Paul Adrien Maurice Dirac: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot modifica: be:Поль Дзірак
Línia 93: Línia 93:
[[lt:Paul Dirac]]
[[lt:Paul Dirac]]
[[lv:Pols Diraks]]
[[lv:Pols Diraks]]
[[ml:പോൾ ഡിറാക്]]
[[mr:पॉल डिरॅक]]
[[mr:पॉल डिरॅक]]
[[nds:Paul Dirac]]
[[nds:Paul Dirac]]

Revisió del 01:25, 1 nov 2010

Paul Dirac
Premi Nobel
Premi Nobel
Premi Nobel de Física
(1933)

Paul Adrien Maurice Dirac (Bristol, Anglaterra, 1902 - Tallahassee, EUA, 1984) fou un enginyer i matemàtic anglès, guardonat el 1933 amb el Premi Nobel de Física.

Biografia

Nascut el 8 d'agost de 1902 a la ciutat anglesa de Bristol, fill d'un immigrant suís, del qual conservà la seva nacionalitat fins el 1919. Va estudiar a la Bishop Primary School i el Merchant Venturers Technical College, una institució de la universitat de Bristol, que emfatitzava les ciències modernes, una cosa inusual a l'època, i a la qual Dirac estaria sempre agraït.

Graduat en enginyeria elèctrica a la universitat de Bristol l'any 1921. Després de treballar poc temps com enginyer, Dirac va decantar la seva vocació vers les matemàtiques. Va completar la llicenciatura de matemàtiques a Bristol el 1923, entrant a treballar a la Universitat de Cambridge, on desenvoluparia la major part de la seva carrera.

Recerca científica

Cinquena Conferència Solvay (1927). Podem observar Paul Dirac al centre de la segona fila, entre Hendrik Anthony Kramers i Arthur Holly Compton.

Va començar a interessar-se per la Teoria de la relativitat i el naixent camp de la física quàntica, treballant sota la supervisió de Ralph Fowler.

El 1926 va desenvolupar una versió de la mecànica quàntica en la qual unia el treball previ de Werner Heisenberg i el d'Erwin Schrödinger en un únic model matemàtic que associa quantitats mesurables amb operadors que actuen en l'espai vectorial de Hilbert i ens descriu l'estat físic del sistema.

L'any 1928 treballant en els spins no relativistes de Wolfgang Ernst Pauli, va trobar l'anomenada equació de Dirac, una equació relativista que descriu a l'electró. Aquest treball va permetre Dirac predir l'existència del positró, l'antipartícula de l'electró, que va interpretar per a formular el mar de Dirac. El positró va ser observat per primera vegada per Carl David Anderson el 1932.

El Principi de la Mecànica Quàntica de Dirac, publicat el 1930, es va convertir en un dels llibres de text més comuns en la matèria i encara avui dia és utilitzat. Va introduir la notació de Bra-ket i la funció Delta de Dirac.

El 1931 va mostrar que l'existència d'un únic monopol magnètic a l'univers seria suficient per a explicar la quantificació de la càrrega elèctrica. Aquesta proposta va rebre molta atenció però fins a la data no hi ha cap prova convincent de l'existència del monopol.

Paul Dirac va compartir l'any 1933 el Premi Nobel de Física amb Erwin Schrödinger pel descobriment de noves teories atòmiques productives.

Dirac va obtenir la càtedra Lucasiana de matemàtiques de la Universitat de Cambridge, on va exercir com a professor de 1932 a 1969. Dirac va passar els últims anys de la seva vida a la Universitat Estatal de Florida als Estats Units, morint el 20 d'octubre de 1984 a la ciutat nord-americana de Tallahassee.

Ideologia

Dirac fou un ateu reconegut. Després de parlar amb ell Wolfgang Ernst Pauli va dir en les seves cròniques: "Si entenc correctament a Dirac, ell diu: no hi ha Déu, i Dirac és el seu profeta".

Dirac fou conegut entre els seus col·legues per la seva naturalesa precisa i taciturna. Quan Niels Bohr es queixava que no sabia com acabar una determinada frase en un article científic, Dirac li va replicar: Al mi em van ensenyar a l'escola que mai s'ha de començar una frase sense saber el final de la mateixa. Quan va visitar la Unió Soviètica va ser convidat a una conferència que versava sobre la filosofia de la física. Ell simplement es va posar dempeus i va escriure a la pissarra: "Les lleis físiques han de tenir la simplicitat i bellesa de les matemàtiques".

Quan en una ocasió li van preguntar sobre poesia, va contestar: en ciència un intenta dir a la gent, en una manera que tots ho puguin entendre, una mica que mai ningú va saber abans. La poesia és exactament el contrari.

Dirac fou també reconegut per la seva modèstia. Va anomenar a l'equació de l'evolució temporal d'un operador mecanico-quàntic, l'equació de moviment de Heisenberg, quan va ser ell el primer en escriure-la. Per a referir-se a l'estadística de Fermi-Dirac sempre va insistir a dir estadística de Fermi.

Vegeu també

Reconeixements

En honor seu s'anomenà l'asteroide (5997) Dirac descobert l'1 d'octubre de 1983 per Antonín Mrkos.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paul Adrien Maurice Dirac

Plantilla:Enllaç AD Plantilla:Enllaç AD