El Soler (Rosselló): diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 26: | Línia 26: | ||
==Localització== |
==Localització== |
||
El poble, situat en un promontori d'argila per sobre d'ella, marge dret, 73 metres sobre el nivell del mar, la costa del riu Tet. Una de les inundacions, al segle XVI, ha arruïnat el castrum de Muntanya Soler i transportats en les seves aigües cabaloses i impetuós, Vall Soler, i una de les últimes, la d'octubre de 1940, queden incorporades en totes les memòries. |
El poble, situat en un promontori d'argila per sobre d'ella, marge dret, 73 metres sobre el nivell del mar, la costa del riu Tet. Una de les inundacions, al segle XVI, ha arruïnat el castrum de Muntanya Soler i transportats en les seves aigües cabaloses i impetuós, Vall Soler, i una de les últimes, la d'octubre de 1940, queden incorporades en totes les memòries. |
||
== Histoire == |
|||
=== Étymologies des noms de Llocs=== |
|||
Cinc camins convergeixen al poble, incloent una de quatre carrils, just després del Tet Perpinyà. La segona, construïda sobre la decisió del rei Lluís XIV visitant la província del Rosselló, traçat i equipat al segle XVIII, anomenat successivament, és un ex RN 116, ara degradat a RD 916. Travessa un sòl franc, pla, propici per a l'agricultura. Fins a 1960, estava vorejada de plàtans que sobreviu només uns pocs exemplars a la cruïlla del llogaret de Santa Eugènia i el Campellanes localitat. El tercer connecta les ciutats de Estagell, Pézilla i Villeneuve-la-Rivière-de Toluges (antiga carretera N localitat 7), i més enllà, i Pollestres Canohès. Finalment, els dos últims, pels camps i vinyes, la volta, un, seguint el Mas i el priorat de Santa Maria de la Eula a Pontellà, Villemolaque Trullars Copons i el pasturatge d'altres i el seu molí a Tuïr. |
Cinc camins convergeixen al poble, incloent una de quatre carrils, just després del Tet Perpinyà. La segona, construïda sobre la decisió del rei Lluís XIV visitant la província del Rosselló, traçat i equipat al segle XVIII, anomenat successivament, és un ex RN 116, ara degradat a RD 916. Travessa un sòl franc, pla, propici per a l'agricultura. Fins a 1960, estava vorejada de plàtans que sobreviu només uns pocs exemplars a la cruïlla del llogaret de Santa Eugènia i el Campellanes localitat. El tercer connecta les ciutats de Estagell, Pézilla i Villeneuve-la-Rivière-de Toluges (antiga carretera N localitat 7), i més enllà, i Pollestres Canohès. Finalment, els dos últims, pels camps i vinyes, la volta, un, seguint el Mas i el priorat de Santa Maria de la Eula a Pontellà, Villemolaque Trullars Copons i el pasturatge d'altres i el seu molí a Tuïr. |
||
El nom de la comunitat està escrit en el segle V Ferreolus Solàrium, Ferréol Solàrium en 677 i 1035, Soler Ferriol a 775 i 835, o Solario Ferréol Ferriol a 787, 825, 832 i 1048, Soleri Ferréol en 843 i 850, Solàrium Orzone en 976, Solario a Oruç o Orus vicecomite Oruccio el 988 i 1032, Soler a 1007, 1070, 1186 i 1358, Soler Ferriol o Feriolo en 1027 i 1032, Ferréol en 1040, Soler Ferriol en 1079, Soler El Ferriol l'any 1100, Solàrium el 1141, 1164, 1207 i 1211, Solerium en 1188, 1231 i 1239, Sant Julià de Soleri el 1217 i 1258, Soleri Villar de Superior en 1243, Soler Llac de Amunt o de Munt en 1359, 1413, 1427, 1828 i 1651, locus de Soleri Superior en 1385, El Soler el 1632 i, finalment, Le Soler des de 1670. [ref. Cal] |
|||
El de la Vila o Pallagianum Palleia, acaba de cridar ronda Villares Palleia o Pallaganum en 677, Pallaganum Villares a 722 i 779, Pallaganum a 835, 837 i 876, 877 i en Pallagianum Palleianum a 959. |
|||
Si Plaute i Suetoni utilitzar el solàrium paraula llatina en la direcció de la terrassa i - més a prop de "Soler" - des de casa o al pis de la terrassa, un rellotge de sol i Varona, Ciceró li va donar un rellotge de sorra o rellotge d'aigua. De fet, construïda sobre un dels aspectes més destacats de la plana, a la gruixuda capa d'argila que dóna a la Tet La forma Soler, en tot moment, una gran terrassa. Altres autors, Plini, Cató, Columela donar el sentit de la premsa, per alguna raó difícil de dilucidar. A primera vista, Ferréol sembla ser el propietari de la vila, casa adossada o al camp, però també és una espècie de vitis silvestris o vinya antiga. Si aquest era el significat que s'utilitzarà per Ferréol, el sentit de la premsa per solàrium / Solers es veurien afavorits, Le Soler Ferriol ja és el segle VII de sessions, i probablement des del segle V, una vinya que pertanyia a Ferréol , prefecte de Narbona i amic de Sidoni Apolinar (d'acord a la seva carta de 472). |
