Blntla: diferència entre les revisions
m →Villena: traducció |
|||
| Línia 43: | Línia 43: | ||
== Interpretacions == |
== Interpretacions == |
||
=== Villena === |
=== Villena === |
||
Encara que no han hagut troballes arqueològiques que facen pensar que va haver una ciutat en l'àrea de Villena en època [[Imperi romà|romana]] o [[visigoda]], són diversos els autors que l'han identificada amb ''Blntla'', ja que l'altra opció possible, València, queda molt lluny de la zona que s'atribuïx al regne de Teodomir. No suposa cap impediment que Villena s'escriga amb ''v'', ja que el topònim original va ser ''Bilyāna'', que evolucionà a ''Billena'', i la grafia de la qual va ser |
Encara que no han hagut troballes arqueològiques que facen pensar que va haver una ciutat en l'àrea de Villena en època [[Imperi romà|romana]] o [[visigoda]], són diversos els autors que l'han identificada amb ''Blntla'', ja que l'altra opció possible, València, queda molt lluny de la zona que s'atribuïx al regne de Teodomir. No suposa cap impediment que Villena s'escriga amb ''v'', ja que el topònim original va ser ''Bilyāna'', que evolucionà a ''Billena'', i la grafia de la qual va ser atreta pel mot "villa". Gaspar Remiro justifica la relació suposant una lectura roïna de بلنتلة (''Blntla'') per بليانة (''Bilyāna'', nom àrab de Villena a partir del segle XI), ja que no era infreqüent que en àrab es cometeren errors al copiar els signes diacrítics de mots poc comuns.<ref name = soler35>{{cita web |url= http://descargas.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/soler/01394953155915639191802/023057_043.pdf |título=Historia de Villena: desde la Prehistoria hasta el siglo XVIII|fechaacceso=19 de octubre 2009 |apellido= SOLER GARCÍA|nombre= José María|enlaceautor= José María Soler|fecha= 2006|formato= pdf|editor= Fundación Municipal José María Soler|editorial= Digitalizado por la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes|ubicación= Villena|página= 35|idioma= castellà}}</ref> |
||
Alguns autors, suposant una asimilació distinta per al topònim ''Blntla'', han identificat Villena amb ''Bilāna'', l'altra ciutat no identificada del pacte, que només apareix en la versió d'al-Himyari, del segle XIV. Domene Verdú explica el fet suposant que, al no existir ja [[Begastri]] en eixa època, es va substituir per Villena, ciutat que sí que era important durante el segle XIV.<ref name=nombre>{{cita publicación |apellido= DOMENE VERDÚ|nombre= José Fernando|año= 1986|título= El nombre de Villena|publicación= Revista Villena|número= 36|editorial=Ayuntamiento de Villena|ubicación=Villena}}</ref> No obstant això, segons Pocklington és probable que al-Himyari copiara la seua versió d'un text amb llacunes, i ''Bilāna'' (بلانة) siga una mala lectura per ''fulāna'' (فلالة) que vol dir "alguna".<ref name = diccionario/> |
Alguns autors, suposant una asimilació distinta per al topònim ''Blntla'', han identificat Villena amb ''Bilāna'', l'altra ciutat no identificada del pacte, que només apareix en la versió d'al-Himyari, del segle XIV. Domene Verdú explica el fet suposant que, al no existir ja [[Begastri]] en eixa època, es va substituir per Villena, ciutat que sí que era important durante el segle XIV.<ref name=nombre>{{cita publicación |apellido= DOMENE VERDÚ|nombre= José Fernando|año= 1986|título= El nombre de Villena|publicación= Revista Villena|número= 36|editorial=Ayuntamiento de Villena|ubicación=Villena}}</ref> No obstant això, segons Pocklington és probable que al-Himyari copiara la seua versió d'un text amb llacunes, i ''Bilāna'' (بلانة) siga una mala lectura per ''fulāna'' (فلالة) que vol dir "alguna".<ref name = diccionario/> |
||
Revisió del 03:05, 30 des 2010
Blntla (en àrab بلنتلة) és una de les ciutats que apareixen en el pacte de Teodomir, que es va firmar entre el duc cristià visigot Teodomir i ‘Abd al-‘Aziz l'any 713. S'ha vocalitzat com a Balantala, Baltana, Valentila o Batanala, entre d'altres,[1] i ha sigut relacionada principalment amb Villena i València, però no hi ha consens sobre com ha de llegir-se ni a quina ciutat es referix.[2]
Les ciutats del pacte
El topónim Blntla apareix en les tres principals versions del pacte de Teodomir, la d'Al-Udri, la d'Al-Dabbi i la d'Al-Himyari, que citen les set principals ciutats del regne en aquella època. Totes tres versions són copies d'un original que es va perdre, i en donen set ciutats. Quatre d'elles (Ūriūla, Laqant, Lūrqa y Blnta) apareixen en els tres, i unes altres cinc (Iyyih, Mūla, Ilŝ, Bqsra y Bilāna) només en alguns. Estes són les ciutats del pacte:[1]
| Al-'Ūdri | Al-Dabbi | Al-Himyarī |
| Ūriūla | Ūriwala | Ūrigūla |
| Mūla | Blntla | Blntla |
| Lūrqa | Laqant | Laqant |
| Blntla | Mūla | Mūla |
| Laqant | Bqsra | Bilāna |
| Iyih | Iyyih | Lūrqa |
| Ilŝ | Lūrqa | Iyyih |
La majoria d'estes ciutats s'han relacionat amb bastant seguretat amb el seu topònim actual. Així doncs Ūriūla és Oriola, Laqant és Alacant, Lūrqa és Lorca, Mūla és Mula, Ilŝ és Elx, Iyyih és amb quasi total seguretat Hellín i Bqsra es molt segurament l'antiga Begastri, a Cehegín. Per tant, només romanen sense identificar clarament Bilāna i Blntla.
