Queruscs

Els queruscs (cherusci en llatí) eren un poble germànic, veïns dels quades, i que habitaven el territori entre el Weser (Visurgis) i l'Elba (Albis). Foren la tribu germànica més important durant el període romà. Ja foren esmentats per Juli Cèsar, que compara la seva importància amb la dels sueus. El seu territori anava del riu Weser (on vivien els cats) fins a l'Elba (on vivien els sèmnons i els silings) i des de Melibocus al nord (on vivien els camavis i longobards), al país dels hermundurs (al sud).

Els queruscs en temps de Cèsar eren aliats de Roma però després de les primeres campanyes i establiments romans a l'interior de Germània, quan algunes tribus van acceptar sotmetre's als romans, una part dels qeruscs, comandats per Armini, es van revoltar i es van confederar amb altres pobles germànics. El desastre de Publi Quintili Varus al bosc de Teutoburg (l'any 9) va fer molta impressió a Roma, perquè tres àguiles romanes van caure en mans dels germànics. Posteriorment, malgrat les incursions posteriors romanes en territori querusc, la frontera de l'imperi va quedar establerta al Rin i els queruscs van quedar definitivament fora del procés de conquesta romà.

Nogensmenys, malgrat els enfrontaments, durant molts anys del segle I foren aliats de Roma, que els va imposar un rei anomenat Itàlic, nebot d'Armini i fill de Flavi (germà d'Armini), el qual fou destituït, pero fou restablert pels longobards, els seus veïns del nord. Al segle II prosseguia l'aliança amb Roma, i quan el rei Cariomer (Chariomer) va ser destituït pels cats, els queruscs van invocar sense èxit l'ajuda imperial. Les discòrdies civils entre els queruscs van provocar que passessin a dependre dels cats i van esdevenir un poble menor, que al segle III havia recuperat la independència.

El poble dels queruscs va conservar la seva independència fins que en algun moment van ser sotmesos pels francs i es van integrar a la seva confederació al segle IV.