Georges Jean Franz Köhler: diferència entre les revisions
m Robot afegeix: yo:Georges J. F. Köhler |
m Robot afegeix: no:Georges J.F. Köhler; canvis cosmètics |
||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
'''Georges Jean Franz Köhler''' ([[Munic]], [[Alemanya]] [[1946]] - [[Friburg de Brisgòvia]] [[1995]]) fou un [[biologia|biòleg]] alemany guardonat amb el [[Premi Nobel de Medicina o Fisiologia]] l'any [[1984]]. |
'''Georges Jean Franz Köhler''' ([[Munic]], [[Alemanya]] [[1946]] - [[Friburg de Brisgòvia]] [[1995]]) fou un [[biologia|biòleg]] alemany guardonat amb el [[Premi Nobel de Medicina o Fisiologia]] l'any [[1984]]. |
||
==Biografia== |
== Biografia == |
||
Va néixer el [[17 de març]] de [[1946]] a la ciutat de [[Munic]], població situada a l'[[estats alemanys|estat alemany]] de [[Baviera]]. Va estudiar [[biologia]] a la [[Universitat de Friburg de Brisgòvia]], on es va graduar el [[1971]] i [[doctorat|doctorar]] el [[1974]]. Durant dos anys fou membre de recerca científica al Laboratori de [[biologia molecular]] a la [[Universitat de Cambridge]] sota la direcció de [[César Milstein]]. A partir de [[1976]] fou membre de l'Institut d'Immunologia de [[Basilea]], on conegué [[Niels Kaj Jerne]] i el [[1984]] fou nomenat director de l'[[Institut Max Planck]] d'Immunologia de Friburg. |
Va néixer el [[17 de març]] de [[1946]] a la ciutat de [[Munic]], població situada a l'[[estats alemanys|estat alemany]] de [[Baviera]]. Va estudiar [[biologia]] a la [[Universitat de Friburg de Brisgòvia]], on es va graduar el [[1971]] i [[doctorat|doctorar]] el [[1974]]. Durant dos anys fou membre de recerca científica al Laboratori de [[biologia molecular]] a la [[Universitat de Cambridge]] sota la direcció de [[César Milstein]]. A partir de [[1976]] fou membre de l'Institut d'Immunologia de [[Basilea]], on conegué [[Niels Kaj Jerne]] i el [[1984]] fou nomenat director de l'[[Institut Max Planck]] d'Immunologia de Friburg. |
||
Morí l'[[1 de març]] de [[1995]] a la ciutat de [[Friburg de Brisgòvia]], població situada a l'estat de [[Baden-Wurtemberg]], com a conseqüència de la inhalació de fum en un experiment realitzat al seu laboratori. |
Morí l'[[1 de març]] de [[1995]] a la ciutat de [[Friburg de Brisgòvia]], població situada a l'estat de [[Baden-Wurtemberg]], com a conseqüència de la inhalació de fum en un experiment realitzat al seu laboratori. |
||
==Recerca científica== |
== Recerca científica == |
||
Al costat de [[César Milstein]] aconseguí desenvolupar una nova tècnica [[immunologia|immunològica]] que permetia l'obtenció d'[[anticossos]] purs contra determinats [[antigen]]s, el que fou anomenat [[anticòs monoclonal]]. |
Al costat de [[César Milstein]] aconseguí desenvolupar una nova tècnica [[immunologia|immunològica]] que permetia l'obtenció d'[[anticossos]] purs contra determinats [[antigen]]s, el que fou anomenat [[anticòs monoclonal]]. |
||
L'any [[1984]] fou guardonat amb el [[Premi Nobel de Medicina o Fisiologia]], juntament amb Milstein i [[Niels Kaj Jerne]], ''pels seus treballs referents a l'especificitat en el desenvolupament i control del sistema immunològic i la producció d'anticossos monoclonals''. |
L'any [[1984]] fou guardonat amb el [[Premi Nobel de Medicina o Fisiologia]], juntament amb Milstein i [[Niels Kaj Jerne]], ''pels seus treballs referents a l'especificitat en el desenvolupament i control del sistema immunològic i la producció d'anticossos monoclonals''. |
||
==Reconeixements== |
== Reconeixements == |
||
En honor seu s'anomenà l'[[asteroide]] [[(11775) Köhler]] descobert el [[16 d'octubre]] de [[1977]] per [[Cornelis Johannes van Houten|C. J. van Houten]], [[Ingrid van Houten-Groeneveld|I. van Houten-Groeneveld]] i [[Tom Gehrels]]. |
En honor seu s'anomenà l'[[asteroide]] [[(11775) Köhler]] descobert el [[16 d'octubre]] de [[1977]] per [[Cornelis Johannes van Houten|C. J. van Houten]], [[Ingrid van Houten-Groeneveld|I. van Houten-Groeneveld]] i [[Tom Gehrels]]. |
||
==Enllaços externs== |
== Enllaços externs == |
||
* {{en}} [http://nobelprize.org/nobel_prizes/medicine/laureates/1984/ Pàgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 1984] |
* {{en}} [http://nobelprize.org/nobel_prizes/medicine/laureates/1984/ Pàgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 1984] |
||
| Línia 37: | Línia 37: | ||
[[ja:ジョルジュ・J・F・ケーラー]] |
[[ja:ジョルジュ・J・F・ケーラー]] |
||
[[nl:Georges J. F. Köhler]] |
[[nl:Georges J. F. Köhler]] |
||
[[no:Georges J.F. Köhler]] |
|||
[[oc:Georges J. F. Köhler]] |
[[oc:Georges J. F. Köhler]] |
||
[[pl:Georges J. F. Köhler]] |
[[pl:Georges J. F. Köhler]] |
||
Revisió del 00:24, 21 nov 2010
 |
| Premi Nobel de Medicina o Fisiologia (1984) |
Georges Jean Franz Köhler (Munic, Alemanya 1946 - Friburg de Brisgòvia 1995) fou un biòleg alemany guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1984.
Biografia
Va néixer el 17 de març de 1946 a la ciutat de Munic, població situada a l'estat alemany de Baviera. Va estudiar biologia a la Universitat de Friburg de Brisgòvia, on es va graduar el 1971 i doctorar el 1974. Durant dos anys fou membre de recerca científica al Laboratori de biologia molecular a la Universitat de Cambridge sota la direcció de César Milstein. A partir de 1976 fou membre de l'Institut d'Immunologia de Basilea, on conegué Niels Kaj Jerne i el 1984 fou nomenat director de l'Institut Max Planck d'Immunologia de Friburg.
Morí l'1 de març de 1995 a la ciutat de Friburg de Brisgòvia, població situada a l'estat de Baden-Wurtemberg, com a conseqüència de la inhalació de fum en un experiment realitzat al seu laboratori.
Recerca científica
Al costat de César Milstein aconseguí desenvolupar una nova tècnica immunològica que permetia l'obtenció d'anticossos purs contra determinats antigens, el que fou anomenat anticòs monoclonal.
L'any 1984 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia, juntament amb Milstein i Niels Kaj Jerne, pels seus treballs referents a l'especificitat en el desenvolupament i control del sistema immunològic i la producció d'anticossos monoclonals.
Reconeixements
En honor seu s'anomenà l'asteroide (11775) Köhler descobert el 16 d'octubre de 1977 per C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld i Tom Gehrels.