|||
Per contra, Pallaganum o Palleianum Pallagianum apareix adjunt al propietari o Palleia Pallagi, la vila romana o visigoda, que es va afegir el sufix de terres "anum" per designar el lloc o zona, llevat que el radical "Palagi o Pallagi" Plini emprats en la direcció de lingots d'or ", Pale, Palearum, Pallearum Palleæ o" palla de Plini, Virgili i Columela, o flocs i les llimadures de coure a Plini o "Palearium Pallearium o" un paller Columela. Si això fos la vila o Pallagianum Palleianum era una granja on es cultiva i collita de grans de colors rosses ambre que evoquen els d'or o el coure del sòl d'argila groga. Una altra teoria podria funcionar al llarg del substantiu "Paleatum, Paleiatum o Palleatum Palleiatum" per Plini i Columela presa en la direcció de fang, ciment o fang barrejat amb palla picada, els materials que es van utilitzar per construir vila, a excepció de la de Pallas, paladio o Palladanius Pallas Minerva ", i que hi havia en aquest lloc, un temple o un santuari erigit en honor de la deïtat, o plantats ubicació la determinació d'un sector d'oliva d'oliva, sent prerrogativa dels poders i prerrogatives de la deessa, o "Palladium", el Temple de Vesta, d'Ovidi, i "Palladium Paladio o" Valerio Marcial, l'asil de les muses. Finalment, els supòsits anteriors, "pal", que per Ciceró i Quintilià, que es refereix a un mantell grec, de Ciceró i Apuleu, un mantell, "Pallula" que Plaute, en el seu "Truculentus", comparat amb una capa de petits o mantell, i "Pallaganum, Palleianum Pallagianum o" ajudant del nom podria ser "o Pallæ Palla", cridant a Valerio Marcial, poeta epigramàtic Ibèrica protegits per Tito i Domicià, a curt Celtíberos abrics i els gals, que seria el sufix terres "anum" per designar el lloc o zona. La presència d'un oppidum prop, va descobrir el 1990, recolzaria aquesta teoria. |
|||
==Caserius== |
==Caserius== |
||
Revisió del 15:56, 13 gen 2011
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | França | ||||
| Entitat territorial administrativa | França Europea | ||||
| Regió | Occitània | ||||
| Departament | Pirineus Orientals | ||||
| Comarca | Rosselló  | ||||
| Capital de | Cantó de la Vall de la Tet (2015–) | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 7.846 (2021) (758,07 hab./km²) | ||||
| Gentilici | Solerenc, soleranca | ||||
| Geografia | |||||
| Entitat estadística | àrea de concentració metropolitana de Perpinyà unitat urbana de Perpinyà | ||||
| Superfície | 10,35 km² | ||||
| Altitud | 73 | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Batllessa | Armelle Revel (2017–) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 66270 | ||||
| Fus horari | |||||
| Lloc web | lesoler.com | ||||
.jpg)
El Soler (en francès Le Soler) és un municipi del Rosselló, situat al Riberal, a la dreta del Tet. Antigament estava dividit entre el Soler d'Amunt, sota jurisdicció del bisbat d'Elna, i el Soler d'Avall del vescomte d'Illa.
Geografia
El seu districte, una àrea de 10.35 quilòmetres quadrats, limita amb les terres comunals, a la Toluges aquest, al migdia, i Tuïr Toluges, al capvespre, Sant Feliu-d'Avall, i a nord, des de la Pesillà de la Ribera, Vilanova de la Ribera i Bao.
Localització
El poble, situat en un promontori d'argila per sobre d'ella, marge dret, 73 metres sobre el nivell del mar, la costa del riu Tet. Una de les inundacions, al segle XVI, ha arruïnat el castrum de Muntanya Soler i transportats en les seves aigües cabaloses i impetuós, Vall Soler, i una de les últimes, la d'octubre de 1940, queden incorporades en totes les memòries.
Histoire
Étymologies des noms de Llocs
Cinc camins convergeixen al poble, incloent una de quatre carrils, just després del Tet Perpinyà. La segona, construïda sobre la decisió del rei Lluís XIV visitant la província del Rosselló, traçat i equipat al segle XVIII, anomenat successivament, és un ex RN 116, ara degradat a RD 916. Travessa un sòl franc, pla, propici per a l'agricultura. Fins a 1960, estava vorejada de plàtans que sobreviu només uns pocs exemplars a la cruïlla del llogaret de Santa Eugènia i el Campellanes localitat. El tercer connecta les ciutats de Estagell, Pézilla i Villeneuve-la-Rivière-de Toluges (antiga carretera N localitat 7), i més enllà, i Pollestres Canohès. Finalment, els dos últims, pels camps i vinyes, la volta, un, seguint el Mas i el priorat de Santa Maria de la Eula a Pontellà, Villemolaque Trullars Copons i el pasturatge d'altres i el seu molí a Tuïr.
