Adolf von Harnack: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 23:10, 9 nov 2010

Adolf Von Harnack (Dorpat, Livonia, 1851 - 10 de juny de 1930, Heidelberg) fou un Teòleg luterà alemany.

Estudià a les universitats de Dorpat i Leipzig. Fou posteriorment professor de les Universitats de Leipzig, Giessen i Berlín. També fou director de la Theologische Literaturzeitung i de la Biblioteca Real de Berlín. Criticà el mètode de la mitologia comparativa “que troba una vinculació causal entre tot i tot lo demés...” Fou un autor de l'Escola liberal, des del racionalisme. Contribuí a la recerca del Jesús històric.

D'acord amb l'esperit racionalista-positivista de la seva època, Harnack presumir de conèixer l'evangeli original de Jesús emprant el mètode históric-crític.^[1]

Segons Harnack, els teòlegs del segle II van cometre l'error de intentar racionalitzar l'evangeli de Jesús. Per ell, l'evangeli es redueix a l'anunci de l'arribada del regna, de la paternitat de Déu, la dignitat del ser humà, i del manament de l'amor. Qualsevol altra afirmació té el seu origen en infiltracions gregues. Segons Harnack, el dogma seria "una construcció de l'esperit grec sobre el fonament de l'evangeli".

A partir de Harnack, les seves tesis han suposat una gran influencia, i han estès una idea de la "hel·lenització del cristianisme" de connotacions profundament negatives.

Obres

Lehrbuch der Dogmengeschichte (1885)
Grundriss der Dogmengeschichte (1889)
Das Apostolische Glaubensbekenntnis. Ein geschichtlicher Bericht nebst einer Einleitung und einem Nachwort (1892)
Geschichte der altkirchlichen Literatur bis Eusebius (1893)
Das Wesen des Christentums (1900)
Die Mission und Ausbreitung des Christentums in den ersten drei Jahrhunderten (1902)
Beitrage zur Einleitung in das neue Testament (1906)
“Les dites de Jesús” (1908)

Referencies

↑ Benet XVI, Trobada amb el món de la cultura en la Universitat de Ratisbona, 12 setembre de 2006

Bibliografia

«Adolf von Harnack» (en castellà). Enciclopedia Libre Universal. «El contingut d'aquest article incorpora material adaptat d'una entrada de la Enciclopedia Libre Universal, publicada sota llicència GFDL.»
Adolf von Harnack. Christentum, Wissenschaft und Gesellschaft, Kurt Nowak i cols., eds., Göttingen: Vandenhoeck & Ruprecht, 2003

Enllaços externs

Harnack-Forum (alemany)
Treball d'Adolf Harnack at CCEL (anglès)
«Bibliografia relacionada amb Adolf von Harnack» (en alemany). Al catàleg de la Biblioteca Nacional d'Alemanya.
Obres de Adolf von Harnack al Projecte Gutenberg.

[1] Benet XVI, Trobada amb el món de la cultura en la Universitat de Ratisbona, 12 setembre de 2006

[1]

@@ Línia 6: / Línia 6: @@
 D'acord amb l'esperit racionalista-positivista de la seva època, Harnack presumir de conèixer l'evangeli original de Jesús emprant el mètode históric-crític.<ref>[http://www.vatican.va/holy_father/benedict_xvi/speeches/2006/september/documents/hf_ben-xvi_spe_20060912_university-regensburg_sp.html Benet XVI, Trobada amb el món de la cultura en la Universitat de Ratisbona, 12 setembre de 2006]</ref>
-Segons Harnack, els teòlegs del [[segle II]] van cometre l'error de intentar racionalitzar l'evangeli de [[Jesús]]. Per ell, l'evangeli es redueix a l'anunci de la arribada del regna, de la paternitat de Déu, la dignitat del ser humà, i del manament de l'amor. Qualsevol altra afirmació té el seu origen en infiltracions gregues. Segons Harnack, el dogma seria "una construcció de l'esperit grec sobre el fonament de l'evangeli".
+Segons Harnack, els teòlegs del [[segle II]] van cometre l'error de intentar racionalitzar l'evangeli de [[Jesús]]. Per ell, l'evangeli es redueix a l'anunci de l'arribada del regna, de la paternitat de Déu, la dignitat del ser humà, i del manament de l'amor. Qualsevol altra afirmació té el seu origen en infiltracions gregues. Segons Harnack, el dogma seria "una construcció de l'esperit grec sobre el fonament de l'evangeli".
 A partir de Harnack, les seves tesis han suposat una gran influencia, i han estès una idea de la "hel·lenització del cristianisme" de connotacions profundament negatives.