Euskal Ezkerra

Euskal Ezkerra (EuE) (en euskera Esquerra Basca) és un partit polític ja desaparegut que va aparèixer l’any 1993 com a resultat d’una escissió dins de Euskadiko Ezkerra (EE). Tenia el seu àmbit d'actuació a la Comunitat Autònoma Basca i Navarra.

Quan la major part dels afiliats de EE es varen decidir per fusionar el seu partit amb el Partit Socialista de Euskadi (PSE), el grup de militants contrari a aquesta decisió van decidir deslligar-se de EE, no participar al procès de fusió i fundar un nou partit anomenat Euskal Ezkerra.

Dintre de EuE es varen integrar els sectors de EE que defensaven postures d'un nacionalisme basc d'esquerra, per damunt d'aquells altres sectors de EE que defensaven postures de caràcter socialista i que varen romandre dins de EE. Amb aquesta escissió dins de Euskadiko Ezkerra triomfaven els postulats d'aquells que renunciaven al dret a l'autodeterminació de Euskadi i Euskal Herria per poder-se sentir comodes a l'hora de integrar-se en una organització d'àmbit espanyol com era el PSE.

Bona part dels militants que deixaren EE per integrar-se en EuE eren quadres dirigents i càrrecs electes de EE destacant entre ells Kepa Aulestia.

EuE volia aglutinar a aquelles esquerres basques d'origen proletari que no es sentien comodes amb els postulats defensats per l'esquerra abertzale, en concret per Herri Batasuna (HB), i que al contrari que EE i el PSE defensaven el dret a l'autodeterminació pel conjunt de Euskal Herria, esdevenint així una opció intermitja entre el independentisme radical de HB i el sometiment a la realitat política del Estat Espanyol que defensava ja EE.

Dins d'aquesta nova orientació política, la direcció de EuE va optar per no presentar-se en solitari a les eleccions i formar així una coalició amb Eusko Alkartasuna (EA), organització independentista basca d'orientació socialdemocrata, que es presentà a les Eleccions Espanyoles de juny de 1993 sota la marca electoral de EA-EuE. Aquesta coalició va nèixer amb dos objectius. El primer passava per fer realitat dins del complex escenari polític basc una opció independentista d'esquerres prou forta que no estigues vinculada a la lluita armada de ETA, trencant la polarització del nacionalisme basc (on Eusko Alkartasuna i Euskadiko Ezkerra no havien acabat d'assentar les seves bases electorals) ja que aquest espai electoral estava dominat a la dreta pel Partit Nacionalista Basc (PNB) i per la esquerra revolucionaria de HB, i el segon era evitar el trasvàs de vots de EE o bé al nou Partit Socialista de Euskadi-Euskadiko Ezkerra o al Partit Nacionalista Basc o a Herri Batasuna, ja que això podria significar la radicalització encara més del panorama polític basc. Però la coalició EA-EuE no va aconseguir recollir els vots dels possibles votants nacionalistes de l'antiga EE per així sumar-los als ja aconseguit per EA en anteriors comicis, tal i com pretenien els seus promotors. Es van aconseguir inclòs pitjors resultats dels que havia obtingut EA en solitari l’any 1989 al mateix procès electoral, perdent una de les dos actes de diputats que tenia aquesta formació al Congres Espanyol.

Aquest fracàs va comportar la ruptura de la coalició Eusko Alkartasuna-Euskal Ezkerra i en el cas de EuE va obrir una greu crísis interna que desembocà en la seva definitiva dissolució com a partit polític al cap de poc temps. Alguns dels seus militants es van integrar posteriorment en Ezker Batua Berdeak, Euskal Herritarok i Eusko Alkartasuna, entre d'altres formacions polítiques basques.