Barca (ciutat)

Barca (també Barce, en grec Barka o Barke) fou una ciutat de Cirenaica fundada per un grup de colons emigrats de Cirene durant el govern dels Batiades, anomenats barcais. Les seves restes es troben actualment al lloc anomenat Al-Merjehi que els àrabs anomenen també Al-Medinah. Les restes no inclouen monuments destacats.

Perseu, Zacynthos, Aristomedon i Lycos, descontents amb el tracte que se'ls donava per part del rei Arcesilau II el cruel de Cirene, van emigrar i van fundar una nova ciutat (554 aC) i van concertar aliança amb els libis del interior. Molts libis es van establir a la ciutat, característica de la qual fou la barreja de grecs i libis que es va conservar al llarg del temps. Heròdot dona el nom d'un rei, Alazir, que es d'origen libi (el nom Aladdeir es va trobar a una taula genealògica a Cirene).

Arcesilau II va tenir problemes amb els libis. Una revolta fou sufocada i els libis es van refugiar al est, cap Egipte; el rei els va perseguir i els va derrotar i en va matar set mil, però aviat fou enderrocat pel seu germà Learc. Aquestes lluites van permetre a la colònia de Barca de prosperar i estendre el seu poder a tota la part oest de Cirenaica incloent la costa on es va fundar la ciutat de Teuchira (mes tard Arsinoe). Amb el temps Barca es va estendre al oest fins al Golf de Sirte en direcció a Cartago i va tenir força poder per derrotar els fenicis en una batalla naval.

Quant els perses van envair Egipte, Barca i Cirene van enviar presents al rei Cambises i li van prometre un tribut anyal. Dins l'imperi persa foren considerats part de la nova satrapia d'Egipte (segons Heròdot). Les bones relacions entre Cirene i Barca es van consolidar quant el rei Arcesilau III de Cirene es va casar amb la filla del rei Alazir de Barca. Una revolta a Cirene va obligar a Arcesilau a fugir a Barca i allí uns exiliats de Cirene, ajudats per un partit local, van matar a Arcesilaos i a Alazir a la plaça del mercat. Pheretima, la mare d'Arcesilaos, en revenja, va demanar ajut a Ariandes, sàtrapa persa d'Egipte (nomenat per Cambises i que va conservar el càrrec sota Darios). El sàtrapa va reunir un fort exercit i una flota i va enviar una ambaixada a Barca demanant qui o quins havien estat els assassins, però la gent de Barca va assumir col·lectivament la responsabilitat. Ariandes va enviar llavors l'exèrcit i va assetjar la ciutat durant nou mesos, i finalment els perses la van ocupar per una estratagema (510 aC). Els ciutadans sospitosos de simpatitzar amb l'assassinat dels reis foren empalats i el tomb de les muralles es va omplir de gent empalada i entre ells els membres de la dinastia Batiada dels que se sospitava eren culpables. Molts habitants van patir presó i represàlies i una bona part foren venuts com esclaus a Egipte o enviats a Darios, que els va establir a una ciutat de Bactriana que es va dir Barca (testimoniada en temps d'Heròdot). Pheretima, que havia acompanyat als perses fins a Barca, va tornar a Egipte amb l'exèrcit persa però va morir d'una malaltia infecciosa.

Després d'això Barca va romandre gairebé despoblada. En temps dels Ptolomeus fou totalment buidada i la gent enviada a Ptolemais, al lloc del antic port de la ciutat, que finalment va acabar anomenant-se Barca. El segle II encara era una petita ciutat provincial. Al segle IV fou seu d'un bisbat.

Sota els bizantins l'agricultura va deixar pas a la vida pastoral i no va parar de perdre importància. Fou conquerida pels àrabs en dues campanyes dirigides per Amr ibn al-As (642 i 643) i va esdevenir lloc de pas per les expedicions cap a l'oest. Va restar subjecte al califat com a dependència d'Egipte fins l'establiment del poder fatimita el 969. Al segle XI la invasió del nòmades àrabs Banu Hilal enviats a Ifriquiya va acabar poblant el país de beduins; les viles de la regió es van arruïnar i la població local estava formada principalment pels azza, pastors nòmades. A més de Barca eren ciutats Bernik (Bengazi, clàssica Euhespèride) i els oasis d'Awdjila i Adjdabiya.

Fou ocupada pels otomans al segle XVI quan depenia encara d'Egipte i fou posada sota dependència dels governadors de Trípoli, autoritat que fou bastant nominal. Fou per un temps capital d'un sandjak de la regència de Trípoli, però després es va despoblar. Al segle XIX la ciutat havia desaparegut. A part de Bengazi que s'havia repoblat amb gent de la Tripolitana al segle XVII, només existia un centre, al-Mardj, sorgit a l'entorn d'un fortí turc fundat el 1840 al lloc de l'antiga Barca. El nom de Barca (Barka o Barqah) es va donar llavors a la regió, però al segle XX va predominar el de Cirenaica.

El 1897 els musulmans de Creta que fugien de la conquesta grega es van establir a Marsa Susa a les ruïnes d'Apol·lònia. Els italians hi van arribar el 1911 i només van trobar població beduïna i els tres centres esmentats. Alguns colons italians es van instal·lar a al-Mardj després del 1931. Una via fèrria de Mardj a Bengazi va ser creada pels italians abans de la II Guerra Mundial. El desembre del 1942 Mardj va quedar sota autoritat militar britànica

Per la ciutat moderna vegeu al-Mardj