Quocient intel·lectual

Mostra de IQ Test

El quocient intel·lectual, (en anglès IQ) és un valor que resulta de la realització d'un test estandarditzat per a mesurar les habilitats cognitives i la capacitat intel·lectual d'una persona (la intel·ligència) en relació al seu grup d'edat. S'expressa de forma que el QI mitjà d'un grup d'edat sigui 100 (una persona de QI = 110 està per sobre de la mitjana del seu grup d'edat; una persona de QI = 90 està per sota de la mitjana del seu grup d'edat). El més normal és que la desviació estàndard (σ) dels resultats sigui de 15 o 16, i els tests es dissenyen de forma que la distribució dels resultats sigui una distribució gaussiana, és a dir, que segueixi la corba normal.

Les puntuacions en un test donat i en una població determinada han evolucionat a l'alça al larg de la història dels tests de QI (el conegut efecte Flynn), de manera que aquests tests requereixen una adequació contínua si es desitja que els anteriors estàndards es mantinguin.

Els superdotats són aquelles persones que es troben per sobre del 98% de la població.

Història

L'any 1905, el psicòleg francès Alfred Binet va publicar el primer test d'intel·ligència moderna: l'escala d'intel·ligència de Binet-Simon. El seu principal objectiu era identificar estudiants que necessitaven ajuda especial per a complir amb les exigències escolars. Amb la inestimable col·laboració de Theodore Simon, Alfred Binet va publicar revisions de la seva escala d'intel·ligència entre 1908 i 1911, apareixent l'última just abans de la seva prematura mort.

Una adaptació de l'escala de Binet-Simon es va publicar el 1916 gràcies a Lewis M. Terman, de la Universitat de Stanford, qui va incorporar la proposició de Stern de què el nivell d'intel·ligència d'un individu pot ser medit com un QI. El test de Terman, al qual se'l denomina "Escala d'Intel·ligència de Stanford-Binet", formava les bases d'un dels tests d'intel·ligència moderns usats habitualment avui dia. Es coneixen col·loquialment com Test de QI

Des de 1925 i, de forma més amplia, des de 1936, principalment per treballs de Thurstone, s'han desenvolupat complexos estudis estadístics per a la normalització dels tests de QI, en l'anomenada "Teoria de resposta a l'ítem" (TRI). Els models de Rasch i Birnbaum (1960 i 1968 respectivament) són els més usats en els millors tests moderns. Aquest mètodes difereixen dels tradicionals sistemes basats en mitjana i desviació típica, que són mitjanes de paritat que produeixen una escala ordinal, mentre que la TRI genera mesures d'habilitat (traç latent) en una escala gairebé d'interval. Thurstone considera factors com la capacitat espacial, la competència lingüística, la memòria i la rapidesa en el càlcul.

Factors que influencien el quocient intel·lectual

Ha existit una polèmica històrica sobre el paper de la genètica en la intel·ligència i la influència de l'entorn, especialment de l'educació. La majoria d'estudis afirmen que hi ha unes certes capacitats innates però que es poden estimular o reprimir segons l'ambient on es desenvolupi la persona i les experiències d'aprenentatge que tingui. També hi ha factors físics que afecten la intel·ligència, com una correcta nutrició a la infància o no consumir determinades drogues que danyen el cervell. Un alt QI disminueix el risc de patir malalties mentals com l'esquizofrènia o la depressió, així com la mortalitat general.

No s'han trobat evidències que relacionin sexe o raça amb un QI determinat, si bé hi ha més dispersió entre els homes que entre les dones. El que sí sembla diferir són les habilitats específiques: els homes destaquen en allò visual i espacial i les dones solen usar més els detalls per ajudar a la memòria. Per rol cultural, elles acostumen a estar més presents en sectors on predominen les habilitats verbals i ells en ciències però aquests biaixos no tenen a veure amb desviacions del QI sinó amb estereotips de gènere.

Temes relacionats

• Intel·ligència emocional.
• Mensa.
• Efecte Flynn.
• Psicologia de la intel·ligència

Enllaços externs

• IQ test
• Iq test non verbal culture fair