Pau Colomer i Oliver

Pau Colomer i Oliver (Sabadell, Vallès Occidental, 1851-1911) va ésser un hisendat i comerciant que formà part del primer nucli catalanista de la seua ciutat natal, va ser un dels fundadors del Centre Català de Sabadell (1886) i ocupà càrrecs de màxima responsabilitat dins l'entitat.

Corresponsal de Mossèn Alcover, cooperà en la fundació de l'Orfeó de Sabadell (1905), on exercí les funcions de president.

Col·laborà a diverses publicacions del Principat de Catalunya i, sobretot, al periòdic sabadellenc Lo Catalanista (1887-1902), que dirigí.

Signà el Missatge a la Reina Regent (1888), i, en la Unió Catalanista, fou vocal de la primera Junta Permanent (1891-1892), membre de la Comissió Ponent que redactà el Projecte de bases per a la constitució regional catalana (1891) i delegat a les Assemblees de Balaguer (1894), Girona (1897), Terrassa (1901) i Barcelona (1904). Curiosament, en les dues darreres assemblees, com a representant del Centre Català de Santiago de Cuba.

A principis del segle XX, en produir-se l'escissió del moviment catalanista, continuà vinculat a la Unió Catalanista i participà directament a la campanya de propaganda que portà a terme l'associació, mentre que en les eleccions del 1903 donà suport a Trinitat Monegal, candidat unitari que també gaudí del recolzament de la Lliga Regionalista.

Referències

• Carner, Isidre: Manuel Folguera i Duran i els orígens del catalanisme sabadellenc. Quaderns d'Arxiu de la Fundació Bosch i Cardellach, núm. 53 (Sabadell, 1987).
• Alsina, Joan: El Centre Català de Sabadell (1887-1936). Quaderns d'Arxiu de la Fundació Bosch i Cardellach, núm. 67 (Sabadell, 1993).