Fórmula de Brahmagupta: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 104: Línia 104:
[[ar:معادلة براهماغوبتا]]
[[ar:معادلة براهماغوبتا]]
[[en:Brahmagupta's formula]]
[[en:Brahmagupta's formula]]
[[es:fórmula Brahmagupta]]
[[es:Fórmula Brahmagupta]]
[[fi:Brahmaguptan kaava]]
[[fr:Formule de Brahmagupta]]
[[fr:Formule de Brahmagupta]]
[[ko:브라마굽타의 공식]]
[[it:Formula di Brahmagupta]]
[[it:Formula di Brahmagupta]]
[[ja:ブラーマグプタの公式]]
[[ja:ブラーマグプタの公式]]
[[km:រូបមន្តប្រាម៉ាហ្គឹបតា]]
[[km:រូបមន្ត ប្រាម៉ាហ្គឹបតា]]
[[ko:브라마굽타의 공식]]
[[nl:Formule van Brahmagupta]]
[[nl:Formule van Brahmagupta]]
[[ru:Формула Брахмагупты]]
[[ru:Формула Брахмагупты]]
[[sr:Формула Брамагупте]]
[[sr:Формула Брамагупте]]
[[fi:Brahmaguptan kaava]]
[[zh:婆羅摩笈多公式]]
[[zh:婆羅摩笈多公式]]

Revisió del 22:25, 29 oct 2010

En geometria, la fórmula Brahmagupta troba l'àrea de qualsevol quadrilàter donades les longituds dels costats i alguns dels angles. En la seva forma més comuna, s'obté l'àrea dels quadrilàters que es puguin inscriure en un cercle.

Forma Bàsica

En la seva forma més bàsica i més fàcil de recordar, la fórmula Brahmagupta dóna l'àrea d'un quadrilàter amb costats de longituds A , B , C , D i:

on s , és el semiperímetre, així:

Aquesta fórmula generalitza la fórmula d'Heró per a l'àrea d'un triangle. De fet, la fórmula d'Heró poden derivar de la fórmula de Brahmagupta al permetre acostar-se a un valor de zero. Un triangle pot ser considerat com un quadrilàter amb un costat de longitud zero. Des d'aquesta perspectiva, com D tendeix a zero, un quadrilàter cíclic convergeix en un triangle cíclic (tots els triangles són cícliques), i la fórmula de Brahmagupta convergeix en la fórmula d'Heró.

L'afirmació que l'àrea del quadrilàter és donada per la fórmula de Brahmagupta és equivalent a l'afirmació que és igual a

fórmula de Brahmagupta pot ser vista com una fórmula de mediació longitud dels costats, sinó que també dóna a la zona com una fórmula en l'altura des del centre cap als costats, encara que si el quadrilàter no conté el centre, l'altitud al costat més llarg ha de ser presa com a negativa.

La prova de la fórmula de Brahmagupta

Referències del Diagrama

Àrea de la Zona quadrilàter cíclic = Àrea de Àrea de

Però des és un quadrilàter cíclic, Per tant, Per Tant

Aplicant el teorema del cosinus per i i igualant les expressions per al costat , tenim

Substituint (ja que els angles són complementaris) i reordenant, hem de

Substituint aquesta expressió en l'equació per a l'àrea,

que és de la forma i per tant es pot escriure en la forma com,

Introduint

Prenent la arrel quadrada, obtenim

Extensió als Quadrilàters no cíclics

En el cas dels quadrilàters cíclics no, la fórmula de Brahmagupta pot estendre's en considerar les mesures de dos oposats vores de l'quadrilàter

on θ és la meitat de la suma de dos angles oposats. (La parella és irrellevant: si els altres dos angles es prenen, la meitat de la seva suma és el suplement de θ. Com que cos (180 ° - θ) =-cosq, tenim cos 2 (180 ° - θ) = cos 2 θ.) Es desprèn d'això que l'àrea d'un quadrilàter cíclic és l'àrea màxima possible per a qualsevol quadrilàter amb les longituds laterals donat.

Aquesta fórmula general és més conegut de vegades com la fórmula de Bretschneider, però d'acord a MathWorld s'ha aparentment a Coolidge en aquesta forma, l'expressió de Bretschneider ha estat

on p i q són les longituds de les diagonals del quadrilàter.

És una característica dels quadrilàters cíclics (i en última instància, de angles inscrits) que els angles oposats d'un quadrilàter sumen 180 °. En conseqüència, en el cas d'un quadrilàter inscrit, θ = 90 °, on el terme

donant la forma bàsica de la fórmula de Brahmagupta.

Teoremes Relacionats

Enllaços externs