Mongòlia Interior

Mongòlia Interior

Localització
44° N, 113° E
Estat	República Popular de la Xina
Capital	Hohhot
Conté la subdivisió	Alxa Baotou Bayannur (en) Chifeng Hinggan League (en) Hohhot Hulunbuir Ordos Tongliao Ulanqab (en) Wuhai Xilingol League (en)
Població humana
Població	24.049.155 (2020) (20,36 hab./km²)
Llengua utilitzada	Southern Mongolian (en) Bargu-Shineken Buriyad (en)
Geografia
Superfície	1.181.104 km²
Punt més alt	Alashan (3.556 m)
Limita amb	Gansu Heilongjiang Jilin krai de Zabaikàlie Dornogovi Província de Govi-Altai Liaoning Shanxi Hebei Ningxia Shaanxi Província de Sükhbaatar
Creació	1947
Organització política
Òrgan legislatiu	Inner Mongolian Autonomous Regional People's Congress (en) ,
PIB nominal	1.735.980.000.000 ¥ (2020)
Identificador descriptiu
Fus horari	UTC+08:00
ISO 3166-2	CN-NM i CN-15
Lloc web	nmg.gov.cn

La Regió Autònoma de Mongòlia Interior (mongol: o ᠥᠪᠦᠷ ᠮᠣᠨᠺᠤᠯᠤᠨ ᠥᠪᠡᠷᠲᠡᠺᠡᠨ ᠵᠠᠰᠠᠬᠤ ᠣᠷᠤᠨ, Öbür Mongghul-un Öbertegen Jasaqu Orun ; xinès tradicional: 內蒙古自治區, xinès simplificat: 内蒙古自治区, pinyin: Nèi Měnggǔ Zìzhìqū) és una regió autònoma mongola de la República Popular de la Xina.

La Mongòlia Interior limita d'est a oest amb les províncies de Heilongjiang, Jilin, Liaoning, Hebei, Shanxi, Shaanxi, Regió Autònoma Hui de Ningxia i Gansu, mentre que al nord limita amb Mongòlia i Rússia. La seva extensió es de 1,18 milions km² ocupant el 12% de la superfície xinesa, i una població de 23,76 milions. La capital és Hohhot.

El govern de la regió de Mongòlia Interior s'anomena d' Öbür Mongghul ("Mongòlia del Sud"), en comptes de Dotood Mongghul, que seria la traducció en mongol de "Mongòlia Interior". Els termes "Interior/Exterior" deriven de les paraules de l'idioma manxú dorgi/tulergi, els quals són vistos com sinocèntrics per alguns mongols, que prefereixen els termes Nord/Sud (aru/öbür). Alguns mongols també usen el nom en anglès Southern Mongolia.

Geografia

La major part del territori de la Regió Autònoma de Mongòlia Interior està constituït per alts altiplans i cadenes muntanyenques. La zona oriental està dominada per les muntanyes del Gran Khingan, que descendeixen per l'est cap a les planes de Manxúria. La part central està dominada per les muntanyes de Yinshan i Langshan. El desert de Gobi s'estén al llarg de la frontera entre Mongòlia Interior i Mongòlia. Altres deserts són el Mu Us i el Hobq, al sud de la corba del riu Groc, i el desert de Badain Jaran a l'oest. La major part de la zona oriental forma parteix de les conques dels rius Amur i Liao. El riu Groc (Huang He) penetra cap al nord i creua prop de les ciutats de Hohhot i Baotou abans de tornar cap al sud formant una O invertida, pel que aquesta regió és coneguda com a Hetao (河套), "envoltada pel riu" . La resta de la Mongòlia central i occidental no forma part de cap divisòria oceànica i té nombrosos llacs salats. El cim de la Muntanya Helan, en les muntanyes del mateix nom que s'estenen al llarg de la frontera amb Ningxia, és el punt més alt de la regió, amb 3.556 metres. El major llac d'aigua dolça és el Hulun, en el nordeste, proper a Mongòlia i Rússia. En general, el clima és continental. Els hiverns són llargs i freds, amb una mitjana de temperatures al gener que oscil·la entre els -23 °C en el noreste i els -10 °C en el sud. Els estius són curts, amb una mitjana al juliol d'entre 17 °C i 24 °C. La mitjana anual de precipitacions va des de menys de 50 mm en el nord i aquest fins a 450 mm en les terres altes del nord-oest. En els últims anys, la desertització s'ha convertit en un important problema mediambiental.

