Liberàlia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Marc Terenci Varró |
m Desambiguació assistida: Sant Agustí - Canviant enllaç(os) a Agustí d'Hipona |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
'''Liberàlia''' fou un festival celebrat a Roma, que va esdevenir important després de la prohibició de la [[Bacanàlia]] el [[268 aC]]. Es celebrava a Roma cada any el [[16 de març]]. [[Ovidi]] en dona una bona descripció i també en parla [[Marc Terenci Varró]]. Sacerdots i sacerdotesses, adornats amb garlandes d'eura portaven vi, mel, i dolços a un altar al mig del qual hi havia un petit foc, on es feien els sacrificis a [[Dionís]]. Els joves romans que havien arribat als 16 anys rebien la [[toga viril]]. Es devien fer jocs paral·lels ja que es parla dels ''Ludi Liberates''. [[Sant Agustí]] esmenta que eren unes festes mol llicencioses però donat els restrictius conceptes morals establerts una vegada es va imposar el cristianisme, no es pot determinar si realment era així. |
'''Liberàlia''' fou un festival celebrat a Roma, que va esdevenir important després de la prohibició de la [[Bacanàlia]] el [[268 aC]]. Es celebrava a Roma cada any el [[16 de març]]. [[Ovidi]] en dona una bona descripció i també en parla [[Marc Terenci Varró]]. Sacerdots i sacerdotesses, adornats amb garlandes d'eura portaven vi, mel, i dolços a un altar al mig del qual hi havia un petit foc, on es feien els sacrificis a [[Dionís]]. Els joves romans que havien arribat als 16 anys rebien la [[toga viril]]. Es devien fer jocs paral·lels ja que es parla dels ''Ludi Liberates''. [[Agustí d'Hipona|Sant Agustí]] esmenta que eren unes festes mol llicencioses però donat els restrictius conceptes morals establerts una vegada es va imposar el cristianisme, no es pot determinar si realment era així. |
||
[[Categoria:Festes romanes]] |
[[Categoria:Festes romanes]] |
||
Revisió del 03:44, 26 des 2010
Liberàlia fou un festival celebrat a Roma, que va esdevenir important després de la prohibició de la Bacanàlia el 268 aC. Es celebrava a Roma cada any el 16 de març. Ovidi en dona una bona descripció i també en parla Marc Terenci Varró. Sacerdots i sacerdotesses, adornats amb garlandes d'eura portaven vi, mel, i dolços a un altar al mig del qual hi havia un petit foc, on es feien els sacrificis a Dionís. Els joves romans que havien arribat als 16 anys rebien la toga viril. Es devien fer jocs paral·lels ja que es parla dels Ludi Liberates. Sant Agustí esmenta que eren unes festes mol llicencioses però donat els restrictius conceptes morals establerts una vegada es va imposar el cristianisme, no es pot determinar si realment era així.