Accent circumflex

Signes diacrítics
accent accent agut ( ´ ) accent agut doble ( ˝ ) accent greu ( ˋ ) breu ( ˘ ) circumflex ( ˆ ) anticircumflex / "hàtxek" ( ˇ ) trenc ( ¸ ) dièresi o trema ( ¨ ) punt volat ( · ) anunaasika / punt superior ( ˙ ) anusvaara / punt inferior (  ̣ ) croc / dấu hỏi (  ̉ ) màcron ( ˉ ) ogonek / "Croc polonés" ( ˛ ) anell / kroužek ( ˚ ) dàsia ( ʽ ) psili (  ʼ ) dièresi ( ¨ )
Signes de puntuació i tipogràfics emprats com a diacrítics:
apòstrof ( ’ ) barra ( | ) dos punts ( : ) coma ( , ) guionet ( ˗ ) titlla ( ˜ ) titlo (  ҃ )

L'accent circumflex (^) és un tipus de signe diacrític, sovint classificat com un accent perquè gràficament uneix l'accent tancat i l'accent obert.

Els seus usos principals, traient els manlleus lingüístics són:

• Canvi de to: Al grec antic, el circumflex marcava una pujada i una baixada de to en la mateixa vocal (d'aquí la seva forma i l'origen d'aquest signe)
• Marca d'elisió d'un fonema: En francès, per exemple, marca que la paraula antigament tenia una lletra que s'ha perdut; és una remarca etimològica que antigament podia servir per distingir dues paraules però que en l'actualitat només és qüestió d'ortografia, com a la paraula hôpital, que ve d'"hospital", com s'ha conservat en altres idiomes
• Distinció lèxica: Pot usar-se per diferenciar homònims, com per exemple al gaèlic
• Quantitat: En alguns idiomes es pot utilitzar per marcar que una vocal era llarga (i normalment també oberta), com l'afrikaans.
• Distinció de fonemes: Marca la pronunciació diferent de vocals que coincideixen en la forma escrita, com passa en esperanto
• Tonicitat: Pot usar-se per senyalar la síl·laba tònica, com al portuguès (tot i que està en desús per la reforma ortogràfica)
• Lletra doble: A l'Edat Mitjana era un dels signes per marcar la duplicació d'una lletra, juntament amb altres signes. Aquest ús era freqüent a Itàlia per marcar la doble i.