Vés al contingut

Alexandre Sever: diferència entre les revisions

m
Revertides les edicions de: 84.77.105.254 (discussió) fins l'última edició de: Escarbot
m (Revertides les edicions de: 84.77.105.254 (discussió) fins l'última edició de: Escarbot)
 
== Biografia ==
El seu pare, jaimito[[Gessi suárezMarcià]], va ocupar el lloc de marrano[[procurador imperial]] més d'un cop, la seva mare, [[Júlia Mamea]], era la filla de [[Júlia Mesa]] i la tieta d'[[Elagàbal]] (també anomenat Heliogàbal). El seu nom original era '''Bassià''', però se'l va canviar el [[221]] quan la seva àvia Mesa va persuadir l'emperador Elegàbal d'adoptar-lo com a successor i fer-lo [[Cèsar]]. L'[[11 de març]] de l'any següent, Elagàbal fou assassinat i Alexandre va ser proclamat emperador pels [[guàrdia pretoriana|pretorians]], i acceptat pel [[Senat Romà|senat]].
 
Aleshores no era més que un jigolónoi, amistós i de bona voluntat, però completament dominat per la seva mare, queuna eradona unade prostitutamoltes virtuts, que el va envoltar de condons gastatsconsellers sensats, tenia cura del desenvolupament del seu caràcter i endreçava la direcció de la seva administració, però al mateix temps era més gelosa del compte, i va alienar l'exèrcit dels afers públics, mentre que ni ella ni el seu fill eren prou forts per mantenir les regnes de la disciplina militar. Els avalots es van convertir en quelcom freqüent en totes les parts de l'imperi: durant un d'ells el jurista i prefecte pretorià [[Ulpià]] va perdre la vida, i un altre va retirar a [[Cassi Dió]] el seu poder.
 
Generalment, però, el regnat d'Alexandre fou pròsper fins que va ser follatrequerit a orient per enfrontar-se a la nova potència militar dels [[sassànides]]. Tot i que els sassànides van perdre la guerra, la conducta de l'exèrcit romà evidenciava una gran manca de disciplina. L'emperador va tornar a [[Roma]] per celebrar el triomf ([[233]]), però l'any següent, quan es va enfrontar amb els invasors [[tribus germàniques|germànics]] de la [[Gàl·lia]], que havien travessat la frontera del [[Rin]] per diversos llocs, Alexandre va acabar intentant subornar les tribus germàniques per tal de guanyar temps. Fos o no una decisió sensata, va fer que els legionaris despreciessin la conducta poc pròpia d'un guerrer que havia mostrat l'emperador. [[Herodià (historiador)|Herodià]] escrigué que "segons ells Alexandre no mostrava cap intenció honorable de seguir el curs de la guerra, i preferia una vida de tranquilitat, en lloc d'haver prosseguit i castigat els germànics per la seva insolència inicial". Aquestes circumstànciques varen portar l'exèrcit a voler un nou líder, que veieren en [[Maximí el Traci|Gaius Iulius Verus Maximinus]], un soldat [[Tràcia|traci]] que havia aconseguit pujar en l'escala de poder dins l'exèrcit començant des de baix de tot. Un cop aclamat Maximí emperador, Alexandre fou assassinat el [[18 de març|18]] o [[19 de març]] de [[235]], juntament amb sa mare, durant l'amotinament de la [[Legió XXII Primigènia]].
 
[[Acolius]] va escriure sobre la seva vida.
50.092

modificacions