Guillem de Volpiano: diferència entre les revisions
Línia 63: | Línia 63: | ||
[[Categoria:Sants de l'anglicanisme]] |
[[Categoria:Sants de l'anglicanisme]] |
||
[[Categoria:Sants de l'Església Catòlica]] |
[[Categoria:Sants de l'Església Catòlica]] |
||
[[Categoria:Sants de l'Església Ortodoxa]] |
|||
[[Categoria:Sants piemontesos]] |
[[Categoria:Sants piemontesos]] |
||
[[Categoria:Sants morts al segle XI]] |
[[Categoria:Sants morts al segle XI]] |
Revisió del 10:45, 27 des 2010
Biografia | |
---|---|
Naixement | 962 Isola San Giulio (Itàlia) (en) |
Mort | 1r gener 1031 (68/69 anys) Fécamp |
Abat abadia de Saint-Germain-des-Prés | |
Activitat | |
Ocupació | arquitecte |
Professors | Maiol de Cluny |
Orde religiós | Cluniacencs |
Enaltiment | |
Festivitat | 1 de gener |
Guillem de Volpiano, Guillem de Cluny o de Dijon (Volpiano o Novara, Piemont, ca. 960 - Fécamp, Normandia, 1 de gener de 1031) fou un religiós, reformador litúrgic i arquitecte piemontès. És venerat com a sant per l'Església catòlica.
Biografia
Sembla que nasqué en una família noble, al castell familia de l'illa de San Giulio, a llac Orta (Novara, Piemont). Era fill del comte Roberto de Volpiano i de Perinzia, potser germana d'Arduí d'Ivrea, rei italià. Va néixer durant l'assalt al castell, près per l'aspirant al tro Berenguer II d'Itàlia, per l'emperador Otó I, que l'apadrinà i en fou el mecenes. En 969 va començar a educar-se a l'abadia benedictina de Locadio (Vercelli), on ingressà com a monjo. Va viatjar per Itàlia, en particular per la Campània, la Basilicata i Venècia.
En 987 marxà a l'abadia de Cluny, on era abat Maiol de Cluny. Seguidor de la reforma cluniacenca, va reorganitzar l'abadia de Sant Serni, vora el Roine. Fou ordenat en 990 i nomenat abat de l'abadia de Saint-Bénigne de Dijon (avui Cathédrale Saint-Bénigne), que convertí en un centre d'espiritualitat, ensenyament i cultura de la reforma cluniacenca. L'abadia fou casa mare de prop de quaranta monestir a la Borgonya, Lorena, Normandia i el nord d'Itàlia, com els de Jumièges o Troarn, que al seu torn van reformar monestirs anglesos com els de Hailes (Winchcombe) i Gloucester.
En 1001, marxà cap al ducat de Normandia, cridat pel jove duc Ricard l'Irascible perquè hi restaurés l'abadia de Fécamp i la residència i panteó dels ducs, l'abadia de Notre-Dame de Bernay. Cridat a Metz, fou a les abadies de Saint-Arnould i Gorze (1008-1031) amb Adalberó II de Metz. Morí a Fécamp en 1031, de mort natural.
-
Campanar de Fruttuaria
-
Part romànica de la nau de l'abadia de Mont-Saint-Michel, obra de Guillem
-
Cripta de la Mare de Déu dels Ciris, a Mont-Saint-Michel
En les noves fundacions, va plantejar la construcció d'esglésies i edificis a la manera llombarda, contribuïnt a la difusió de l'arquitectura romànica llombarda i les voltes de canó per tot França. Li fou encarregada la construcció del monestir de Mont Saint-Michel, que projectà en estil romànic, ubicant el transepte al damunt del turó i configurant així l'estructura del lloc, ja que calia edificar-hi criptes i capelles que compensessin l'església. També reconstruí l'abadia de Saint-Germain-des-Prés, a París. A Itàlia construí l'abadia de Fruttuaria (San Benigno Canavese).
-
Cripta de la catedral de Dijon
-
Capçalera de Fécamp, iniciada per Guillem i reconstruïda més tard; és el lloc on fou enterrat
-
Nau de Notre-Dame de Bernay, projectada per Guillem
-
Absis de Bernay
-
Campanar de Saint-Germain-des-Prés (París)
Bibliografia
- Véronique Gazeau et Monique Goullet, Guillaume de Volpiano, un réformateur en son temps