Al·literació: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
afegeixo exemple |
m Robot canvia 'les suggerències' per 'els suggeriments' |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
L''''al·literació''' és una [[figura retòrica]] relacionada amb la [[fonètica]] que consisteix en repetir un [[so]] per crear un efecte determinat. Per exemple, el so de la S sembla un xiuxiueig i evoca suavitat, intimitat, el vent... Per contra, la R múltiple és un so més fort. Evidentment, l'al·literació no es basa en característiques objectives de cada [[fonema]], sinó en |
L''''al·literació''' és una [[figura retòrica]] relacionada amb la [[fonètica]] que consisteix en repetir un [[so]] per crear un efecte determinat. Per exemple, el so de la S sembla un xiuxiueig i evoca suavitat, intimitat, el vent... Per contra, la R múltiple és un so més fort. Evidentment, l'al·literació no es basa en característiques objectives de cada [[fonema]], sinó en els suggeriments que provoquen. Un efecte semblant és la base de l'[[onomatopeia]]. L'al·literació està molt present a la [[poesia]], tot i que pot aparèixer als noms propis d'altres gèneres per qüestions humorístiques. |
||
== Exemples == |
== Exemples == |
||
Revisió del 03:24, 21 gen 2011
L'al·literació és una figura retòrica relacionada amb la fonètica que consisteix en repetir un so per crear un efecte determinat. Per exemple, el so de la S sembla un xiuxiueig i evoca suavitat, intimitat, el vent... Per contra, la R múltiple és un so més fort. Evidentment, l'al·literació no es basa en característiques objectives de cada fonema, sinó en els suggeriments que provoquen. Un efecte semblant és la base de l'onomatopeia. L'al·literació està molt present a la poesia, tot i que pot aparèixer als noms propis d'altres gèneres per qüestions humorístiques.
Exemples
- brandant llànguidament la llarga cua (Joan Maragall, La vaca cega)
- i roda com un carro el tro de guerra (Jacint Verdaguer, L’Atlàntida, Introducció)