Bosc de ribera

Bosc de ribera, en un afluent del llac Erie, als Estats Units

Bosc de ribera al Collserola, la Rierada

Els boscos de ribera són boscos caducifolis que creixen a banda i banda dels cursos fluvials sobre sòls que, a partir d’una certa profunditat, acostumen a estar amarats d’aigua provinent del riu o torrent veí (aigua freàtica).

A l'àrea mediterrània i submediterrània, són els més productius perquè rarament els falta l'aigua, el principal factor limitador del creixement de la vegetació en aquestes àrees. Si a aquest fet hi afegim la riquesa en nutrients minerals que acostuma a caracteritzar els sòls formats a partir de sediments portats per les aigües fluvials (al·luvions), no és d'estranyar que les alberedes, els boscos que corresponen a la major part de les ribes amb sòls profunds dels rius i rieres del Bages, puguin superar fàcilment els 20 metres d’alçària. La vegetació dels boscos de ribera està adaptada a les inundacions periòdiques que eventualment poden tombar o arrancar arbres i arbustos.

A continuació s'indiquen algunes de les espècies més habituals en els boscos de ribera dels Països Catalans:

• Àlber (Populus alba)
• Freixes (Fraxinus excelsior i Fraxinus angustifolia)
• Gatell (Salix cinerea)
• Om (Ulmus minor)
• Pollancre (Populus nigra) i els seus híbrids
• Salze blanc (Salix alba)
• Sarga (Salix eleagnos)
• Tamarius (Tamarix sp.)
• Vern (Alnus glutinosa)