Caquier de Virgínia: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot insereix {{ORDENA:Caqui De Virginia}}
m Robot canvia <small> per {{mida}} o {{referències|1}} i treu <small>s que sobraven
Línia 13: Línia 13:
|binomial = ''Diospyros virginiana''
|binomial = ''Diospyros virginiana''
|binomial_authority = [[Carl Linnaeus|L.]]
|binomial_authority = [[Carl Linnaeus|L.]]
|synonyms = ''Diospyros mosieri'' <small>S.F.Blake</small>
|synonyms = ''Diospyros mosieri'' {{mida|1=S.F.Blake}}
|}}
|}}



Revisió del 14:34, 31 des 2010

Infotaula d'ésser viuCaquier de Virgínia
Diospyros virginiana Modifica el valor a Wikidata

Detalls de borrons, flors i fruit Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN173405 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreEricales
FamíliaEbenaceae
GènereDiospyros
EspècieDiospyros virginiana Modifica el valor a Wikidata
L., 1753

El caqui de Virgínia (Diospyros virginiana), o en anglès: American persimmon, és una espècie del mateix gènere que el caqui. La seva distribució a Amèrica va des de la regió de Nova Anglaterra fins els estats de Florida, i a l'oest a Texas, Oklahoma, i Kansas. Creix silvestre però s'ha cultivat, també, des de la prehistòria pels amerindis.

D. virginiana és un arbre que arriba a fer 20 m d'alt. A l'estiu fa flors flairoses, essent un arbre dioic, per tant es necesita que hi hagi peus d'arbre mascles i femelles per produir llavors. La seva pol·linització és anemòfila i entomòfila (per insectes i pel vent).

El fruit és d'arrodonit a oval, normalment de color groc-taronja i d'uns 2 a 6 cm de diàmetre. Hi ha cultivars comercials com els anomenats Early Golden, John Rick, Woolbright, i Miller i un cultivar sense llavors: Ennis. També en anglès es coneix amb el nom de 'date-plum', que en realitat és un nom més apropiat pel caqui asiàtic de l'espècie Diospyros lotus.

Caqui de Virgínia a la tardor
Flor

El fruit és astringent, per la presència de taní, fins que les gelades milloren el seu gust. Madura afinals de la tardor.[1]

Té molta vitamina C

Usos

Es menja cru, cuit o assecat. Se'n pot fer de les fulles una infusió i les llavors torrades són un succedani del cafè. Es típic el pastissos o dolços de caqui de Virgínia (persimmon pie, persimmon pudding o persimmon candy). Del fruit fermentat se'n fa una mena de cervesa. La fusta és dura i pesant, adequada per ebenisteria.

Referències

  1.  Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba en domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911. 

Enllaços externs

Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.