Aplicació distribuïda: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot modifica: tr:Dağıtık hesaplama; canvis cosmètics
Cap resum de modificació
Línia 7: Línia 7:


El programa es connecta amb el servidor i d'allà en baixa un conjunt de dades o càlculs que haurà de resoldre i que un cop resolts els enviarà de nou al servidor per afegir aquella informació a la que ha aportat altra gent.
El programa es connecta amb el servidor i d'allà en baixa un conjunt de dades o càlculs que haurà de resoldre i que un cop resolts els enviarà de nou al servidor per afegir aquella informació a la que ha aportat altra gent.

== Objectiu ==
La computació distribuïda ha estat dissenyada per resoldre problemes massa grans per a qualsevol [[supercomputadora]] i mainframe, mentre es manté la flexibilitat de treballar en múltiples problemes més petits. Per tant, la computació en grid és naturalment un entorn multiusuari; per això, les tècniques d'autorització segura són essencials abans de permetre que els recursos informàtics siguin controlats per usuaris remots.
La història de la computació pot remuntar-se a cents d'anys enrere, quan es creaven màquines per ajudar en tasques de càlculs -com l'àbac. La primera calculadora mecànica va ser creada el 1623 per Wilhelm Schickard, i Charles Babbage va dissenyar la màquina diferencial en l'època victoriana. Eren màquines que es limitaven a realitzar una sola tasca, o a tot estirar, algun subconjunt de totes les possibles tasques.

Les computadores noves i poderoses van començar a ser desenvolupades durant la dècada del 40, que és també quan va començar a fer-se evident que les computadores podien usar-se per a molt més que simples càlculs matemàtics.


== Projectes ==
== Projectes ==

Revisió del 15:22, 10 des 2010

La computació distribuïda és un nou model informàtic que permet fer grans càlculs utilitzant milers d'ordinadors de voluntaris i així estalviant els costos d'un superordinador. Aquest sistema es basa en repartir la informació a través d'Internet mitjançant un programari, prèviament descarregat per l'usuari, a diferents ordinadors, que van resolent els càlculs i un cop en tenen el resultat l'envien al servidor.

Aquest projectes, quasi sempre solidaris, reparteixen la informació a processar entre els milers d'ordinadors voluntaris per poder assolir quotes de processament a vegades més gran que les de superordinadors.

Funcionament

Tot comença quan l'usuari es descarrega un programa informàtic des d'una plana d'algun projecte de computació distribuïda, el programa acostuma a funcionar com a salvapantalles o a funcionar només quan no hi ha activitat al PC.

El programa es connecta amb el servidor i d'allà en baixa un conjunt de dades o càlculs que haurà de resoldre i que un cop resolts els enviarà de nou al servidor per afegir aquella informació a la que ha aportat altra gent.

Objectiu

La computació distribuïda ha estat dissenyada per resoldre problemes massa grans per a qualsevol supercomputadora i mainframe, mentre es manté la flexibilitat de treballar en múltiples problemes més petits. Per tant, la computació en grid és naturalment un entorn multiusuari; per això, les tècniques d'autorització segura són essencials abans de permetre que els recursos informàtics siguin controlats per usuaris remots. La història de la computació pot remuntar-se a cents d'anys enrere, quan es creaven màquines per ajudar en tasques de càlculs -com l'àbac. La primera calculadora mecànica va ser creada el 1623 per Wilhelm Schickard, i Charles Babbage va dissenyar la màquina diferencial en l'època victoriana. Eren màquines que es limitaven a realitzar una sola tasca, o a tot estirar, algun subconjunt de totes les possibles tasques.

Les computadores noves i poderoses van començar a ser desenvolupades durant la dècada del 40, que és també quan va començar a fer-se evident que les computadores podien usar-se per a molt més que simples càlculs matemàtics.

Projectes

Vegeu Llista de projectes de computació distribuïda.

La majoria de projectes són per a fins benèfics i sense ànim de lucre: SETI@home, el projecte amb més seguiment tracta de trobar senyals de vida extraterrestre intel·ligent; Folding@home estudia el plegament de proteïnes per trobar cura a malalties com el càncer o l'alzheimer, ClimatePrediction.net intenta fer una predicció del canvi climàtic.

Una llista del projectes amb més suport

Nom Branca Definició Any d'inici Lloc Pàgina web Nombre de col·laboradors
SETI@home Astronomia Cerca signes de vida extraterrestre intel·ligent. 2004 Universitat de Califòrnia, Berkeley SETI@home 850.000
SETI@home Classic Astronomia Cerca signes de vida extraterrestre intel·ligent. 1991 Universitat de Califòrnia, Berkeley SETI@home 650.000
World Community Grid Biomedecina Investigació de malalties 2004 IBM World Community Grid 400.000
Folding@home Biomedecina Investigació del plegament de proteïnes. 2000 Universitat d'Stanford Folding@home 200.000
Einstein@home Astronomia Cerca ones gravitacionals. 2005 LIGO Einstein@home 200.000
Grid.org Biomedecina ? 2002 United Devices Grid.org 200.000

Vegeu també