Hidròlisi: diferència entre les revisions
amplio i trec menció a esborrany |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
[[Fitxer:Hydrolysis of thioacetamide.png|thumb|Hidròlisi de la tioacetamida]] |
[[Fitxer:Hydrolysis of thioacetamide.png|thumb|Hidròlisi de la tioacetamida]] |
||
La '''hidròlisi''' o '''sacarificació''' és una [[reacció química]], durant la qual les molècules d'[[aigua]] (H<sub>2</sub>O) es parteixen en [[catió|cations]] d'[[hidrogen]] (H<sup>+</sup>, convencionalment anomenats [[protó|protons]]) i [[anió|anions]] [[hidròxid]] (OH<sup>−</sup>) en un procés de mecanisme químic.<ref>[[Compendium of Chemical Terminology]], [http://goldbook.iupac.org/H02902.html hydrolysis], accessed 2007-01-23.</ref><ref>[[Compendium of Chemical Terminology]], [http://goldbook.iupac.org/S05762.html solvolysis], accessed 2007-01-23.</ref> És el tipus de reacció química que es fa servir per descomposar certs [[polímer]]s, especialment aquells fets per |
La '''hidròlisi''' o '''sacarificació''' és una [[reacció química]], durant la qual les molècules d'[[aigua]] (H<sub>2</sub>O) es parteixen en [[catió|cations]] d'[[hidrogen]] (H<sup>+</sup>, convencionalment anomenats [[protó|protons]]) i [[anió|anions]] [[hidròxid]] (OH<sup>−</sup>) en un procés de mecanisme químic.<ref>[[Compendium of Chemical Terminology]], [http://goldbook.iupac.org/H02902.html hydrolysis], accessed 2007-01-23.</ref><ref>[[Compendium of Chemical Terminology]], [http://goldbook.iupac.org/S05762.html solvolysis], accessed 2007-01-23.</ref> És el tipus de reacció química que es fa servir per descomposar certs [[polímer]]s, especialment aquells fets per polimeració d'etapa de creixement (en anglès:''step-growth polymerization''). En degradació de polímers normalment la hidròlisi és catalitzatda ja sia per un àcid (per exemple [[àcid sulfúric]] concentrat) o per [[hidròxid sòdic]]. |
||
==Tipus== |
==Tipus== |
||
Revisió del 10:53, 21 nov 2010
La hidròlisi o sacarificació és una reacció química, durant la qual les molècules d'aigua (H2O) es parteixen en cations d'hidrogen (H+, convencionalment anomenats protons) i anions hidròxid (OH−) en un procés de mecanisme químic.[1][2] És el tipus de reacció química que es fa servir per descomposar certs polímers, especialment aquells fets per polimeració d'etapa de creixement (en anglès:step-growth polymerization). En degradació de polímers normalment la hidròlisi és catalitzatda ja sia per un àcid (per exemple àcid sulfúric concentrat) o per hidròxid sòdic.
Tipus
L'hidròlisi és un procés químic en el qual una certa molècula és dividida en dues parts per l'addició d'unamolècula d'aigua. Un fragment de les molècules pares guanya un ió d'hidrogen Hydrolysis (H+) de la molècula addicional d'aigua. L'altre grup recull elrestant grup hidroxil (OH−).
La hidròlisi més comuna ocorre quan una sal química o un àcid feble (o tots dos) es dissolen en l'aigua. L'aigua s'autoionitza en ions hidroxil negatius i ions d'hidrogen positius. La sal es descomposa en ions negatius i positius. Per exemple l'acetat de sodi es dissocia en l'aigua en ions de sodi i d'acetat. Els ions de sodi reaccionen molt poc amb els ions hidroxils mentre que els ions d'acetat cpmbinen amb els ions d'hidrogen per produir àcid acètic neutre i el resultat netés un excésrelatiu d'ions hidroxil que causen una solució bàsica.
Tanmteix, sota condicions normals, només unes poques reaccions entre l'aigua i compostos orgànics passen. En general els àcids forts o les bases han de ser afegides per tal de aconseguir laa hidròlisi quan l'aigua no té efecte. L¡acid o la base és considerada un catalitzador.
Les reaccions catalitzades àcid-base són molt comunes. Un exemple són les reaccions d'hidròlisi de les amides i els èsters.
Potser l'exemple més antic d'hidròlisi dels èsters sigui la saponificació en la qual s'hidrolitza un greix (triglicèrid) amb una base aquosa com l'hidròxid sòdic (NaOH). Durant el procés es forma glicerol i els àcids grassos reaccionen amb la base convertint-los en sals que s'anomenen sabó.
La hidròlisi és un procés important en animals i plantes, l'exemple més clar és el metabolisme energètic i l'emmagatzemament.
Alguns tipus d'enllaços en la hidròlisi
- O-Glucosidric,
- N-Glucosidric,
- Peptídic,
- Éster.
Hidròlisi de polisacàrids (sacarificació)
Els monosacàrids es poden enllaçar junt per enllaços glucòsids que poden ser desfets per hidròlisi. Els enzims que idrolitzen els enllaços de glucòsid s'anomenen glucosidases.
La sacarosa és el disacàrid més conegut. La hidròlisi de la sacarosa dóna glucosa i fructosa. La invertasa es fa servir industrialment per la hidròlisi de la sacarosa en l'anomenat sucre invertit. La lactasa és essencial per la hidròlisi digestiva de la lactosa de la llet. La seva deficiència causa la intolerància a la lactosa.
La hidròlisi de polisacàrids a sucres solubles s'anomena sacarificació. Per exemple la hidròlisi del midó de l'ordi produeix la cervesa.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hidròlisi |
Referències
- ↑ Compendium of Chemical Terminology, hydrolysis, accessed 2007-01-23.
- ↑ Compendium of Chemical Terminology, solvolysis, accessed 2007-01-23.