Divisions administratives

Mongòlia Interior es divideix en 12 prefectures, incloses 9 prefectures urbanes i 3 lligues

Les nou prefectures són:

• Hohhot (呼和浩特市 Hanyu Pinyin: Hūhéhàotè shì)
• Baotou (包头市 Bāotóu shì)
• Wuhai (乌海市 Wūhǎi shì)
• Chifeng (赤峰市 Chìfēng shì)
• Tongliao (通辽市 Tōngliáo shì)
• Ordos (鄂尔多斯市 È'ěrduōsī shì)
• Hulunbuir (呼伦贝尔市 Hūlúnbèi'ěr shì)
• Baynnur (巴彦淖尔市 Bāyànnào'ěr shì)
• Ulaan Chab (乌兰察布市 Wūlánchábù shì)

Les tres lligues són:

• Xilin Gol (锡林郭勒盟 Xīlínguōlè méng)
• Alxa (阿拉善盟 Ālāshàn méng)
• Xing'an (兴安盟 Xīng'ān méng)

Planures de Mongòlia Interior

Demografia

Els xinesos Han són el major grup ètnic, constituint el 80% de la població. Encara que en la regió de Hetao, al costat del Riu Groc, sempre ha estat poblada per agricultors del sud i nòmades del nord, l'episodi més recent de migració Han al començament del segle XVIII, fomentada per la Dinastia Qing. Els Han viuen principalment en la regió de Hetao i en diversos punts del centre i de l'est de Mongòlia Interior. Els mongols són el segon grup de població amb un 17% del total. Això inclou molts grups que parlen mongol; oficialment a Xina, grups com els Buriat i els Oirat són considerats mongols. Molts mongols que tradicionalment eren nòmades es van establir quan la seva economia de pasturatge va ser col·lectivitzada durant l'era maoista.

Grups ètnics a Mongòlia Interior, cens 2000
Nationalitat	Població	Percentatge
Xinesos han	18,465,586	79.17%
Mongols	3,995,349	17.13%
Manxú	499,911	2.14%
Hui	209,850	0.900%
Daur	77,188	0.331%
Evenks	26,201	0.112%
Coreans	21,859	0.094%
Rússos	5,020	0.022%

Exclosos membres de l'exèrcit.
Font: Department of Population, Social, Science and Technology Statistics of the National Bureau of Statistics of China (国家统计局人口和社会科技统计司) and Department of Economic Development of the State Ethnic Affairs Commission of China (国家民族事务委员会经济发展司), eds. Tabulation on Nationalities of 2000 Population Census of China (《2000年人口普查中国民族人口资料》). 2 vols. Beijing: Nationalities Publishing House (民族出版社), 2003. (ISBN 7-105-05425-5)

Economia

A les valls es conreen preferentment cereals, com el blat. A les planures, més àrides, la criatura de cabres i ovelles és el mètode tradicional de subsistència. La silvicultura i la cacera són importants a les cadenes muntanyenques del Gran Khingan. Els Evenki de la Bandera Autònoma de Evenki, crían rens. Hi ha abundància de recursos naturals com carbó, llana de Caixmir, gas natural, metalls rars i els majors dipòsits de tota Xinesa de niobio, circonio i beril·li. No obstant això l'explotació d'aquests recursos en el passat va ser bastant ineficaç, el que es va traduir, a pesar de la seva riquesa, en pobres resultats. Es preveu doblar la producció de carbó per a l'any 2006, des dels 250 milions de tones de 2005, fins als 500 milions. La indústria s'ha desenvolupat principalment al voltant del carbó, la generació d'electricitat i les indústries relaccionadas amb la silvicutura. Ara es posa l'èmfasi en sis competitives indústries: energia, químics, metal·lúrgica, manufactura d'equipaments, processament de productes agrícoles (incloent la llet) i alta tecnologia. Companyies de Mongòlia Interior conegudes són ERDOS, Yili i Mengniu.

