Bertel Thorvaldsen: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 8: Línia 8:
El primer èxit de Thorvaldsen va ser el model per a una estàtua de [[Jàson]], que va ser molt lloat per [[Antonio Canova]], l'escultor més popular de la ciutat. El [[1803]] va rebre l'encàrrec d'executar-lo en [[marbre]] per a Thomas Hope, un ric [[mecenes]] de les arts [[Anglaterra|anglès]]. A partir d'aleshores, va tenir l'èxit assegurat.
El primer èxit de Thorvaldsen va ser el model per a una estàtua de [[Jàson]], que va ser molt lloat per [[Antonio Canova]], l'escultor més popular de la ciutat. El [[1803]] va rebre l'encàrrec d'executar-lo en [[marbre]] per a Thomas Hope, un ric [[mecenes]] de les arts [[Anglaterra|anglès]]. A partir d'aleshores, va tenir l'èxit assegurat.


Va viure a Roma fins a [[1838]], i allà es va convertir en un dels líders del [[neoclassicisme]] va conèixer la seva parella, Anna Maria Magnani i va fer amistat amb el seu compatriota el pintor [[Eckersberg]]. L'obra de Thorvaldsen va arribar a assolir una demanda tant gran que cap a 1820 treballaven en el seu taller 40 persones per ajudar-lo a finalitzar els encàrrecs.
Va viure a Roma fins a [[1838]], i allà es va convertir en un dels líders del [[neoclassicisme]] va conèixer la seva parella, Anna Maria Magnani i va fer amistat amb el seu compatriota el pintor [[Eckersberg]]. L'obra de Thorvaldsen va arribar a assolir una demanda tant gran que cap a 1820 treballaven al seu taller 40 persones per ajudar-lo a finalitzar els encàrrecs.

L'any [[1819]] va tornar temporalment a Copenhaguen per tal de començar la planificació del conjunt decoratiu, a base de colossals estàtues de marbre i relleus, per a la nova església de Nostra Senyora (''Vor Frue Kirke''), representant Jesucrist i els dotze Apòstols. La catedral de Copenhaguen havia estat destruïda al bombardeig britànic de Copenhaguen el 1807. Aquestes es van executar després del seu retorn a Roma, i no es van completar fins a 1838, quan Thorvaldsen va regressar a Dinamarca, sent rebut com un heroi. Només les figures de Crist i sant Pau van ser esculpides per Thorvaldsen; la resta van ser realitzades pels membres del seu taller sobre els models del mestre.


== Bibliografia ==
== Bibliografia ==

Revisió del 16:20, 5 des 2010

Albert Bertel Thorvaldsen 19 de novembre de 1770 - 24 de març de 1844, va ser un escultor danès/islandès del neoclassicisme.

Biografia

Va néixer a Copenhaguen el 1770 (segons alguns relats, el 1768), fill d'un islandès que es va establir a Dinamarca, on va treballar com a tallista de fusta. Aquest relat és controvertit per alguns islandesos, que consideren que Thorvaldsen va néixer a Islàndia.

El jove Thorvaldsen va estudiar a l'Acadèmia de Copenhaguen (Det Kongelige Danske Kunstakademi en danès), on en va tenir com a mestre, entre d'altres, a Nikolai Abildgaard. Va guanyar tots els premis, inclosa la gran medalla d'or. Com a conseqüència, li van concedir una beca reial, el que va permetre anar a Roma per estudiar l'escultura clàssica. Allà va arribar el 8 de març de 1797. Ja que la data del seu naixement mai no s'havia registrat , va celebrar aquest dia com el seu «aniversari romà» durant la resta de la seva vida.

El primer èxit de Thorvaldsen va ser el model per a una estàtua de Jàson, que va ser molt lloat per Antonio Canova, l'escultor més popular de la ciutat. El 1803 va rebre l'encàrrec d'executar-lo en marbre per a Thomas Hope, un ric mecenes de les arts anglès. A partir d'aleshores, va tenir l'èxit assegurat.

Va viure a Roma fins a 1838, i allà es va convertir en un dels líders del neoclassicisme va conèixer la seva parella, Anna Maria Magnani i va fer amistat amb el seu compatriota el pintor Eckersberg. L'obra de Thorvaldsen va arribar a assolir una demanda tant gran que cap a 1820 treballaven al seu taller 40 persones per ajudar-lo a finalitzar els encàrrecs.

L'any 1819 va tornar temporalment a Copenhaguen per tal de començar la planificació del conjunt decoratiu, a base de colossals estàtues de marbre i relleus, per a la nova església de Nostra Senyora (Vor Frue Kirke), representant Jesucrist i els dotze Apòstols. La catedral de Copenhaguen havia estat destruïda al bombardeig britànic de Copenhaguen el 1807. Aquestes es van executar després del seu retorn a Roma, i no es van completar fins a 1838, quan Thorvaldsen va regressar a Dinamarca, sent rebut com un heroi. Només les figures de Crist i sant Pau van ser esculpides per Thorvaldsen; la resta van ser realitzades pels membres del seu taller sobre els models del mestre.

Bibliografia

  • Lauretta Dimmick, "Mythic Proportion: Bertel Thorvaldsen's Influence in America", Thorvaldsen: l'ambiente, l'influsso, il mito ed. P. Kragelund and M. Nykjær, Rome 1991 (Analecta Romana Instituti Danici, Supplementum 18.), pp. 169-191.
  • Eugène Plon, Thorwaldsen, sa vie etc. (Paris, 1880).
  • Andersen, B. Thorwaldsen (Berlin, 1845).
  • Killerup, Thorwaldsen's Arbeiten etc. (Copenhagen, 1852).
  • Thiele, Thorwaldsen's Leben (Leipzig, 1852-1856).
  • CA Rosenberg, Thorwaldsen... mit 146 Abbildungen (1896, "Künstlermonographien," No. 16).
  • S Trier, Thorvaldsen (1903).
  • A Wilde, Erindringer om Jerichau og Thorvaldsen (1884).
  • Malta 1796-1797: Thorvaldsen's Visit (Malta & Cop., 1996).

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bertel Thorvaldsen