La Garriga: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 17: | Línia 17: | ||
}} |
}} |
||
'''La Garriga''' és un bonic poble de la cual hi viu la famosa '' |
'''La Garriga''' és un bonic poble de la cual hi viu la famosa ''Claudia Muñoz'''. |
||
== Història == |
== Història == |
||
Revisió del 16:36, 20 gen 2011
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
| Província | província de Barcelona | ||||
| Àmbit funcional territorial | Àmbit Metropolità de Barcelona | ||||
| Comarca | Vallès Oriental  | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 17.052 (2023) (907,02 hab./km²) | ||||
| Llars | 53 (1553) | ||||
| Gentilici | Garriguenc, garriguenca | ||||
| Idioma oficial | català | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 18,8 km² | ||||
| Banyat per | Congost | ||||
| Altitud | 252 | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Alcaldessa | Meritxell Budó i Pla | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 08530 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 08088 | ||||
| Codi IDESCAT | 080885 | ||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | Del Trabajo, Chiapas (Mèxic) | ||||
| Lloc web | lagarriga.cat | ||||
_021.jpg)
'La Garriga és un bonic poble de la cual hi viu la famosa Claudia Muñoz.
Història
En diversos jaciments del terme, hom ha localitzat restes d'assentaments paleolítics, neolítics, de l'Edat del Bronze i ibèrics.
La població es troba en un lloc de pas. Això va determinar que també els romans s'hi establissin entre els segles I aC i IV dC, tal com es pot comprovar en les ruïnes d'una vil.la romana avui coneguda com Can Terrers i d'altres emplaçaments que en molts casos han tingut continuïtat fins a l'actualitat en forma de cases de pagès.
Sembla que amb la caiguda de l'Imperi romà i les successives invasions que se succeïren, el terme restà uns segles abandonat. No és fins el segle IX que va començar la repoblació mitjançant l'aparició de masies aïllades i la construcció de l'ermita de Santa Maria del Camí i de l'església de la Doma de la parròquia de Sant Esteve de la Garriga.
Durant l'edat mitjana va anar creixent de mica en mica el nucli de la població, si bé no es consolidà fins que a mitjans del segle XIV no es van construir uns banys (Can Caselles) a l'actual Placeta de Santa Isabel.[1] El poble va anar creixent, els segles següents, seguint l'eix de comunicació que determinava l'antic camí romà que des del Vallès s'endinsava seguint el riu Congost a la plana osonenca.
La pàgina d'or de la història de la Garriga fou l'estada que hi féu, des del dia 28 d'abril del 1400, el rei Martí I, l'Humà. Vingué acompanyat de la seva esposa, la reina Maria de Luna, per a restablir-se del seu mal estat de salut mitjançant els banys a les fonts d'aigües termals característiques del poble. Seguint l'historiador local Josep Maurí i Serra, hom creu que s'estaren a l'hostatgeria i hospital d'En Centelles, al volt de la Placeta de Santa Isabel.
Durant la Guerra de Successió Espanyola, fou un dels escenaris del Combat del Congost, que fou el primer fet d'armes de la guerra a Catalunya i enfrontà els revoltats Vigatans encapçalats per Josep Moragues contra el destacament armat enviat pel Lloctinent Velasco i la Generalitat de Catalunya per tal de sofocar la rebel·lió a la Plana de Vic.
En la segona meitat del segle XIX, la Garriga es beneficià de la seva situació geogràfica entre Barcelona i Vic per rebre el pas de dues importants infraestructures: la carretera general (avui autovia C-17) i el tren de la línia Barcelona-Puigcerdà.
La seva situació propera a Barcelona, el seu clima, i la presència d'aigües termals convertiren la Garriga en un dels llocs d'estiueig preferits de la burgesia catalana de començaments del segle XX, fet que propicià la construcció d'edificis modernistes a la població.
La Garriga fou una de les poblacions catalanes bombardejades per l'aviació franquista durant la Guerra Civil. De fet, avui en dia encara es conserva un refugi antiaeri, darrera l'Estació de tren, al qual es poden realitzar visites guiades.
Els anys 60 del segle XX, la Garriga rebé un fort flux migratori de persones provinents d'altres regions d'Espanya, especialment d'Andalusia, que féu incrementar notablement la seva població de dret, així com justificà la creació d'alguns barris de nova planta que patiren durant anys importants deficiències d'infraestructures (barri del Secretari, barri de can Noguera, etc.).
Informació general
Ubicada a 40 kilòmetres de Barcelona, i a tocar del Parc natural del Montseny, la Garriga ha experimentat un fort creixement degut al moviment demogràfic cap a la perifèria de la població de la capital catalana.
