Mitologia inuit: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot modifica: fr:Mythologie inuite
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-[[File: +[[Fitxer:)
Línia 1: Línia 1:
[[File:Curtis - Ola - Noatak.JPG|thumb|200px|Dona inuit.]]
[[Fitxer:Curtis - Ola - Noatak.JPG|thumb|200px|Dona inuit.]]
La '''[[mitologia]] [[inuit]]''' té molta similitud amb les mitologies d'altres pobles que viuen a les regions polars. Té principis [[animisme|animistes]] i [[xamanisme|xamanistes]].
La '''[[mitologia]] [[inuit]]''' té molta similitud amb les mitologies d'altres pobles que viuen a les regions polars. Té principis [[animisme|animistes]] i [[xamanisme|xamanistes]].



Revisió del 04:51, 22 gen 2011

Dona inuit.

La mitologia inuit té molta similitud amb les mitologies d'altres pobles que viuen a les regions polars. Té principis animistes i xamanistes.

Déus

Mites

En els orígens del món, tan sols hi havia un home i una dona, sense cap animal. La dona va demanar a Kaila, el déu del cel, que poblés la Terra. Llavors Kaila li va ordenar que fes un forat en el gel per pescar. Ella el va fer i va anar traient del forat, un a un, tots els animals, l'últim dels quals va ser el caribú. Kaila li va dir que el caribú era el seu regal, el més bonic que podria fer-li, ja que alimentaria el poble.

El caribú es va multiplicar i els fills dels humans van poder caçar-los, menjar la seva carn, teixir els seus vestits i confeccionar les seves tendes. No obstant això, els humans sempre escollien els caribús més bells, els més grans. Un dia, només els hi van quedar els dèbils i els malalts, motiu pel qual els inuits no en van voler més. La dona es va queixar llavors a Kaila. Ell la va fer tornar al gel i ella va pescar el llop, enviat per Amorak, l'esperit del llop, per tal que es mengés els animals dèbils i malalts amb el fi de mantenir els caribús amb bona salut.