Milla

Es coneix com a milla diverses unitats de longitud més o menys semblants emprades al llarg de la història, cap de les quals forma part del sistema mètric decimal. Les milles foren una de les principals unitats de distància del món occidental malgrat que el seu valor variava d'un país a un altre. Amb la introducció del sistema mètric, els països llatins -així com altres, començaren a fer ús del quilòmetre per a mesurar distàncies terrestres i, actualment, s'utilitza a tot el món, excepte en els països anglosaxons i els de la seva influència, on encara s'utilitza la milla.

Origen

Els orígens de la milla remunten a temps antics. Sembla haver estat heretada de l'antiga civilització romana i equivalia a mil parells de passes caminades per un home (en llatí: "mille passus", plural: "milia passuum"). Atès que una passa equivalia a uns 73 cm i que les passes eren dobles, la milla romana mesurava aproximadament 1.467 metres.

Milles actuals

Avui, una milla terrestre equival a 1.609 metres i una milla nàutica o marina a 1.852 metres. D'aquí que parlem de diferents tipus de milla:

Milla terrestre

S'utilitza als Estats Units i el Regne Unit i s'abrevia mi als Estats Units i ml o m al Regne Unit). Es defineix com l'equivalent a 1.760 iardes internacionals (1 iarda = 0,9144 m); raó per la qual correspon exactament a 1.609,344 m. A efectes pràctics, per molts usos s'arrodoneix el seu valor a 1.609 metres. Així:

• 1 milla terrestre = 1.609 metres
• 1 milla terrestre = 1,609 km
• 1 km = 0,621 milles terrestres

Milla nàutica

Article principal: Milla nàutica

També anomenada milla marítima, s'introduí en la nàutica fa segles i fou adoptada amb petites variacions per tots els països occidentals. Encara avui és el referent per a tots els navegants del món, fins i tot, per a aquells acostumats a l'ús del sistema mètric. També s'utlitza en la navegació aèria. En anglès, sovint se l'abrevia nm.

La divisió de la longitud de la línia equatorial (arrodonida en 40.000 km) entre els 21.600 minuts que conté la circumferència terrestre (360º x 60') dóna com a quocient 1.851,85 metres, que normalment s'arrodoneixen en 1.852 m, essent aquesta la longitud de la milla nàutica. Així:

• 1 milla nàutica = 1 minut de l'arc terrestre
• 1 milla nàutica = 1.852 m
• 1 milla nàutica = 1,852 km
• 1 km = 0,540 milles nàutiques

Tanmateix, la Terra no és una esfera perfecta, raó per la qual si es pren una circumferència diferent de la línia equatorial, la mesura de la milla nàutica pot variar en uns quants metres atenent a la ubicació; així, en els pols, es pot reduir la circumferència a un punt i a l'equador són 40.000 km. Per tant, a fi d'evitar confusions, l'any 1929 es va decidir a la Conferència Hidrogràfica Extraordinària Internacional celebrada a Mònaco que la milla nàutica mesuraria exactament 1.852 metres. En un dia s'unificà el valor de la milla nàutica a tot el món, per bé que els EUA i el Regne Unit no s'afegiren a aquesta definició fins als anys 1954 i 1970 respectivament.

Relacionat amb la milla nàutica hi ha el nus, una unitat de velocitat que equival a una milla nàutica per hora.

La milla nàutica s'empra en navegació marítima i aèria.

Altres milles

Altres contrades del món presenten o han tingut també la milla com a unitat:

• Milla irlandesa: 2.048,3 m (oficialment en desús des de 1826 però utilitzada fins als nostres dies).
• Milla russa: 1.066,8 m
• Milla escocesa: 1.814,2 m
• Milla austríaca: 7.585,9 m
• A Noruega i Suècia han utilitzat tradicionalment la denominació milla per a definir la distància equivalent a 10 km.