Interpretacions
Villena
Encara que no han hagut troballes arqueològiques que facen pensar que va haver una ciutat en l'àrea de Villena en època romana o visigoda, són diversos els autors que l'han identificada amb Blntla, ja que l'altra opció possible, València, queda molt lluny de la zona que s'atribuïx al regne de Teodomir. No suposa cap impediment que Villena s'escriga amb v, ja que el topònim original va ser Bilyāna, que evolucionà a Billena, i la grafia de la qual va ser atreta pel mot "villa". Gaspar Remiro justifica la relació suposant una lectura roïna de بلنتلة (Blntla) per بليانة (Bilyāna, nom àrab de Villena a partir del segle XI), ja que no era infreqüent que en àrab es cometeren errors al copiar els signes diacrítics de mots poc comuns.[3]
Alguns autors, suposant una asimilació distinta per al topònim Blntla, han identificat Villena amb Bilāna, l'altra ciutat no identificada del pacte, que només apareix en la versió d'al-Himyari, del segle XIV. Domene Verdú explica el fet suposant que, al no existir ja Begastri en eixa època, es va substituir per Villena, ciutat que sí que era important durante el segle XIV.[4] No obstant això, segons Pocklington és probable que al-Himyari copiara la seua versió d'un text amb llacunes, i Bilāna (بلانة) siga una mala lectura per fulāna (فلالة) que vol dir "alguna".[2]
València
La ciutat de València no té només importants troballes d'època romana i visigoda, sinò que Blntla pot molt fàcilment llegir-se com el diminutiu de tipus llatí Valentula (escrit amb b ja que la v no existeix en àrab). Hi ha, però, dos problemes importants. El primer, de lògica geopolítica, ja que València està massa lluny del territori del pacte, representat coherentment per la resta de ciutats; el segon, el fet que no es citen al tractat altres ciutat importants dins de la zona d'influència valenciana, com ara Dénia, Xàtiva o Alzira.[2]
Altes localizacions
Encara que principalment es relaciona este topònim amb Villena i València, altres autors l'han relacionat amb d'altres. Cal assenyalar la hipòtesi de María José Rubiera, que la localitza en Valentula, en les rodalies d'Elx[5] i la de García Antón, que la localitza a Totana.[2]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 SOLER GARCÍA, José María. «Historia de Villena: desde la Prehistoria hasta el siglo XVIII» (pdf) (en castellà). Villena: Fundación Municipal José María Soler, 2006. [Consulta: 19 octubre 2009].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 HINOJOSA MONTALBO, José. José Luis Villacañas Berlanga. Diccionario de historia medieval del Reino de Valencia. 1ª. Valencia: Conselleria de Cultura, Educació i Ciència. Direcció General del Llibre, Arxius i Biblioteques.
- ↑ SOLER GARCÍA, José María. «Historia de Villena: desde la Prehistoria hasta el siglo XVIII» (pdf) (en castellà). Villena: Fundación Municipal José María Soler, 2006. [Consulta: 19 octubre 2009].
- ↑ DOMENE VERDÚ, José Fernando «El nombre de Villena». Revista Villena [Villena], 36, 1986.
- ↑ RUBIERA, María José. Villena en las calzadas romana y árabe. Alicante: Universidad de Alicante, 1985.