Bandera dels nacionalistes mongols de Mongòlia Interior

Història

Durant la major part de la seva història, les zones central i occidental de Mongòlia Interior, especialment la regió de Hetao, han estat alternativament sota control dels Xinesos agricultors del sud i els nòmades xiongnu, xianbei, kitan, nurchen i mongols del nord. La zona oriental és, pròpiament parlant, part de Manxúria i la seva pertinença històrica s'ha mogut més entre l'alternança entre diferents grups que en la lluita entre nòmades i agricultors xinesos. Durant la dinastia Zhou, aquestes zones central i occidental (regió de Hetao i àrees adjacents) estaven habitades per pobles nòmades com els Loufan, Linhu i Vaig donar, mentre que la part oriental ho era pels Donghu. Durant el període dels Regnes Combatents, el Rei Wuling (340 AC-295 AC) de l'Estat de Zhao, establert en el que ara són les províncies de Hebei i Shaanxi, va desenvolupar una política expansionista en la regió. Després de destruir l'estat de Vaig donar en Zhongshan, en l'actual província de Hebei, va derrotar els Linhu i als Loufan i va crear la comandància de Yunzhong, propera a l'actual Hohhot. També va construir una gran muralla a través de la regió de Hetao. Qin Shihuang, després d'unificar l'Imperi Xinès en el 221 AC, va enviar al general Meng Kuo perquè expulsés als Xiongnu de la regió i va incorporar la vella muralla Zhao dintre de la Gran Muralla Xinesa. Així mateix va mantenir dues comandàncies en la regió, Jiuyuan i Yunzhong, i va traslladar a 30.000 famílies per a solidificar la regió. Després del col·lapse de la dinastia en 206 AC tots aquests esforços van ser abandonats.

Durant la dinastia Han Occidental l'emperador Wu va enviar al general Wei Qing a reconquistar la regió de Hetao als Xiongnu en 127 AC. Després de la conquesta, l'emperador va continuar amb la política de construir assentaments en Hetao para defensar-se dels nòmades. En aquest mateix any va establir les comandàncies de Shuofang i Wuyuan en Hetao. En aquesta època, el que ara és l'orient de Mongòlia Interior estava controlat pels Xianbei, que més tard superarien als Xiongnu en poder i influència. Durant la Dinastia Han Oriental (25-220 AD), els Xiongnu que s'havien rendit a la dinastia Han començaren a instal·lar-se en Hetao i es van barrejar amb els immigrants Han de la zona. Més tard, durant la dinastia Jin Occidental, va anar un noble Xiongnu de Hetao, Liu Yuan, qui va establir el regne Han Zhao en la regió començant així el període dels Setze Regnes que va veure la desintegració del nord de Xinesa sota una varietat de règims Han i no Han (incloent als Xiongnu i als Xianbei).

Temple de les Cinc Pagodes a Huhhot

Les dinasties Sui (581-618) i Tang (618-907) reestabliren un imperi Xinès unificat i, com les seves predecessores, van conquistar Hetao i van establir assentaments, encara que una vegada més aquests esforços van fracassar quan l'imperi Tang va començar a col·lapsar. Hetao (juntament amb la resta del que ara és Mongòlia Interior) va ser llavors absorbit per l'imperi dels kitan (dinastia Liao), un poble nòmada originari del que ara és la part sud de Manchuria i l'oriental de Mongòlia Interior. Fou seguit per l'imperi Tangut (dinastia Xia Occidental), que va prendre control de la part occidental (incloent la part occidental de Hetao). Els Kitan van ser més tard reemplaçats pels Jurchen, avantpassats dels moderns manxú, que van establir la dinastia Jinn a Manxúria i nord de Xina.

