Baus: diferència entre les revisions
Els pobles més bonics de França |
Notes -> Referències |
||
| Línia 45: | Línia 45: | ||
El nombre d'habitants que viu encara a la vila vella - la part alta del poble - és només de 22 habitants, i menys de 450 habitants per a tot el municipi, mentre que en el temps de màxima esplendor hi vivien aproximadament 4.000 baussencs. |
El nombre d'habitants que viu encara a la vila vella - la part alta del poble - és només de 22 habitants, i menys de 450 habitants per a tot el municipi, mentre que en el temps de màxima esplendor hi vivien aproximadament 4.000 baussencs. |
||
== Notes == |
|||
<references /> |
|||
== Referències == |
== Referències == |
||
{{Commonscat|Les Baux de Provence}} |
{{Commonscat|Les Baux de Provence}} |
||
Revisió del 11:05, 28 oct 2010
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | França | ||||
| Entitat territorial administrativa | França Europea | ||||
| Regió | Provença - Alps - Costa Blava | ||||
| Departament | Boques del Roine  | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 289 (2021) (15,99 hab./km²) | ||||
| Gentilici | Baussenc, baussenca | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 18,07 km² | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| Membre de | |||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 13520 | ||||
| Fus horari | |||||
| Lloc web | lesbauxdeprovence.com | ||||
 | |||||
Baus (en occità provençal Lei Bauç de Provença, ço és "els Balços" [1]; en francès Les Baux-de-Provence) és un municipi francès, situat al departament de Boques del Roine, a la regió de Provença – Alps – Costa Blava. Te úna població de Plantilla:Padró INSEE habitants, segons el cens de Plantilla:Padró INSEE/Referència.
El municipi està centrat al voltant d'un poble situat sobre un esperó rocós de 200 m d'alçària [2], començament d'un altiplà i primer contrafort de la cadena de les Alpilles. El municipi és dominat per una vasta fortalesa, avui en ruïnes, des d'on es gaudeix d'una àmplia vista sobre les planes del sud, cap a Arle i la Camarga.
Els habitants són els baussencs (femení: baussenques).
En aquest municipi hi va ser explotat per primera vegada el mineral d'alumini, la bauxita.
Aquest municipi pertany a l'associació Els pobles més bonics de França.[3]
Història
Les capacitats defensives de l'indret l'han fet des de sempre un lloc atraient per a l'hàbitat humà. Han estat trobats rastres de vida que han estat datats a uns 6.000 anys. Va ser utilitzada pels Celtes com un fort o un oppidum al voltant del segle II aC.
A l'edat mitjana va esdevenir una plaça forta d'un domini feudal controlant 79 ciutats i pobles de les rodalies. La fortalesa va ser construïda del segle XI al XIII, sobre una vasta extensió de set hectàrees. Els senyors dels Baus van controlar la Provença durant nombrosos anys, aconseguint una forta reputació. Deien ser descendents del rei-mag Baltasar, per això sortia al seu escut d'armes una estrella de plata de setze punxes, per a recordar la que, segons l'Evangeli, va guiar els tres reis cap a Betlem; i la seva inscripció era «a l'atzar, Baltasar».
La fortalesa ha tingut una història militar moguda i va ser objecte de nombrosos assalts. La sòlida torre de l'homenatge que actualment encara la domina, recorda la importància d'aquest castell, objecte de totes les cobdícies, en el moment de l'època medieval.
Al segle XII els senyors dels Baus es van sotmetre al final de les guerres baussenques. El gran castell va començar a tenir una reputació per la seva cort fortament cultivada i cavalleresca. El domini disminueix finalment al segle XV a la mort de l'última princesa dels Baus.
Els Baus, així com la Provença, són llavors lligats a la corona de França sota la fèrula de la família Manville. El poble va esdevenir un centre del protestantisme i va temptar fins i tot una revolta contra la corona el que comportà que, el 1632, el cardenal de Richelieu ordenés enderrocar el castell i els seus murs.
El 1642, la ciutat va ser oferta a la família Grimaldi en tant que marquesat. El títol de Marquès dels Baus els és d'altra banda encara reconegut. Administrativament, la ciutat és francesa i el títol de marquès dels Baus és tradicionalment donat a l'hereu del tron monegasc, actualment Albert de Mònaco).
El 1822 s'hi descobreix l'existència de bauxita pel geòleg Pierre Berthier. El mineral és intensament explotat per l'empresa Pechiney fins al seu esgotament al final del segle XX.
El nombre d'habitants que viu encara a la vila vella - la part alta del poble - és només de 22 habitants, i menys de 450 habitants per a tot el municipi, mentre que en el temps de màxima esplendor hi vivien aproximadament 4.000 baussencs.
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Baus |
- ↑ Segons la norma clàssica de l'occità: Lei Bauç de Provença; segons la norma mistralenca: Li Baus de Prouvènço
- ↑ En occità, un bauç és un esperó rocós o un penya-segat
- ↑ Els pobles més bonics de França: Baus