Eisaku Satō: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: be:Эйсаку Сато
Línia 31: Línia 31:
[[az:Eysaku Sato]]
[[az:Eysaku Sato]]
[[be:Эйсаку Сато]]
[[be:Эйсаку Сато]]
[[be-x-old:Эйсаку Сато]]
[[bg:Ейсаку Сато]]
[[bg:Ейсаку Сато]]
[[da:Eisaku Sato]]
[[da:Eisaku Sato]]

Revisió del 18:51, 21 nov 2010

Premi Nobel
Premi Nobel
Premi Nobel de la Pau
(1974)

Eisaku Sato en japonès: 佐藤榮作, (27 de març de 1975, Tabuse, prefectura de Yamaguchi, Japó 1901Tòquio, 1975 ) fou un polític japonès que arribà a ser Primer Ministre de Japó i fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau el 1974, juntament amb Seán MacBride.

Joventut

Eisaku Sato l'any 1972.

Estudià dret a la Universitat Imperial de Tòquio, passant a treballar al Ministeri de Ferrocarrils, esdevenint el 1948 vice-ministre de transports.

Vida política

Entrà al Parlament Japonès el 1949 com a membre del Partit Liberal de Japó, i gradualment anà escalant possicions dins el seu partit així com en el govern japonès. Així inicià les activitats polítiques sent primer Cap de Gabinet del ministre d'afers extrangers Shigeru Yoshida, i el 1952 fou nomenat Ministre de Construcció. Els posteriors moviments, i coalicions, del seu partit provocaren que Sato esdevingués Ministre de Finances en els governs de Nobusuke Kishi, el seu germà, i Hayato Ikeda.

Sato va succeïr Ikeda al capdavant del govern, degut a la malaltia d'aquell. Fou escollit Primer Ministre el 9 de novembre de 1964, sent reelegit el 17 de febrer de 1967 i el 14 de gener de 1970, estant en el càrrec fins el 7 de juliol de 1972.

Com a Primer Ministre fou molt popular gràcies al creixement que aconseguí de l'economia del país. La seva política exterior, però, fou criticada per alguns degut al seu acostament als Estats Units i a la República Popular de la Xina. Així, el 1969 pactà amb Richard Nixon la retirada de l'armament nuclear del territori japonès a condició del manteniment de les bases americanes d'Okinawa.

Després de tres eleccions consecutives, Sato decidí no presentar-se a un quart mandat, sense deixar el seu delfí Takeo Fukuda al poder, que perdé a mans de Kakuei Tanaka.

Sato fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau de 1974, que compartí amb l'irlandès Seán MacBride, per la seva ferma defensa de l'entrada del Japó en el Tractat de no proliferació nuclear. Sato morí a casa seva, a Tòquio, el 3 de juny de 1975.

Enllaços externs


Precedit per:
Hayato Ikeda
Primer Ministre de Japó
19641972
Succeït per:
Kakuei Tanaka