Ğazı II Giray

Ğazı II Giray (1554-1607) àlies Bora (tempesta) fou khan de Crimea.

Es va distingir al front de les tropes del khanat que donaven suport als otomans el 1578 en la guerra contra Pèrsia i va aconseguir el favor del gran visir Othman Pasha Özdemeiroğullari. El 1580 durant els combats fou fet presoner pels perses junt amb soldats tàtars, i se li va oferir passar al servei de Pèrsia, cosa que va rebutjar, sent tancat llavors a la fortalesa d'Alamut; el 1585 es va poder escapar d'aquesta fortalesa i va aconseguir arribar a les línies otomanes. Mort Othman Pasha se'n va anar a Istanbul i es va instal·lar poc després a Yanbolu, corresponent a la moderna ciutat búlgara de Yamboli. Al cap de poc el sultà Murat III que estava impressionat per la seva valentia (i segurament apreciava la fidelitat al imperi que havia demostrat) el va nomenar khan (1588). Els begs tàrtars reunits van decidir acceptar-lo i fou proclamat contra el candidat del tsar, Murad Giray.

Ja al tron, va entrar en negociacions amb Polònia i Suècia per concertar una aliança dirigida contra Rússia (1590) i el 1591 va fer una incursió que el va portar fins a Moscou. El 1592 va repetir les incursions a Rússia. Després el sultà otomà va requerir els seus serveis en la guerra contra Àustria a Hongria, i va signar un acord de pau amb Rússia pel qual el tsar pagaria un tribu anual de deu mil rubles i alguns regals predeterminats (1593). El tractat fou ratificat l'abril del 1594.

Llavors va anar a Hongria i va participar a la guerra, lluitant al setge de Raab l'estiu d'aquell any; a l'any 1595 va dirigir una campanya a Moldàvia i Valàquia els prínceps de les quals s'havien rebel·lat contra la Porta. Va proposar concedir el principat de Moldàvia a un príncep de la casa Giray però la Porta ho va refusar, el que va molestar a Ğazı II que a la campanya del 1596 es va abstenir de participar i va enviar al seu lloc al kalghay (el seu hereu al tron), Fetih Giray. La Porta al seu torn també es va sentir ofesa i va decretar la seva destitució fulminant.

Va pujar al tron el seu germà Fetih I Giray però al cap de tres mesos la Porta ho va tornar a considerar i va restablir a Ğazı II. En aquell moment els kazakhs amenaçaven Crimea i va decidir afrontar primer que res aquest problema, per atendre el qual va ordenar la construcció de la fortalesa de Ghazi-kirman (Ğazıkirman) que el va ocupar el 1597. El 1598 a petició del sultà, va retornar a la guerra d'Hongria i al hivern va establir el seu quarter generla a Sombor (Szombor). Llavors (1599) va demanar la concessió de l'eyalat de Silistra com arpalik (el terreny en arpalik es concedia als funcionaris otomans com a complement de la funció concedida, o com a previsió per la seva retirada del servei, o com a pagament per la seva disposició a estar en servei, i aquesta tercera era la petició de Ğazı II), però la seva petició fou rebutjada amb brutalitat i el hivern del 1599 al 1600 va retornar a Crimea.

Els austríacs, que el volien fora de l'aliança amb l'Imperi Otomà, li van oferir 10.000 monedes d'or a l'any per passar al seu servei (1600), però el khan va donar llargues tot l'any i el 1601, i finalment el 1602, veient perillar el seu tron, va retornar a Hongria on va lluitar i on va passar el hivern del 1602 al 1603 al seu quarter general establert a Pécs (Peçuy), moments en què es va dedicar a la casera i a compondre versos (el khan havia mostrat les seves habilitats artístiques en altres ocasions escrivint prosa i poesia, en àrab, en turc otomà, en turc de Crimea i en txagatai). La primavera del 1603 va retornar a Crimea. Ambaixadors austríacs van trobar als seus delegats a Koloszvar (Klausenburg) i li van oferir condicions de pau, però la negociació no va arribar de moment encara a cap final. La guerra es va acabar finalment el 1606 i Ğazı II va mantenir fins al darrer moment el seu important paper militar i finalment diplomàtic. En aquest temps el khan ja havia creat un cos militar de mosqueters (tüfenkçi) que estaven lligats per lleialtat personal al khan.

Signada la pau va renovar la seva aliança amb Polònia dirigida principalment contra Rússia. En aquest any el sultà li va demanar deu mil homes per lluitar contra els djelalis, i encara que va respondre afirmativament, només va enviar en petit contingent. El 1607 el sultà li va donar orde de participar a la guerra represa contra Pèrsia, atacant per la part del Caucas al Shirvan. Llavors hi havia una epidemia de pesta que afectava a Crimea i que va tocar al mateix khan el qual va morir el novembre de 1607. El seu fill Toqtamış Giray, que ja havia estat designat com a kalghay, el va succeir, però la Porta li va refusar el reconeixement.

Durant el govern de Ğazı II Giray es va augmentar la influència otomana mentre disminuïa la dels begs i nobles tàrtars que volien la independència envers la Porta; el kapu-aghasi (eshik-aghasi, bash-agha) càrrec nomenat en el si dels esclaus circassians, va acabar per ocupar una posició dominant al govern equivalent a la de gran visir.

Va deixar algunes obres entre les quals el seu diwan.

Bibliografia

• C. M. Kortepeter, The relations between the Crimean Tatars and the Otooman Empire 1578-1608, Londres 1962.