El poble és travessat, de nord a sud, pel riu Congost, un afluent del Besòs, el qual ha estat recuperat en les darreres dècades, després d'haver estat intensament contaminat durant força anys. A l'alçada dels ponts del Figaró, el riu té una resclosa de la que neix el rec Monar, un curs d'aigua que inicialment tenia la funció de fer anar el molí de can Blancafort, al nord de poble i que amb el transcurs dels segles es va anar allargant per tal de poder regar els camps, se'l va fer travessar el poble de nord a sud i va determinar l'existència de petits i estrets carrerons típics d'una part del centre de la població. Encara avui en dia, el rec, soterrat en la seva major part, condueix l'aigua per sota les cases del poble.
La població és circumval·lada en l'actualitat per l'autovia C-17, que comunica Barcelona amb Vic. Així mateix, transcorre pel municipi la línia ferroviària que va de Barcelona a Puigcerdà i la Tor de Querol.
En l'estructura urbanística del poble destaca fortament "el Passeig", una via urbana oberta el 1878 de gairebé 1 kilòmetre de llarg, ombrejada per dues fileres de 272 enormes plataners procedents inicialment del Parc de la Devesa de Girona. És l'avinguda més senyorial de la Garriga.
La Garriga és coneguda arreu de Catalunya per la seva indústria més important, la del moble, per les seves aigües termals, pels seus edificis modernistes i per les catifes que s'hi realitzen durant la festa del Corpus Christi.[2]
El Museu Biblioteca Fundació Maurí, situat al carrer de Cardedeu de la Garriga, recull el llegat testamentari de l'il·lustre notari Josep Maurí i Serra, fill predilecte de la Garriga.[3]
Patrimoni històric
La vil·la romana de Can Terrers
La vil·la romana de Can Terrers es troba ubicada al sud del terme municipal, la seva construcció és situada al segle I abans de Crist. Es tractava d'un edifici d'uns 200 metres quadrats, i pel seu bon estat de conservació, es considera un dels assentaments rurals d'època romana més rellevants del patrimoni cultural català. Actualment, és senyalitzada i es permet la seva visita.
L'Església de la Doma
.jpg)
L'antiga església parroquial de la Doma és un dels monuments més interessants del municipi. És una construcció amb elements romànics i gòtics que amaga l'interessant retaule de Sant Esteve Protomàrtir, d'estil gòtic i dedicat al patró de la població. Data del 1492 i s'atribueix a l'escola pictòrica dels Huguet-Vergós. La Doma encara conserva l'encant de les antigues esglésies rurals.
L'ermita de Santa Maria del Camí
L'ermita de Santa Maria del Camí és una ermita d'origen romànic del segle X, si bé l'actual edifici respon a modificacions fetes el segle XII. Està ubicat al costat del Mas de Can Terrers.
Junt amb la capella de Santa Maria del Camí hi havia un antic monestir que fundà el 921 l'abadessa Emma de Sant Joan de les Abadesses per a la seva germana Xixilona i dins de la política repobladora que la va caracteritzar. Ambdues eren filles del comte Guifré el Pelós.
El modernisme a la Garriga
L'arquitectura modernista és abastament representada tant en obra civil com en les cases-jardí d'estiueig. Cal destacar especialment l'extensa obra de Manuel J. Raspall amb més de un centenar d'intervencions entre 1903 i 1934.
-
Jardins de la Casa Barbey -
Casa d'Esteve Mallol -
Casa de Sebastià Bosch i Sala -
-
-
Mosaic de Lluís Brú a la Casa Barbey. -
Font a la Casa Barbey -
Fills i filles il·lustres de la Garriga
- Fra Benet de La Garriga: missioner
- Manuel Blancafort i de Rosselló: músic i compositor
- Ramon Pareras i Noguera: hisendat i polític catalanista
- Jaume Oliveras i Brossa: precursor de l'excursionisme i missioner
- Josep Sancho i Marraco: organista i mestre de capella de la Catedral de Barcelona
- Joan Martí i Viñolas: ciclista
- Josep Aymerich i Subirats: mestre i promotor del cant coral
- Andreu Dameson i Aspa: dibuixant
- Isidre Sauqué Lagarriga: esportista i campió d'Espanya de tir amb arc
- Josep Maurí i Serra: erudit i historiador
- Núria Albó i Corrons: pedagoga i escriptora
- Lluís Cuspinera i Font: arquitecte
- Albert Ferrer: cantant
- Toni Jiménez : futbolista i medalla d'or Barcelona'92
Vegeu també
Demografia
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
| ||||||||||||||||||||
Referències
- ↑ Darreres troballes arqueològiques a la Garriga
- ↑ Per Corpus, la Garriga fa olor de milers de flors
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 62. ISBN 84-393-5437-1.
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Garriga |
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Pàgina web de Ràdio Silenci, emissora municipal de la Garriga