Gengis Khan va unir les tribus mongoles en 1206, va conquistar l'imperi Tangut en 1227 i el Jurchen en 1234. Els seus descendents van completar aquesta conquesta de Xina en 1279, establint la dinastia Yuan, que seria desallotjada per la dinastia Ming en 1368. Els Ming van reconstruir la Gran Muralla en el seu actual emplaçament, que coincideix aproximadament amb la frontera sud de l'actual Regió Autònoma de Mongòlia Interior (encara que es desvia significativament en la frontera amb Hebei) Els manxú van sotmetre als mongols al començament del segle XVII, envaint a continuació la Xina Ming en 1644, posant-la sota el control de la seva dinastia Qing (1644-1912), sota el domini de la qual cada regió de Mongòlia va ser administrada de diferent manera:

• Mongòlia Exterior: les quatre Lligues (aymags) dels mongols khalkha de la Mongòlia central i del nord, així com les regions de Tannu Uriankhai i Hovd en el nord-oest, van ser supervisades pel general de Uliastay en la ciutat de Uliastay. Equival a l'actual estat independent de Mongòlia, la regió administrada per Rússia de Tannu Uriankhai i una part del nord de Xinjiang.
• Mongòlia Interior: les Banderes i tribus del sud de Mongòlia formaven part de sis Lligues (chuulghan): Jirim, Juu Uda, Josutu, Xilingol, Ulaan Chab i Yeke Juu. Equivalen a la major part de Mongòlia Interior i algunes àrees veïnes en les províncies de Liaoning i Jilin.
• Mongòlia Taoxi: les banderes de Alashan Oolud i Ejine Torghuud eren distintes dels aymags de Mongòlia Exterior i dels chuulghans de Mongòlia Interior. Equival a la major part de l'occident de l'actual Mongòlia Interior.
• Les Vuit Banderes Chahar estaven controlades pel comandant militar de Chahar (actual Zhangjiakou). La seva extensió correspon a les meridionals Ulaan Chab i Baynnur en l'actual Mongòlia Interior més la regió que envolta Zhangjiakou en la província de Hebei. AL mateix temps, la jurisdicció d'alguns departaments fronterers de les províncies de de Zhili i Shanxi també se sobreposen en aquesta regió.
• La bandera de Guihua Tümed estava controlada pel comandant de Suiyuan (actual Hohhot). Es correspon amb els veïnatges de la moderna ciutat de Hohhot. AL mateix temps, la jurisdicció d'alguns departaments fronterers de la província de Shanxi també se sobreposen en aquesta regió.
• La regió de Hulunbuir, en el que ara és el nord-est de Mongòlia Interior, era part de la jurisdicció del General de Heilongjiang, un dels tres que tenia Manxúria.

A la gent corrent no se li permetia viatjar fora de les seves Lligues. Encara que havia hagut xinesos Han grangers en el que ara és Mongòlia Interior des de l'època d'Altan Khan, l'assentament de masses va començar a la fi del segle XIX. Els manxú esdevenien cada vegada més xinesos i, enfrontats a l'amenaça russa, van començar a animar als grangers xinesos Han que s'assentessin tant a Mongòlia com a Manxúria. Aquesta política ha estat seguida pels governs posteriors. Les vies fèrries que estaven sent construïdes en aquestes regions van ser especialment útils per als colons Han. La terra era tant venuda pel príncep mongol com arrendada als grangers, o simplement llevada als nòmades i donada als grangers. Durant la República de Xina, Mongòlia Exterior, amb el suport de Rússia, va deixar d'estar sota control xinès i es va convertir en un satèl·lit soviètic. AL mateix temps, Mongòlia Interior va ser reorganitzada en províncies:

• La província de Rehe va ser creada per a incloure les Lligues de Juu Uda i Josutu, més l'àrea de Chengde en el que ara és el nord de Hebei.
• La província de Chahar va ser creada per a incloure la Lliga de Xilingol així com gran part de l'antic territori de les Vuit Banderes.
• La província de Suiyuan va ser creada per a incloure les Lligues de Ulaan Chab i Yeke Juu i la regió de Hetao (abans territori Guihua Tümed).
• Hulunbur va romandre dintre de Heilongjiang a Manxúria, que s'havia convertit en una província.
• La major part de la Lliga Jirim va caure sota la nova província de Fengtien en el sud de Mongòlia.
• La Mongòlia Taoxi, és a dir, les Lligues de Alashan i Ejine, van ser incorporades en la veïna província de Gansu. Més tard la província de Ningxia va ser creada amb el nord de Gansu i la Mongòlia Taoxi va entrar a formar part de Ningxia.

