James Connolly: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
 
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
[[Image:Jconnolly.jpg|right|thumb|200px|Retrat de James Connolly (1868-1916)]]
[[Image:Jconnolly.jpg|right|thumb|200px|Retrat de James Connolly (1868-1916)]]
'''James Connolly''' ([[1868]]-[[1916]]) fou un líder [[nacionalisme|nacionalista]] [[Irlanda|irlandès]] i [[socialisme|socialista]]. Va néixer en [[Edinburg]], fill de pares emigrants irlandesos. Va deixar l'escola per a treballar als onze anys, i posteriorment es va convertir en un dels líders polítics de l'esquerra del seu moment. És possible que entrés en l'exèrcit britànic als catorze anys, sent destinat a [[Dublín]], on suposadament va conèixer a la qual seria la seva esposa. En [[1892]] era una figura important de la Federació Socialista Escocesa, convertint-se en el seu secretari el [[1895]]. En [[1896]] va deixar l'exèrcit i va formar el [[Partit Republicà Socialista Irlandès]]. Mentre es trobava en territori britànic, va ser un dels fundadors de el [[Partit Laborista Socialista]], que es va separar de la Federació Socialdemòcrata en [[1903]]. Era la mà dreta de [[James Larkin]] en el sindicat de treballadors i transportistes. En [[1913]] en resposta al [[lockout]] d'aquest any, va formar l'[[Exèrcit de Ciutadans Irlandesos]], un grup de treballadors entrenats i armats que lluitaven per defensar als treballadors i organitzaven vagues. Tan sols va estar format per unes 250 persones. El seu objectiu últim era l'establiment d'una nació irlandesa socialista i independent.
'''James Connolly''' ([[1868]]-[[1916]]) fou un líder [[nacionalisme|nacionalista]] [[Irlanda|irlandès]] i [[socialisme|socialista]]. Va néixer en [[Edimburg]] ([Escòcia]), fill de pares emigrants irlandesos. Va deixar l'escola per a treballar als onze anys, i posteriorment es va convertir en un dels líders polítics de l'esquerra del seu moment. És possible que entrés en l'exèrcit britànic als catorze anys, sent destinat a [[Dublín]], on suposadament va conèixer a la qual seria la seva esposa. En [[1892]] era una figura important de la Federació Socialista Escocesa, convertint-se en el seu secretari el [[1895]]. En [[1896]] va deixar l'exèrcit i va formar el [[Partit Republicà Socialista Irlandès]]. Mentre es trobava en territori britànic, va ser un dels fundadors de el [[Partit Laborista Socialista]], que es va separar de la Federació Socialdemòcrata en [[1903]]. Era la mà dreta de [[James Larkin]] en el sindicat de treballadors i transportistes. En [[1913]] en resposta al [[lockout]] d'aquest any, va formar l'[[Exèrcit de Ciutadans Irlandesos]], un grup de treballadors entrenats i armats que lluitaven per defensar als treballadors i organitzaven vagues. Tan sols va estar format per unes 250 persones. El seu objectiu últim era l'establiment d'una nació irlandesa socialista i independent.

Connolly considerava a l'organització de Voluntaris Irlandesos massa burgesos, i poc preocupats per la independència econòmica d'Irlanda. En [[1915]], buscant adoptar una acció decisiva contra les forces [[Gran Bretanya|britàniques]], estava disposat a adoptar accions immediates. Això va alarmar als membres de la [[Germandat Republicana Irlandesa]] (IRB), que havia realitzat una tasca d'infiltració dintre dels Voluntaris, i planejava una insurrecció en diversos anys. Els líders de la Germanor, incloent a [[Tom Clarke]] i [[Patrick Pearse]], es van reunir amb Connolly amb vista a arribar a un acord. Encara que s'ha afirmat que va ser segrestat per això, aquesta idea ha estat rebutjat amb posterioritat. En qualsevol cas, va desaparèixer durant tres dies sense avisar. En 1916 Connolly ja era comandant de la Brigada de Dublín, i va participar en l'[[Aixecament de PasquaPasqua]] contra les forces britàniques. Va ser greument ferit en la batalla, i posteriorment executat. El seu llegat a Irlanda és de gran rellevància per la seva contribució a la causa nacionalista. Així mateix, la seva [[marxisme]] ha estat analitzat i reivindicat per distints pensadors i organitzacions polítiques. La seva obra escrita està fonamentalment basada en articles, i mostra un pensament en el qual es pretén unir el nacionalisme irlandès, el marxisme i el [[cristianisme]].


