Diferència entre revisions de la pàgina «Crítica del capitalisme»

Salta a la navegació Salta a la cerca
m
Robot: Reemplaçament automàtic de text (-[[Imatge: +[[Fitxer:)
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (-[[Imatge: +[[Fitxer:))
Alguns pensadors primerencs [[socialisme|socialistes]] rebutjaren el capitalisme per complet, intentant crear comunitats socialistes lliures de les injustícies percebudes com pròpies del capitalisme primerenc. Entre aquests "[[socialisme utòpic|socialistes utòpics]]" es trobava [[Charles Fourier]] i [[Robert Owen]]. Altres pensadors socialistes argüien que el socialisme no podia ser implementat abans que les forces històriques crearen les condicions adequades i van veure la revolució industrial com un nou sistema que podia potencialment produir suficients béns per a la població humana sencera, però que era obstaculitzat pel seu mètode ineficient de distribuir béns. En 1848, [[Karl Marx]] i [[Friedrich Engels]] publicaren el [[Manifest Comunista]], un pamflet que esbossà una crítica política i econòmica del capitalisme, basada en la filosofia del [[materialisme històric]]. Des de llavors, el seu manifest es convertí en un dels llibres més influents. Un coetani de Marx, el mutualista [[Pierre-Joseph Proudhon]] va ser un dels primers en cridar-lo anarquista.
 
[[ImatgeFitxer:Kapital titel bd1.png|thumb|Portada de la primera edició de 1867 del llibre ''[[Das Kapital]]'' de Karl Marx. El llibre conté una crítica de l'economia política.]]
Aquestes crítiques clàssiques han patit una certa transformació des d'aqueixa època. Molts autors han modificat o actualitzat els seus pensaments per a incorporar canvis en les societats capitalistes. Per a principis del segle XX, una miríada de tendències socials han sorgit basades en diferents interpretacions d'esdeveniments actuals. [[Monopoli|Cabdal monopòlic]], [[colonialisme]] accelerat, la difusió dels [[sindicat|sindicats laborals]], l'ampliació de el [[sufragi]] i el clar increment dels estàndards de vida, per exemple, on noves tendències que critiquen el capitalisme, tals com [[Mijaíl Bakunin]], [[Vladimir Lenin]] i [[Eduard Bernstein]], procuren entendre i contribuir a les diferències en models organitzacionals (per exemple, [[anarcosindicalisme]], [[socialdemocràcia]] i [[bolxevisme]]). A l'identificar problemes amb el [[capitalisme]] de lliure mercat, els governs també van començar a posar restriccions a les operacions de mercat i van crear el [[intervencionisme]] econòmic que va intentar millorar els defectes percebuts del mercat. [[Keynesianisme|Economistes keynesians]] britànics i el [[New Deal]] nord-americà van tenir efectes duradors en les polítiques socials d'ambdós països. Començant amb la [[Revolució Soviètica]], els [[estat socialista|estats socialistes]] van incrementar en nombre i va començar la [[Guerra Freda]] amb les nacions desenvolupades capitalistes. No obstant això, després de les [[revolucions deb 1989]], molt d'aquests estats es van adaptar obertament a les economies de mercat. La majoria dels restants estats ex comunistes han implementat també extenses liberalitzacions de mercat.
==Era actual==
190.648

modificacions

Menú de navegació