Asc (micologia): diferència entre les revisions
m Robot afegeix: ru:Аск (микология) |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-[[Imatge: +[[Fitxer:) |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
[[ |
[[Fitxer:Morelasci.jpg|thumb|300px|right|Ascs de la múrgola ''[[Morchella elata]]'']] |
||
'''Asc''' (ascus) en [[micologia]], etimològicament deriva de la paraula grega que significa pell o sac<ref>[[A Greek-English Lexicon|LSJ]]: [http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0057%3Aentry%3Da)sko%2Fs ἄσκός].</ref>) és la cèl·lula sexual productora d'[[espores dels fongs]] [[Ascomycota|ascomicet]]s. De mitjana els ascs (asci) contenen vuit [[Ascospora|ascospores]], produïdes per divisió cel·lular [[meiosi|meiòtica]] seguida en moltes espècies per la [[mitosi]] . Els ascs són les càpsules que contenen les espores sexuals. |
'''Asc''' (ascus) en [[micologia]], etimològicament deriva de la paraula grega que significa pell o sac<ref>[[A Greek-English Lexicon|LSJ]]: [http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0057%3Aentry%3Da)sko%2Fs ἄσκός].</ref>) és la cèl·lula sexual productora d'[[espores dels fongs]] [[Ascomycota|ascomicet]]s. De mitjana els ascs (asci) contenen vuit [[Ascospora|ascospores]], produïdes per divisió cel·lular [[meiosi|meiòtica]] seguida en moltes espècies per la [[mitosi]] . Els ascs són les càpsules que contenen les espores sexuals. |
||
| Línia 10: | Línia 10: | ||
==Classificació dels ascs== |
==Classificació dels ascs== |
||
[[ |
[[Fitxer:Hypomyces chrysospermus.jpg|thumb|right|225px|Ascs de ''Hypomyces chrysospermus'']] |
||
La forma dels '''ascs''' és important per classificar els fongs [[Ascomycota]]. N’hi ha quatre tipus bàsics. |
La forma dels '''ascs''' és important per classificar els fongs [[Ascomycota]]. N’hi ha quatre tipus bàsics. |
||
| Línia 17: | Línia 17: | ||
* '''Bitunicat''' amb asc en doble paret la interior és elàstica. Només es dóna aquest tipus en pseudotecis i en les classes de fongs ''[[Dothideomycetes]]'' i ''[[Chaetothyriomycetes]]'. Exemples: ''Venturia inaequalis'' (mota de les pomeres) i ''Guignardia aesculi'' (malaltia del castanyer bord). |
* '''Bitunicat''' amb asc en doble paret la interior és elàstica. Només es dóna aquest tipus en pseudotecis i en les classes de fongs ''[[Dothideomycetes]]'' i ''[[Chaetothyriomycetes]]'. Exemples: ''Venturia inaequalis'' (mota de les pomeres) i ''Guignardia aesculi'' (malaltia del castanyer bord). |
||
[[ |
[[Fitxer:ascus.gif|thumb|left|Ascs def ''Saccharomyces cerevisiae'' amb una tètrada de quatre espores]] |
||
*'''Prototunicat''' són de forma esfèrica i sense mecanisme de dispersió actival. S’alliberen les espores per altres influències com són els animals. Es troben ascs d’aquest tipus tant en peritecis com cleistotecis, per exemple en la malaltia de l’om holandesa (''Ophiostoma''). És un calaix de sastre per als tipus que no pertanyen als tres anteriors i segurament han evolucionat dels ascs unitunicats. |
*'''Prototunicat''' són de forma esfèrica i sense mecanisme de dispersió actival. S’alliberen les espores per altres influències com són els animals. Es troben ascs d’aquest tipus tant en peritecis com cleistotecis, per exemple en la malaltia de l’om holandesa (''Ophiostoma''). És un calaix de sastre per als tipus que no pertanyen als tres anteriors i segurament han evolucionat dels ascs unitunicats. |
||
Revisió del 22:42, 23 gen 2011
Asc (ascus) en micologia, etimològicament deriva de la paraula grega que significa pell o sac[1]) és la cèl·lula sexual productora d'espores dels fongs ascomicets. De mitjana els ascs (asci) contenen vuit ascospores, produïdes per divisió cel·lular meiòtica seguida en moltes espècies per la mitosi . Els ascs són les càpsules que contenen les espores sexuals.
En molts casos els ascs formen una capa regular anomenada himeni, dins un cos fructífer visible a ull nu anomenat ascocarp o ascoma. En altres casos, com en el llevat unicel·lular, no s’hi troben aquestes estructures. En rars casos els ascs d'alguns gèneres poden desenvolupar-se regularment dins d'ascs vells descarregats, per exemple en el gènere Dipodascus.
Els ascs normalment alliberen les seves espores per descàrrega activa des de la punta però també ho poden fer de forma passiva des d'un líquid o en forma de pols seca. Típicament la descàrrega activa dels ascs es fa en una punta diferenciada especial, un porus o un opercle. En alguns gèneres que formen himeni, quan un asc rebenta pot induir a que també ho facin els altres ascs de l’ascocarp resultant en una descàrrega massiva que es veu com un núvol d’espores fins i tot en algunes espècies com Peziza i altres se sent un soroll en alliberar les espores.
En laboratori s'han fet servir ascs, com els de Neurospora crassa, per a estudiar el procés de la meiosi ja que aquestes espècies fan la meiosi molt regular i ordenada. També es pot estudiar, gràcies a aquests ascs, altres fenòmens cromosòmics.
Classificació dels ascs
La forma dels ascs és important per classificar els fongs Ascomycota. N’hi ha quatre tipus bàsics.
- unitunicat-operculat tenen un opercle, que s’obre trencant-se quan les espores estan madures. Només es troba aquest tipus en els fongs que tenen apoteci, per exemple la múrgola. 'Unitunicat' significa 'amb paret simple'.
- unitunicat-inoperculat són ascs amb un anell elàstic que funciona com una vàlvula de pressió. L’expansió és breu i allibera les espores. Aquest tipus apareix en apotecis i peritecis un exemple és l’espècie Hypomyces chrysospermus.
- Bitunicat amb asc en doble paret la interior és elàstica. Només es dóna aquest tipus en pseudotecis i en les classes de fongs Dothideomycetes i Chaetothyriomycetes'. Exemples: Venturia inaequalis (mota de les pomeres) i Guignardia aesculi (malaltia del castanyer bord).
- Prototunicat són de forma esfèrica i sense mecanisme de dispersió actival. S’alliberen les espores per altres influències com són els animals. Es troben ascs d’aquest tipus tant en peritecis com cleistotecis, per exemple en la malaltia de l’om holandesa (Ophiostoma). És un calaix de sastre per als tipus que no pertanyen als tres anteriors i segurament han evolucionat dels ascs unitunicats.