El nom de la comunitat està escrit en el segle V Ferreolus Solàrium, Ferréol Solàrium en 677 i 1035, Soler Ferriol a 775 i 835, o Solario Ferréol Ferriol a 787, 825, 832 i 1048, Soleri Ferréol en 843 i 850, Solàrium Orzone en 976, Solario a Oruç o Orus vicecomite Oruccio el 988 i 1032, Soler a 1007, 1070, 1186 i 1358, Soler Ferriol o Feriolo en 1027 i 1032, Ferréol en 1040, Soler Ferriol en 1079, Soler El Ferriol l'any 1100, Solàrium el 1141, 1164, 1207 i 1211, Solerium en 1188, 1231 i 1239, Sant Julià de Soleri el 1217 i 1258, Soleri Villar de Superior en 1243, Soler Llac de Amunt o de Munt en 1359, 1413, 1427, 1828 i 1651, locus de Soleri Superior en 1385, El Soler el 1632 i, finalment, Le Soler des de 1670. [ref. Cal]
El de la Vila o Pallagianum Palleia, acaba de cridar ronda Villares Palleia o Pallaganum en 677, Pallaganum Villares a 722 i 779, Pallaganum a 835, 837 i 876, 877 i en Pallagianum Palleianum a 959.
Si Plaute i Suetoni utilitzar el solàrium paraula llatina en la direcció de la terrassa i - més a prop de "Soler" - des de casa o al pis de la terrassa, un rellotge de sol i Varona, Ciceró li va donar un rellotge de sorra o rellotge d'aigua. De fet, construïda sobre un dels aspectes més destacats de la plana, a la gruixuda capa d'argila que dóna a la Tet La forma Soler, en tot moment, una gran terrassa. Altres autors, Plini, Cató, Columela donar el sentit de la premsa, per alguna raó difícil de dilucidar. A primera vista, Ferréol sembla ser el propietari de la vila, casa adossada o al camp, però també és una espècie de vitis silvestris o vinya antiga. Si aquest era el significat que s'utilitzarà per Ferréol, el sentit de la premsa per solàrium / Solers es veurien afavorits, Le Soler Ferriol ja és el segle VII de sessions, i probablement des del segle V, una vinya que pertanyia a Ferréol , prefecte de Narbona i amic de Sidoni Apolinar (d'acord a la seva carta de 472).
Per contra, Pallaganum o Palleianum Pallagianum apareix adjunt al propietari o Palleia Pallagi, la vila romana o visigoda, que es va afegir el sufix de terres "anum" per designar el lloc o zona, llevat que el radical "Palagi o Pallagi" Plini emprats en la direcció de lingots d'or ", Pale, Palearum, Pallearum Palleæ o" palla de Plini, Virgili i Columela, o flocs i les llimadures de coure a Plini o "Palearium Pallearium o" un paller Columela. Si això fos la vila o Pallagianum Palleianum era una granja on es cultiva i collita de grans de colors rosses ambre que evoquen els d'or o el coure del sòl d'argila groga. Una altra teoria podria funcionar al llarg del substantiu "Paleatum, Paleiatum o Palleatum Palleiatum" per Plini i Columela presa en la direcció de fang, ciment o fang barrejat amb palla picada, els materials que es van utilitzar per construir vila, a excepció de la de Pallas, paladio o Palladanius Pallas Minerva ", i que hi havia en aquest lloc, un temple o un santuari erigit en honor de la deïtat, o plantats ubicació la determinació d'un sector d'oliva d'oliva, sent prerrogativa dels poders i prerrogatives de la deessa, o "Palladium", el Temple de Vesta, d'Ovidi, i "Palladium Paladio o" Valerio Marcial, l'asil de les muses. Finalment, els supòsits anteriors, "pal", que per Ciceró i Quintilià, que es refereix a un mantell grec, de Ciceró i Apuleu, un mantell, "Pallula" que Plaute, en el seu "Truculentus", comparat amb una capa de petits o mantell, i "Pallaganum, Palleianum Pallagianum o" ajudant del nom podria ser "o Pallæ Palla", cridant a Valerio Marcial, poeta epigramàtic Ibèrica protegits per Tito i Domicià, a curt Celtíberos abrics i els gals, que seria el sufix terres "anum" per designar el lloc o zona. La presència d'un oppidum prop, va descobrir el 1990, recolzaria aquesta teoria.
Caserius
A més, l'actual poble del Soler, la ciutat inclou el poble de Sainte-Eugénie, la casa o convent de Santa Maria del Eula i una gran quantitat de spin Masetti i viles en tot el país
Hidrografia
El poble se situa a la vora de la Tet, un riu que neix al llac de la Bollosa. El poble té moltes canals, alimentades per moltes fonts: la font del bearnés o de Santa Eugènia, la font d'en Simon, la font del molí, la font del casot...
Edat Mitjana
canals d'irrigació més antic de la ciutat s'excaven des de finals del segle VIII i principis del novè per drenar els pantans de l'interior Salanca, els últims vestigis de salvar l'abisme marí Bulaternera, també conegut com Rosselló, i així posar la terra en el cultiu després de la desforestació. Són obres dels monjos i Sant Miquel de Cuixà Eixalada de la gran obra sense final, de veritat, que el segle XIV, els templers de Mas Deu.
