Dionís d'Alexandria (bisbe): diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.5.2) (Robot afegeix: mk:Дионисиј Александриски; canvis cosmètics
Línia 56: Línia 56:


[[ar:ديونيسيوس (بابا الإسكندرية)]]
[[ar:ديونيسيوس (بابا الإسكندرية)]]
[[arz:ديونيسيوس (بابا الإسكندرية)]]
[[cs:Dionýsios Alexandrijský]]
[[cs:Dionýsios Alexandrijský]]
[[de:Dionysius von Alexandria]]
[[de:Dionysius von Alexandria]]

Revisió del 19:29, 23 gen 2011

Per a altres significats, vegeu «Sant Dionís (desambiguació)».
Infotaula de personasant Dionís d'Alexandria, o
Dionís el Gran
Nom original(grc) Διονύσιος Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement190 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Alexandria Modifica el valor a Wikidata
Mort8 març 264 Modifica el valor a Wikidata (73/74 anys)
Alexandria Modifica el valor a Wikidata
SepulturaAlexandria Modifica el valor a Wikidata
14è Patriarca d'Alexandria
248 – 264
← Hèracles d'AlexandriaMàxim d'Alexandria → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióCatechetical School of Alexandria (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot, escriptor Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsOrígenes i Hèracles d'Alexandria Modifica el valor a Wikidata
Enaltiment
Festivitat17 de novembre i, per error, també el 3 d'octubre, juntament amb altres màrtirs
Iconografiarobes de bisbe grec, llibre
Obra
Obres destacables

Project Gutenberg: 38337

Dionisi d'Alexandria fou bisbe d'Alexandria (247-265) i probablement nascut en aquesta ciutat, de pares pagans però persones influents.

Va estudiar filosofia i finalment va abraçar el cristianisme. Orígenes fou un dels seus mestres. Fou prevere i el 232 va succeir a Heraclas al front de l'escola teològica d'Alexandria; Heraclas fou nomenat bisbe d'Alexandria i a la seva mort també el va succeir en aquest càrrec (247).

Durant l'anomenada persecució de Deci fou detingut i portat a Taposiris (entre Alexandria i Canop) on probablement havia de ser executat, però es va poder escapar.

El 257, a l'anomenada persecució de Valerià I, va fer una confessió de fe davant el prefecte Emilià i fou enviat a l'exili al districte de Cefro (Cephro) a Líbia on va estar molt malalt.

Al cap de tres anys un edicte de Gal·liè a favor dels cristians el va permetre retornar a Alexandria, on es va destacar en el combat contra les heretgies, especialment contra Sabel·li i els sabel·lians, i es va sobrepassar en el seu zel.

El 265 va ser convidat a participar a un sínode a Antioquia de l'Orontes, però no hi va voler anar per la seva edat i per no enfrontar-se a Pau de Samosata. Va morir uns mesos després encara el 265.

Va escriure diverses obres (tractats i cartes) però només uns fragments s'han conservat. Els principals escrits son:

  • Sobre les promeses dirigit contra Nepos.
  • Una obra dirigida al Papa Dionís I, bisbe de Roma, en 4 llibres o cartes, en què parla contra els sabel·lians.
  • Una obra dirigida a Timotheus, “Sobre la Naturalesa”.