Udmúrtia: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: unificació d'estil de les crides (sense espais)
Línia 92: Línia 92:
|}
|}


Dues terceres parts dels Udmurts viuen a Udmúrtia. <ref>{{citar web
Dues terceres parts dels Udmurts viuen a Udmúrtia.<ref>{{citar web
| url = http://www.nupi.no/cgi-win/Russland/etnisk_b.exe?Udmurtian| títol = NUPI: Centre for Russian Studies| consulta = 2006-09-09| editor = Norsk Utenrikspolitisk Institutt (NUPI)
| url = http://www.nupi.no/cgi-win/Russland/etnisk_b.exe?Udmurtian| títol = NUPI: Centre for Russian Studies| consulta = 2006-09-09| editor = Norsk Utenrikspolitisk Institutt (NUPI)
}} Dades del cens soviètic del 1989. La taula indica que a "Udmurtiya", el "% av gruppen"(% del total de població) és "69,46%" aproximadament dues terceres parts.</ref>
}} Dades del cens soviètic del 1989. La taula indica que a "Udmurtiya", el "% av gruppen"(% del total de població) és "69,46%" aproximadament dues terceres parts.</ref>

Revisió del 23:27, 4 gen 2011

Удму́ртская Респу́блика
(Udmúrtskaia Respúblika)
Удмурт Элькун
(Udmurt Elkun)

Bandera d'Udmúrtia Escut d'Udmúrtia

Informació
Capital: Ijevsk
Població

 - Total
 - Densitat de població


1,560,260 h. (2005)
37,3 hab/km²

Superfície 42.100 km²
Governador Alexander Volkov
Idiomes oficials Rus i udmurt
Lloc web Govern
Mapa d'Udmúrtia a Rússia

La República d'Udmúrtia (en rus Удму́ртская Респу́блика, Udmúrtskaia Respúblika; en udmurt: Удмурт Элькун, Udmurt Elkun) és una república (subjecte federal) europea de la Federació Russa de 42.100 km² i 1.627.000 habitants (2000). La capital és Ijevsk. La llengua oficial és: l'udmurt.

Limita al sud-est amb Baixkortostan, al sud i sud-oest amb Tatarstan, al nord i nord-est amb el Territori de Perm, i al nord i oest amb la Província de Kírov.

Geografia

La república ocupa un turó aplanat, que decreix en elevació de nord a sud i d'est a oest, trencat per les valls dels rius. L'alta vall del riu Kama s'alça uns 330 metres al Nord. A l'oest hi ha terres baixes pantanoses de la conca del riu Kilmez/Kalmez, les planures petites de Mozhga i Sarapul, separades pel riu Izh/Ots. Altres ríus són els Siva, Cepca/ Cupci, Belaja/Tödjy Kam, Lekma/Ljukmy, Loza/Lozo i Vala. El bosc cobreix el 44 % del país, i d'ell, el 19 % són pins. La resta són terres baixes aptes pel conreu.

Demografia

  • Població: 1,570,316 (2002)
    • Urbana: 1,094,338 (69.7%)
    • Rural: 475,978 (30.3%)
    • Masculina: 725,075 (46.2%)
    • Femenina: 843,241 (53.7%)
  • Dones per 1000 homes: 1,160
  • Grups ètnics

Segons el Cens 2002, el russos són 60.1% de la població de la república, mentre que els udmurts només són el 29.3%. Altres grups inclouen els tàtars (7.0%), ucraïnesos (11,527, o 0.7%), mari (8,985, o 0.6%), i altres grups més petits

cens 1939 cens 1959 cens 1970 cens 1979 cens 1989 cens 2002
Udmurts 480,014 (39.4%) 475,913 (35.6%) 484,168 (34.2%) 479,702 (32.1%) 496,522 (30.9%) 460,584 (29.3%)
Besermyan 2,998 (0.2%)
Russos 679,294 (55.7%) 758,770 (56.8%) 809,563 (57.1%) 870,270 (58.3%) 945,216 (58.9%) 944,108 (60.1%)
Tàtars 40,561 (3.3%) 71,930 (5.4%) 87,150 (6.1%) 99,139 (6.6%) 110,490 (6.9%) 109,218 (7.0%)
Altres 19,481 (1.6%) 30,314 (2.3%) 36,794 (2.6%) 43,061 (2.9%) 53,435 (3.3%) 53,408 (3.4%)

Dues terceres parts dels Udmurts viuen a Udmúrtia.[1]

Història

Un cop esclatada la revolución d'octubre del 1917, el poder soviètic s'establí a Ijevsk, i hi organitzà diversos comités a Udmúrtia el març del 1918. El juny del 1918 el I Congrés d'Udmurts de Rússia adoptà la resolució provisional d'incloure Udmúrtia dins la R.F.S.S de Rússia. El 31 de juliol del 1918 el Comissariat del Poble per a Nacionalitats establí la seva pròpia jurisdicció i creà una secció votiaca o udmurt, per perparar-los el camí per l'autonomia.