Manxúria va caure sota l'estat titella japonesa de Manxukuo en 1931, prenent les àrees mongoles en les províncies de Manxúria (és a dir les lligues de Hulunbuir i Jirim). Rehe també va ser incorporada a Manxukuo en 1933, amb les Lligues de Juu Uda i Josutu. Aquestes zones van ser administrades per Manxukuo fins al final de la Segona Guerra Mundial en 1945. En 1937, es va declarar una guerra oberta entre Xina i Japó. El 8 de desembre de 1937, el príncep mongol De Wang va declarar la independència de la part restant de Mongòlia Interior (és a dir les províncies de Suiyuan i Chahar) amb el nom de Mengjiang o Mengkukuo i va signar uns acords d'acostament amb Manxukuo i Japó, fent de Mongòlia Interior una titella de l'Imperi Japonès. La capital va ser establerta en Zhangbei (actualment en Hebei) estenent el control del govern titella fins a la regió de Hohhot. A l'agost de 1945, Mengjiang va ser presa per tropes soviètiques i de Mongòlia Exterior en l'Operació Tempesta d'Agost. El 10 de setembre de 1945 el Partit Comunista de Mongòlia Interior, amb un clar suport de la República Popular de Mongòlia i de la Unió Soviètica, va prendre el poder a Meng Chian i es va proclamar la República popular de la Mongòlia interior.

En finalitzar la Segona Guerra Mundial, el Partit Comunista de Xina va prendre pràcticament tota Manxúria amb suport soviètic i va establir la Regió Autònoma de Mongòlia Interior en l'any 1947 seguint la política de nacionalitats soviètica i sota els auspicis del dirigent comunista mongol Ulanhu, destacat membre del Partit Comunista de la Xina. Inicialment la regió autònoma només incloïa la regió de Hulunbuir. Durant la següent dècada, a mesura que els comunistes establien la República Popular Xinesa i consolidaven el seu poder sobre la Xina continental, Mongòlia Interior es va anar estenent cap a l'oest per a incloure cinc de les sis Lligues originals (excepte la Lliga de Josutu, que roman en la província de Liaoning), la part nord de la regió de Chahar, en aquells dies una Lliga també (el sud de Chahar roman en al província de Hebei), la regió de Hetao i les Banderes d'Alashan i Ejine.

Finalment, pràcticament totes les àrees amb poblacions d'origen mongol significatives van ser incorporades a la regió, donant-li la seva forma allargada a la Mongòlia Interior actual. En 1969, durant la Revolució Cultural, gran part de Mongòlia Interior va ser distribuïda entre les províncies veïnes: Hulunbuir va ser dividida entri Heilongjiang i Jilin, Jirim va passar a formar part de Jilim, Juu Uda de Liaoning i la regió de Alasha i Ejine va ser dividida entre Gansu i Ningxia. Aquests canvis van ser revocats en 1979.

Hi ha grups que clamen per la independència de Mongòlia Interior denunciant el que veuen com Imperialisme Xinès; aquests grups, no obstant això, tenen menys influència i suport dintre i fora de Mongòlia Interior que els moviments similars en Tibet, Xinjiang o Taiwan.

Enllaços

• Govern Autònom de Mongòlia Interior (xinès)
• Mapa de Mongòlia Interior
• Mongòlia Interior: Informació per a viatjar
• Universitat de Mongòlia Interior
• MongolCulture.com
• Partit del Poble de Mongòlia Interior (separatistes)
• Southern Mongolian Human Rights Information Center, NY, NY, USA

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mongòlia Interior