[[Categoria:Polítics irlandesos]]
[[Categoria:Polítics irlandesos]]

[[de:James Connolly (Gewerkschafter)]]
[[en:James Connolly]]
[[es:James Connolly]]
[[fa:جیمز کانلی]]
[[fr:James Connolly (Irlande)]]
[[ga:Séamus Ó Conghaile]]
[[it:James Connolly (politico)]]
[[ko:제임스 코놀리]]
[[nl:James Connolly]]
[[nn:James Connolly]]
[[no:James Connolly]]
[[pt:James Connolly]]
[[sv:James Connolly]]

Revisió del 18:40, 22 oct 2006

Fitxer:Jconnolly.jpg
Retrat de James Connolly (1868-1916)

James Connolly (1868-1916) fou un líder nacionalista irlandès i socialista. Va néixer en Edimburg ([Escòcia]), fill de pares emigrants irlandesos. Va deixar l'escola per a treballar als onze anys, i posteriorment es va convertir en un dels líders polítics de l'esquerra del seu moment. És possible que entrés en l'exèrcit britànic als catorze anys, sent destinat a Dublín, on suposadament va conèixer a la qual seria la seva esposa. En 1892 era una figura important de la Federació Socialista Escocesa, convertint-se en el seu secretari el 1895. En 1896 va deixar l'exèrcit i va formar el Partit Republicà Socialista Irlandès. Mentre es trobava en territori britànic, va ser un dels fundadors de el Partit Laborista Socialista, que es va separar de la Federació Socialdemòcrata en 1903. Era la mà dreta de James Larkin en el sindicat de treballadors i transportistes. En 1913 en resposta al lockout d'aquest any, va formar l'Exèrcit de Ciutadans Irlandesos, un grup de treballadors entrenats i armats que lluitaven per defensar als treballadors i organitzaven vagues. Tan sols va estar format per unes 250 persones. El seu objectiu últim era l'establiment d'una nació irlandesa socialista i independent.

Connolly considerava a l'organització de Voluntaris Irlandesos massa burgesos, i poc preocupats per la independència econòmica d'Irlanda. En 1915, buscant adoptar una acció decisiva contra les forces britàniques, estava disposat a adoptar accions immediates. Això va alarmar als membres de la Germandat Republicana Irlandesa (IRB), que havia realitzat una tasca d'infiltració dintre dels Voluntaris, i planejava una insurrecció en diversos anys. Els líders de la Germanor, incloent a Tom Clarke i Patrick Pearse, es van reunir amb Connolly amb vista a arribar a un acord. Encara que s'ha afirmat que va ser segrestat per això, aquesta idea ha estat rebutjat amb posterioritat. En qualsevol cas, va desaparèixer durant tres dies sense avisar. En 1916 Connolly ja era comandant de la Brigada de Dublín, i va participar en l'Aixecament de PasquaPasqua contra les forces britàniques. Va ser greument ferit en la batalla, i posteriorment executat. El seu llegat a Irlanda és de gran rellevància per la seva contribució a la causa nacionalista. Així mateix, la seva marxisme ha estat analitzat i reivindicat per distints pensadors i organitzacions polítiques. La seva obra escrita està fonamentalment basada en articles, i mostra un pensament en el qual es pretén unir el nacionalisme irlandès, el marxisme i el cristianisme.