Boiar: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 3: | Línia 3: | ||
''' Boiar ''' ('' en rus i ucraïnès Боярин '') és el títol dels nobles terratinents eslaus, encara que s'empra sobretot en l'àmbit rus, serbo, búlgar i romanès (incloent [[Moldàvia]]).<ref name="Kollmann1987">{{cite book|author=Nancy Shields Kollmann|title=Kinship and politics: the making of the Muscovite political system, 1345-1547|url=http://books.google.com/books?id=eg2oAAAAIAAJ&pg=PA37|accessdate=25 January 2011|year=1987|publisher=Stanford University Press|isbn=9780804713405|pages=37–}}</ref> |
''' Boiar ''' ('' en rus i ucraïnès Боярин '') és el títol dels nobles terratinents eslaus, encara que s'empra sobretot en l'àmbit rus, serbo, búlgar i romanès (incloent [[Moldàvia]]).<ref name="Kollmann1987">{{cite book|author=Nancy Shields Kollmann|title=Kinship and politics: the making of the Muscovite political system, 1345-1547|url=http://books.google.com/books?id=eg2oAAAAIAAJ&pg=PA37|accessdate=25 January 2011|year=1987|publisher=Stanford University Press|isbn=9780804713405|pages=37–}}</ref> |
||
A [[Rússia]] s'associen a una noblesa rural que es caracteritzava per la seva indumentària particular: abrics llargs de [[brocat]] i [[vellut]], folrats de pells, arribant fins als peus, alts gorres de [[ |
A [[Rússia]] s'associen a una noblesa rural que es caracteritzava per la seva indumentària particular: abrics llargs de [[brocat]] i [[vellut]], folrats de pells, arribant fins als peus, alts gorres de [[marta gibelina]] i llargues barbes. |
||
==Història== |
==Història== |
||
Revisió del 08:23, 25 gen 2011
Boiar ( en rus i ucraïnès Боярин ) és el títol dels nobles terratinents eslaus, encara que s'empra sobretot en l'àmbit rus, serbo, búlgar i romanès (incloent Moldàvia).[1]
A Rússia s'associen a una noblesa rural que es caracteritzava per la seva indumentària particular: abrics llargs de brocat i vellut, folrats de pells, arribant fins als peus, alts gorres de marta gibelina i llargues barbes.
Història
Des dels dies del principat ucraïnès de Kíev, els boiars eren els caps de grans clans familiars, que podien mobilitzar sota el seu lideratge a grans masses d'homes per prestar serveis militars als prínceps de Kíev. Tot i la decadència de Kíev, els boiars van aconseguir mantenir la seva influència gràcies a la conquesta i explotació de les terres fèrtils dels seus veïns més febles.
Així mateix, en l'etapa d'expansió del principat de Moscovia, els boiars seguien conservant la seva influència política i econòmica, així com una gairebé completa autonomia, la qual cosa entrava en conflicte amb l'expansió del poder dels mateixos prínceps moscovites, que teòricament tenien als boiars sota el seu domini. No obstant això, en el regnat de Iván IV conegut com Ivan el Terrible, els boiars van ser realment sotmesos violentament al control polític i militar de Moscou, quedant suprimida gran part de la seva antiga autonomia, ja que Ivan el Terrible va crear un poderós cos de tropes que només a ell rendia comptes dels seus actes, la Opríchnina, debilitant així les forces bèl·liques de cada boiar.
A partir del regnat de Pere I el Gran, a inicis del segle XVIII, es va produir un revolucionari canvi en els costums i indumentària dels boiars, imposant el costum occidental dels vestits europeus, l'ús de perruca, afaitar la barba, etc. També es va imposar a Rússia l'ús dels títols nobiliaris europeus.
Una altra modificació important del regnat de Pere I va ser la major dependència dels boiars respecte del propi tsar, de manera que el seu prestigi i poder (ja disminuïts en comparació a segles passats) no depenia només de la seva destresa militar o riquesa personal, sinó dels serveis prestats a l'Imperi Rus i la seva lleialtat personal al tsar. A l'establir-se la Taula de rangs per ordre del sobirà, tota la noblesa russa va quedar dividida en estrats molt diferenciats, sent possible l'ascens o descens en aquesta escala mitjançant el desenvolupament en servei del tsar, fixant-se més com a deure màxim dels nobles mostrar lleialtat total al seu sobirà, això era més important quan, com a producte de les reformes efectuades Pere I el Gran, a diferència dels antics prínceps de Moscou o Kíev, sí que tenia la possibilitat real de castigar severament a qualsevol boiar reticent a les seves ordres.
La cada vegada major dependència dels boiars respecte del tsar va causar que els nobles més rics aconseguissin establir-se definitivament a la nova capital russa, Sant Petersburg, aconseguint així una major proximitat amb el tsar i majors privilegis derivats d'una relació estreta amb el sobirà, i en el medi rural la majoria dels boiars menys adinerats.
Vegeu també
Nota
- ↑ Nancy Shields Kollmann. Kinship and politics: the making of the Muscovite political system, 1345-1547. Stanford University Press, 1987, p. 37–. ISBN 9780804713405 [Consulta: 25 gener 2011].