El 1919 el país fou atacat per les tropes de Alexander Koltxak, qui fou rebutjat el juliol per l'Exèrcit Roig amb cert suport popular. Així el 4 de novembre del 1920 el Comité Central Executiu de tota Rússia i el Consell de Comissaris del Poble organitzaren la formació de l'Oblast Autònom Votsk. El 1932 l'Oblast prengué el nom d'Oblast dels Udmurts i finalment, el 28 de desembre del 1934, esdevé República Socialista Soviètica Autònoma.

El 1921–1930 aptiren una forta plaga de fam a causa de la guerra civil que els impedí un fort desenvolupament demogràfic i que provocà que molts udmurts emigressin a Sibèria. El 1921 se celebrà el I Congrés d'Autors Udmurts, que es dividiren entre nacionalistes i comunistes revolucionaris.

Durant els anys 1930 es va dur a terme una política de col·lectivització forçada, per la qual el 1937 milers d'udmurts foren deportats, i gairebé tota la intelligentsia udmurt havia estat anihilada. El 1935 la RSSA Udmurt tenia 32.100 km² i 868.000 habitants, dels quals el 52,3 % eren udmurts i el 43,4% russos, mentre que el 1926 tenia 29.994 km² i 756.000 habitants, dels quals el 55 % eren udmurts. Entre el 1929 i el 1940 es van dur a la pràctica cinc plans quinquenals per tal de desenvolupar-hi la indústria pesant i col·lectivitzar la producció en sovkhosos i kolkhozes, alhora que el març del 1937 es ratificava la primera constitució.

Durant la Segona Guerra Mundial moltes de les factories foren aconvertides en fàbriques d'armes, així com dels treballadors, de la Rússia ocupada pels nazis foren evaquades a territori udmurt, cosa que provocà un fort increment en el nombre de població forastera en el territori, sobretot russos. Tot i així, uns 60.000 udmurts foren condecorats, 100 d'ells com a Herois de l'URSS. Després de la guerra, es cosntruiren empreses noves, com la planta faraònica d'Izhtiazhbummash.

Durant la dècada dels 1950-60 un gran nombre d'udmurts marxaren del país a treballar en grans projectes de construcció a Volgograd, Sverdlovsk (Yekaterinburg) i Sibèria, o emigraren a Kazakhstan i Ucraïna. Entre el 1971 i el 1988 més d'un miler de viles udmurts foren clausurades per inviables i els seus habitants, obligats a desplaçar-se a altres indrets.

Durant el període de la perestroika la república es caracteritzà per la seva estabilitat, i donà suport a les reformes econòmiques, mercè les divises de la fàbrica de kalàixnikovs a Ijevsk. Fou escollit president Aleksandr Volkov, mentre Pavel Pershenin ho era cap de l'Assemblea i Anatoli Saltykov cap de govern.

El 1995 la Federació Russa i Udmúrtia signaren una sèrie d'acords definint les responsabilitats respectives sobre la divisió de la priopietat estatal, llei i ordre, industries de defensa, ús del sòl i recursos forestals i protecció ambiental. El 1996 la República Udmurt passà una llei sobre "educació nacional" que garanteix el dret a rebre l'educació en la llengua nadiua de cadascú.

Referències

  1. «NUPI: Centre for Russian Studies». Norsk Utenrikspolitisk Institutt (NUPI). [Consulta: 9 setembre 2006]. Dades del cens soviètic del 1989. La taula indica que a "Udmurtiya", el "% av gruppen"(% del total de població) és "69,46%" aproximadament dues terceres parts.

Lectures

  • Daniel Kalder.Lost Cosmonaut: Observations of an Anti-tourist . Scribner Book Company. ISBN 0-7432-8994-3.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Udmúrtia