Piciformes: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: az:Ağacdələnkimilər |
m r2.5.2) (Robot afegeix: frr:Holthakerfögler; canvis cosmètics |
||
| Línia 35: | Línia 35: | ||
L'[[ordre]] dels '''piciformes''' està format per diverses [[família (biologia)|famílies]], però als [[Països Catalans]] només n'hi viuen representants d'una. Comprèn les famílies dels [[pícid]]s, [[ramfàstid]]s, [[indicatòrid]]s, [[capitònid]]s, [[bucònid]]s i [[galbúlid]]s, amb 67 [[gènere (biologia)|gèneres]] i 422 [[espècies]]. |
L'[[ordre]] dels '''piciformes''' està format per diverses [[família (biologia)|famílies]], però als [[Països Catalans]] només n'hi viuen representants d'una. Comprèn les famílies dels [[pícid]]s, [[ramfàstid]]s, [[indicatòrid]]s, [[capitònid]]s, [[bucònid]]s i [[galbúlid]]s, amb 67 [[gènere (biologia)|gèneres]] i 422 [[espècies]]. |
||
==Morfologia== |
== Morfologia == |
||
* Fan entre 8 i 60 cm de llargària. |
* Fan entre 8 i 60 cm de llargària. |
||
| Línia 43: | Línia 43: | ||
* Tenen una [[llengua (múscul)|llengua]] molt llarga, però, com que és més llarga que no pas el [[bec]], ha d'estar amagada al llarg de l'os hioide que està recargolat sobre el [[crani]]. Aquesta llengua (que pot disparar-se amb força fins més enllà de 10 cm) és viscosa i està provista d'unes rugositats i d'unes pues a la part final, que li serveixen per capturar millor els [[insectes]] i les [[larves]]. |
* Tenen una [[llengua (múscul)|llengua]] molt llarga, però, com que és més llarga que no pas el [[bec]], ha d'estar amagada al llarg de l'os hioide que està recargolat sobre el [[crani]]. Aquesta llengua (que pot disparar-se amb força fins més enllà de 10 cm) és viscosa i està provista d'unes rugositats i d'unes pues a la part final, que li serveixen per capturar millor els [[insectes]] i les [[larves]]. |
||
==Costums== |
== Costums == |
||
Són arborícoles i llur vol és mediocre i marcadament ondulat. |
Són arborícoles i llur vol és mediocre i marcadament ondulat. |
||
| Línia 49: | Línia 49: | ||
Els seus repics (que travessa el [[bosc]] i que anuncia la presència dels [[picot]]s) tan sols se sent durant l'època reproductiva. |
Els seus repics (que travessa el [[bosc]] i que anuncia la presència dels [[picot]]s) tan sols se sent durant l'època reproductiva. |
||
==[[Hàbitat]]== |
== [[Hàbitat]] == |
||
Viuen als boscos de les regions [[Tròpics|tropicals]] i temperades, excepte a [[Austràlia]], [[Nova Zelanda]], [[Madagascar]] i [[Polinèsia]]. |
Viuen als boscos de les regions [[Tròpics|tropicals]] i temperades, excepte a [[Austràlia]], [[Nova Zelanda]], [[Madagascar]] i [[Polinèsia]]. |
||
==[[Reproducció]]== |
== [[Reproducció]] == |
||
Nien en forats fets a terra o als [[arbres]]. Els pollets neixen [[ceguesa|cecs]] i [[Nuesa|nus]]. |
Nien en forats fets a terra o als [[arbres]]. Els pollets neixen [[ceguesa|cecs]] i [[Nuesa|nus]]. |
||
==Curiositats== |
== Curiositats == |
||
Són capaços de foradar planxes de [[plom]] que es col·loquen, precisament, amb la intenció de protegir la [[fusta]] de les caixes niadores, situades en [[boscos]] freqüentats per aquests [[ocells]].<ref>Lalueza i Fox, Jordi: ''El llibre dels ocells de Catalunya''. [[Editorial De Vecchi]] - Edicions Cap Roig. [[Barcelona]], [[1987]], pàgina 75. ISBN 84-315-0434-X.</ref> |
Són capaços de foradar planxes de [[plom]] que es col·loquen, precisament, amb la intenció de protegir la [[fusta]] de les caixes niadores, situades en [[boscos]] freqüentats per aquests [[ocells]].<ref>Lalueza i Fox, Jordi: ''El llibre dels ocells de Catalunya''. [[Editorial De Vecchi]] - Edicions Cap Roig. [[Barcelona]], [[1987]], pàgina 75. ISBN 84-315-0434-X.</ref> |
