Uthman ibn Umara ibn Khuraym al-Murrí: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
 
tipografia i unicodi
Línia 1: Línia 1:
'''Uthman ben Umara ben Khozaima''' fou [[ostikan]] d'[[Armènia]] vers el [[778]]-[[785]]
'''Uthman ben Umara ben Khozaima''' fou [[ostikan]] d'[[Armènia]] vers el [[778]]-[[785]]


El [[778]] els bizantins van derrotar als àrabs a [[Cilícia ]] sota la direcció de dos exiliats armenis: [[Tadjat Antzevatsi]] i Artavasdes Mamikonian. Aquest darrer fou nomenat strategos del thema (província) dels [[Thema dels Buccel•laris|Buccel•laris]] a [[Anatòlia]]. Tadjat per la seva banda va caure en desgracia el [[780]] al arribar al tron l’emperadriu Irene. Tadjat va passar llavors al servei dels àrabs. El Califa el va acollir i el va nomenar patrici i generalíssim (càrrecs vacants des el 772) amb possessió plena del seu districte de [[Antzevasiq]], que entrava a terres del [[Ardzruni]] (pel sud-oest). Des llavors els nakharars, sobretot els [[Ardzruni]], no van parar de conspirar contra ell.
El [[778]] els bizantins van derrotar als àrabs a [[Cilícia ]] sota la direcció de dos exiliats armenis: [[Tadjat Antzevatsi]] i Artavasdes Mamikonian. Aquest darrer fou nomenat strategos del thema (província) dels [[Thema dels Buccel·laris|Buccel·laris]] a [[Anatòlia]]. Tadjat per la seva banda va caure en desgracia el [[780]] al arribar al tron l'emperadriu Irene. Tadjat va passar llavors al servei dels àrabs. El Califa el va acollir i el va nomenar patrici i generalíssim (càrrecs vacants des el 772) amb possessió plena del seu districte de [[Antzevasiq]], que entrava a terres del [[Ardzruni]] (pel sud-oest). Des llavors els nakharars, sobretot els [[Ardzruni]], no van parar de conspirar contra ell.


Vers el [[782]] (abans del 785) un atac dels khàzars va obligar a Uthman i Tadjat a sortir en campanya a la zona de [[Derbent]]. Van acampar a la plana de Keran, però es va declarar una epidèmia i Tadjat va morir.
Vers el [[782]] (abans del 785) un atac dels khàzars va obligar a Uthman i Tadjat a sortir en campanya a la zona de [[Derbent]]. Van acampar a la plana de Keran, però es va declarar una epidèmia i Tadjat va morir.

Revisió del 17:10, 19 oct 2006

Uthman ben Umara ben Khozaima fou ostikan d'Armènia vers el 778-785

El 778 els bizantins van derrotar als àrabs a Cilícia sota la direcció de dos exiliats armenis: Tadjat Antzevatsi i Artavasdes Mamikonian. Aquest darrer fou nomenat strategos del thema (província) dels Buccel·laris a Anatòlia. Tadjat per la seva banda va caure en desgracia el 780 al arribar al tron l'emperadriu Irene. Tadjat va passar llavors al servei dels àrabs. El Califa el va acollir i el va nomenar patrici i generalíssim (càrrecs vacants des el 772) amb possessió plena del seu districte de Antzevasiq, que entrava a terres del Ardzruni (pel sud-oest). Des llavors els nakharars, sobretot els Ardzruni, no van parar de conspirar contra ell.

Vers el 782 (abans del 785) un atac dels khàzars va obligar a Uthman i Tadjat a sortir en campanya a la zona de Derbent. Van acampar a la plana de Keran, però es va declarar una epidèmia i Tadjat va morir.

Va governar fins el 785 en que fou nomenat Khozaima ben Khazim.