Vologès IV de Pàrtia

Vologès IV fou rei de Pàrtia del 147 al 191.

Era probablement fill de Vologès III encara que altres fonts el fan fill de Mitridates V de Pàrtia.

Vers el 150 va sotmetre el regne de Caracene que probablement es mantenia independent des el 115 o 116.

Consolidat al poder, el 161 es va decidir a entrar a Armènia, on va deposar a Sohemo, rei que era senador i cònsol de Roma i va col·locar al tron al seu fill Pacoros. Això va suposar la guerra amb Roma. El 162 el governador de Capadòcia, Sedati Severià va envair Armènia però fou derrotat a Elegeia i es va suïcidar (segons Dió Casi, Hist. rom. LXXI, 2).

El 163 un rei de nom Wael es va fer amb el poder a Osroene i va rebre suport part. El mateix any l'emperador Marc Aureli va enviar a Armènia al general Prisc, que va ocupar Artaxata, va fer fugir a Pacoros i va restablir a Sohemo. Artaxata fou destruïda i fou substituïda per una nova ciutat no gaire lluny anomenada Kainèpolis, que podria correspondre a Valarshapat (segons Moisès de Khoren); allí es va instal·lar una guarnició romana que al menys hi va romandre fins el 185. Marci Ver, que va substituir a Prisc, la va convertir en la capital.

El 165 Osroene va caure en mans dels romans i Manu VIII fou restablert com a rei.

El 166 els romans dirigits per Avidius Cassius van entrar a Mesopotàmia creuant l'Eufrates i després el Tigris, arribant fins a Susa. Selèucia del Tigris fou ocupada i l'exèrcit romà va entrar a la capital Ctesifont que fou saquejada. Vologès va demanar la pau per la que els regnes del nord (Armènia, Osroene i Adiabene) van quedar sota domini romà. Però aquesta victòria costarà cara a Roma, doncs les legions van agafar la pesta i se la van emportar a Itàlia i a altres llocs del Imperi.

Vers el 190 es va rebel·lar Osroes II a l'Atropatene, però a la mort del rei el 191 fou Vologès V, de la branca arsàcida d'Armènia, qui es va fer amb el tron i es va imposar a Orodes II.

Precedit per: Vologès III

Imperi Part

Succeït per: Vologès V