Temple de Venus i Roma: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 8: | Línia 8: | ||
L'arquitecte favorit de [[Adrià]], [[Apolodoro de Damasc]], es va burlar de la mida de les estàtues d'aquest temple, el que va provocar la ira de l'emperador, que l'envià als exiliar i després executar. |
L'arquitecte favorit de [[Adrià]], [[Apolodoro de Damasc]], es va burlar de la mida de les estàtues d'aquest temple, el que va provocar la ira de l'emperador, que l'envià als exiliar i després executar. |
||
Va patir un incendi a 307 i va ser restaurat per l'emperador [[Maxenci]]. Aquesta restauració va canviar el disseny original introduint '' exedrae '', nínxols semicirculars, a la part posterior de cada cel i pavimentant el terra amb marbres policromados.También va sofrir una altra restauració, en temps de [[ |
Va patir un incendi a 307 i va ser restaurat per l'emperador [[Maxenci]]. Aquesta restauració va canviar el disseny original introduint '' exedrae '', nínxols semicirculars, a la part posterior de cada cel i pavimentant el terra amb marbres policromados.También va sofrir una altra restauració, en temps de [[Flavi Eugeni]], entre 392 i 394. |
||
Va ser destruït per un incendi a principis en el segle IX i convertit en una església, [[Santa Maria Nova]], pel papa [[Lleó IV]] a 850. |
Va ser destruït per un incendi a principis en el segle IX i convertit en una església, [[Santa Maria Nova]], pel papa [[Lleó IV]] a 850. |
||
Revisió del 11:56, 18 gen 2011
El Temple de Venus i Roma (Llatí: Templum Veneris et Romae ) se situa a l'extrem oriental de l'Fòrum Romà, prop del Coliseu. Era un dels temples més grans de Roma i estava dedicat a les deïtats Venus i Roma. Va ser construït per l'emperador romà Adrià, que va començar la seva construcció en 121. Va ser inaugurat catorze anys més tard, el 135, però no va ser acabat totalment fins l'any 141 per Antoní Pius.
Adrià el va construir sobre les restes del Domus Aurea de Neró i va ser necessari moure l'estàtua gegant de Neró, el Colós de Neró, que va ser situada al costat del Amfiteatre Flavi, també anomenat Coliseu, que rep el seu nom d'aquesta estàtua. L'arquitecte favorit de Adrià, Apolodoro de Damasc, es va burlar de la mida de les estàtues d'aquest temple, el que va provocar la ira de l'emperador, que l'envià als exiliar i després executar.
Va patir un incendi a 307 i va ser restaurat per l'emperador Maxenci. Aquesta restauració va canviar el disseny original introduint exedrae , nínxols semicirculars, a la part posterior de cada cel i pavimentant el terra amb marbres policromados.También va sofrir una altra restauració, en temps de Flavi Eugeni, entre 392 i 394.
Va ser destruït per un incendi a principis en el segle IX i convertit en una església, Santa Maria Nova, pel papa Lleó IV a 850. En 1615 va sofrir una altra restauració i va passar a anomenar Santa Francesca Romana.
Era de grans proporcions, 145 metres de longitud i 100 metres d'ample. El temple consistia en dues cel principals que contenien, respectivament, a cadascuna de les dues deesses a les que aquest temple està dedicat. Les cel estaven disposades simètricament, la que contenia l'estàtua de Roma, dirigida a l'oest i la de Venus a l'est. A l'entrada de cada cel es situaven quatre columnes.
El costat oest i el costat est posseïen deu columnes (decàstil) i el costat nord i el sud posseïen divuit columnes, totes elles de 1,8 metres d'ample i corínties.
Adriano va introduir unes inscripcions nomenant a les respectives deïtats, en la qual destaca la paraula amor, ja que Venus era la deessa de l'amor i amor és Roma escrit a l'inrevés produint un efecte simètric.
Actualment es conserva en un bon estat, conservant part de l'edifici.
Bibliografia
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Temple de Venus i Roma |
- Sandro Lorenzatti, vicenda del Tempio di Venere i Roma nel Medioevo i nel Rinascimento , in "Rivista dell'Istituto Nazionale di Archeologia i storia dell'Arte", 13, 1990, pàg. 119-138.