Fotòmetre d'absorció: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
retocs, i retiro enllaç extern que ja no existeix.
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
En un ampli sentit, uns '''fotòmetre''' és qualsevol instrument usat per mesurar la intensitat de la [[llum]]. Els que s'utilitzen per a la [[fotometria]], són instruments per a detectar: Fotòmetre de [[Bunsen]].
En un ampli sentit, un '''fotòmetre''' és qualsevol instrument usat per mesurar la intensitat de la [[llum]]. Els que s'utilitzen per a la [[fotometria]] (com el fotòmetre de [[Bunsen]]), són instruments que detecten:
* [[Intensitat de llum dispersa]]
* [[Intensitat de llum dispersa]]
* [[Absorbància]]
* [[Absorbància]]
* [[Fluorescència]]
* [[Fluorescència]]


Els dos més importants en l'astronomia són el fotòmetre fotoelèctric i el fotòmetre [[CCD]]: el primer d'ells, encara que s'utilitza encara, està en desús ja que el xip CCD presenta nombrosos avantatges enfront de l'anterior (linealitat, preus més reduïts , major fiabilitat, àmplia resposta a l'espectre electromagnètic, major precisió, etc.).
Els dos més importants en l'astronomia són el [[fotòmetre fotoelèctric]] i el fotòmetre [[sensor CCD]|CCD]]: el primer d'ells, tot i que encara s'utilitza, està en desús ja que el xip CCD presenta nombrosos avantatges enfront de l'anterior (linealitat, preus més reduïts, major fiabilitat, àmplia resposta a l'espectre electromagnètic, major precisió, etc.).


El fotòmetre fotoelèctric va néixer a finals del [[segle XIX]] a [[Anglaterra]], va millorar en els [[Estats Units]] a inicis del [[segle XX]] i va aconseguir la seva maduresa en els [[anys 50]] del passat segle, caient en desús a mesura que la tecnologia digital primer, i CCD després, va anar augmentant la precisió i reduint el seu preu.
El [[fotòmetre fotoelèctric]] va néixer a finals del [[segle XIX]] a [[Anglaterra]], va millorar als [[Estats Units]] a inicis del [[segle XX]] i va aconseguir la seva maduresa en els [[anys 50]] del passat segle, caient en desús a mesura que la tecnologia digital primer, i el [[sensor CCD]] després, va anar augmentant la precisió i reduint el seu preu.


En els articles astronòmics més recents (any [[2005]]) s'ha presentat la magnitud de les estrelles del [[cúmul obert]] [[M67]] amb una precisió de 0,0001 magnituds, cosa impensable fa només uns pocs anys quan la màxima precisió era de 0,001 magnituds (pot comparar-se amb les 0,01 magnituds que pot extreure de la fotometria fotogràfica, emprant per a això microdensitómetros d'alta qualitat).
En els articles recents de les revistes astronòmiques (any [[2005]]), s'ha presentat la magnitud de les estrelles del [[cúmul obert]] [[M67]] amb una precisió de 0,0001 magnituds, cosa impensable fa només uns pocs anys quan la màxima precisió era de 0,001 magnituds (pot comparar-se amb les 0,01 magnituds a que es pot arribar amb la fotometria fotogràfica, tot i emprant micro-densitómetres d'alta qualitat).


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==

Revisió del 22:02, 6 nov 2010

En un ampli sentit, un fotòmetre és qualsevol instrument usat per mesurar la intensitat de la llum. Els que s'utilitzen per a la fotometria (com el fotòmetre de Bunsen), són instruments que detecten:

Els dos més importants en l'astronomia són el fotòmetre fotoelèctric i el fotòmetre [[sensor CCD]|CCD]]: el primer d'ells, tot i que encara s'utilitza, està en desús ja que el xip CCD presenta nombrosos avantatges enfront de l'anterior (linealitat, preus més reduïts, major fiabilitat, àmplia resposta a l'espectre electromagnètic, major precisió, etc.).

El fotòmetre fotoelèctric va néixer a finals del segle XIX a Anglaterra, va millorar als Estats Units a inicis del segle XX i va aconseguir la seva maduresa en els anys 50 del passat segle, caient en desús a mesura que la tecnologia digital primer, i el sensor CCD després, va anar augmentant la precisió i reduint el seu preu.

En els articles recents de les revistes astronòmiques (any 2005), s'ha presentat la magnitud de les estrelles del cúmul obert M67 amb una precisió de 0,0001 magnituds, cosa impensable fa només uns pocs anys quan la màxima precisió era de 0,001 magnituds (pot comparar-se amb les 0,01 magnituds a que es pot arribar amb la fotometria fotogràfica, tot i emprant micro-densitómetres d'alta qualitat).

Enllaços externs