||
==Referències== |
== Referències == |
||
{{referències}} |
{{referències}} |
||
==Enllaços externs== |
== Enllaços externs == |
||
* [http://www.arkive.org/search.html?q=Piciformes&btnG=Go&output=xml_no_dtd&client=more_info_only&site=default_collection&ie=utf8&oe=utf8&num=20&filter=0&getfields=* Vídeos, fotografies i informació d'espècies d'aquest ordre d'ocells.] {{en}} |
* [http://www.arkive.org/search.html?q=Piciformes&btnG=Go&output=xml_no_dtd&client=more_info_only&site=default_collection&ie=utf8&oe=utf8&num=20&filter=0&getfields=* Vídeos, fotografies i informació d'espècies d'aquest ordre d'ocells.] {{en}} |
||
| Línia 90: | Línia 90: | ||
[[fi:Tikkalinnut]] |
[[fi:Tikkalinnut]] |
||
[[fr:Piciformes]] |
[[fr:Piciformes]] |
||
[[frr:Holthakerfögler]] |
|||
[[fy:Spjochteftigen]] |
[[fy:Spjochteftigen]] |
||
[[gl:Piciformes]] |
[[gl:Piciformes]] |
||
Revisió del 20:22, 24 des 2010
 Mascle de picot de ventre vermell  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Subregne | Eumetazoa |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Superordre | Coraciimorphae |
| Ordre | Piciformes B.Mey. i Joh.Wolf, 1810 |
L'ordre dels piciformes està format per diverses famílies, però als Països Catalans només n'hi viuen representants d'una. Comprèn les famílies dels pícids, ramfàstids, indicatòrids, capitònids, bucònids i galbúlids, amb 67 gèneres i 422 espècies.
Morfologia
- Fan entre 8 i 60 cm de llargària.
- Dits proveïts d'ungles fortes. Tenen dos dits a les potes dirigits cap endavant i dos (o un, en determinades espècies) cap endarrera i no reversibles que els facilita l'ascensió pels troncs dels arbres.
- Cua curta i rígida -gràcies a unes plomes dures- que els serveixen de suport addicional quan s'arrapen als arbres.
- Bec recte, agut i potent, que empren per foradar els troncs dels arbres, els voladissos i les bigues de les cases de fora dels pobles, els pals de telèfon, etc., amb la finalitat d'establir-hi el niu, de cercar insectes de la fusta, amb què s'alimenten, o de fer senyals auditius relacionats amb l'aparellament.
- Tenen una llengua molt llarga, però, com que és més llarga que no pas el bec, ha d'estar amagada al llarg de l'os hioide que està recargolat sobre el crani. Aquesta llengua (que pot disparar-se amb força fins més enllà de 10 cm) és viscosa i està provista d'unes rugositats i d'unes pues a la part final, que li serveixen per capturar millor els insectes i les larves.
Costums
Són arborícoles i llur vol és mediocre i marcadament ondulat.
Els seus repics (que travessa el bosc i que anuncia la presència dels picots) tan sols se sent durant l'època reproductiva.
Hàbitat
Viuen als boscos de les regions tropicals i temperades, excepte a Austràlia, Nova Zelanda, Madagascar i Polinèsia.
Reproducció
Nien en forats fets a terra o als arbres. Els pollets neixen cecs i nus.
Curiositats
Són capaços de foradar planxes de plom que es col·loquen, precisament, amb la intenció de protegir la fusta de les caixes niadores, situades en boscos freqüentats per aquests ocells.[1]
Referències
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 75. ISBN 84-315-0434-X.
Enllaços externs
- Vídeos, fotografies i informació d'espècies d'aquest ordre d'ocells. (anglès)
- Informació sobre les famílies i espècies d'aquest ordre animal. (francès)
- Piciformes de la Península Ibèrica. (castellà)
- Informació i fotografies d'algunes espècies de piciformes. (castellà)
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Piciformes |
 |
Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies. |