Ankara

Ankara

Fitxer:Hethitische Sonne.svg
Localització
39° 56′ 09″ N, 32° 50′ 19″ E
Estat	Turquia
Regió	Anatolia Central
Província	Ankara
Capital de	Província d'Ankara Turquia (1923–)
Població humana
Població	5.503.985 (2018) (214,73 hab./km²)
Idioma oficial	turc
Geografia
Superfície	25.632 km²
Banyat per	Çubuk i Hatip
Altitud	938
Dades històriques
Anterior	Ancira
Organització política
• Alcalde	Mansur Yavaş (2019–)
Membre de	Lliga de Ciutats Històriques
Identificador descriptiu
Codi postal	06000–06999
Fus horari	UTC+03:00
Prefix telefònic	312
Altres
Agermanament amb	Bissau Mogadiscio Sanà ../... 37+
Lloc web	ankara.bel.tr

Ankara és la capital de Turquia i la segona ciutat més gran de l'estat turc després d'Istanbul. Té una població de 4.455.453 habitants (2007) i una elevació mitjana de 938 m. És alhora la capital de la província homònima. Fou coneguda com a Angora o Engürü fins al 1930, durant el període clàssic i hel·lenístic com a Ànkyra (?Ἄγκυρα) i en època romana com a Ancyra. La seva població era de 4.466.756 habitants al cens del 2007.

La ciutat

Fitxer:Column of Julian the Apostate in Ankara.jpg

Columna de Julià

Ankara és una notable ciutat comercial i industrial. També funciona com a mercat aglutinador de l'àrea agrícola que l'envolta. Abans de convertir-se en la capital turca, fou famosa per la llana de les seves cabres (llana d'Angora) i per una raça de gats única, els gats d'Angora. Actualment és la seu del Parlament, dels ministeris i de la resta d'institucions governamentals turques, així com també de les ambaixades de les delegacions diplomàtiques estrangeres.

Situada al centre d'Anatòlia, és un nus de comunicacions important, d'eon parteixen les xarxes de carreteres, autovies i ferrocarrils de l'estat turc. Alberga diverses universitats, la Biblioteca Nacional, el Museu Arqueològic, el Museu Etnogràfic i el Museu de les Civilitzacions Anatòliques. La ciutat alberga restes arqueològiques a l'antiga ciutadella com el teatre romà, i també les ruïnes del temple d'August, unes termes i la columna de Julià al barri d'Ulus. Potser el monument pel qual és més coneguda la ciutat és l'Anıtkabir o mausoleu de Kemal Atatürk, la figura més important de la Turquia del segle XX.

Situació geogràfica i clima

Localitzada a 39°52 '30" N i 32°50' E (39.875, 32.8333), Ankara està situada damunt un turó escarpat i rocós, que s'aixeca 176 metres per sobre de l'altiplà anatòlic, a la riba esquerra de l'Enguri Su, afluent del riu Sakarya (l'antic Sangarius). La ciutat es troba en un dels indrets més secs de Turquia, envoltat d'una vegetació estepària, a causa del dur i ocasionalment extrem clima continental sec, d'hiverns molt freds en què abunden les precipitacions en forma de neu i estius secs molt calorosos, amb un període de pluges que s'esdevé principalment a la primavera i la tardor.

Història

L'entrada de la ciutat d'Ankara a la història es remunta a l'edat del bronze i a l'aparició de la civilització hatti a l'edat del bronze. Dos mil anys abans de Crist, hi van arribar els hitites, i les excavacions han revelat que sota el seu domini la ciutat es va dir Ankuwash, nom que portava abans del 1200 aC.

Els hitites posteriorment serien substituïts per frigis, i la ciutat, que possiblement havia quedat despoblada o molt reduïda, va experimentar un gran creixement a l'entorn de l'any 1000 aC, que se suposa que fou a causa d'una emigració en massa des de Gordium a causa d'un terratrèmol que havia damnat seriosament la capital frígia. Potser per això el seu fundador llegendari es considerat el rei Mides de Frígia, fill de Górdios, però ja Pausànies el geògraf fa notar que la ciutat era més vella com han confirmat les troballes arqueològiques.

Als frigis van substituir els lidis i a aquestos els perses; les tombes del període mostren que la influencia cultural frígia encara va romandre fins al temps dels romans. La sobirania persa es va acabar el 333 aC amb la derrota davant Alexandre el Gran. El rei macedoni va estar breument a Ankara. Fou llavors part de l'Imperi Macedoni fins a la seva mort el 323 aC i en els repartiments de l'imperi va correspondre a Antígon el Borni, que el 306 aC es va proclamar rei d'Àsia a Sardes; el 301 aC va passar als selèucides. La ciutat va experimentar un altre creixement esdevenint centre de comerç amb les colònies gregues de la mar Negra i Crimea al nord, Armènia i Pèrsia a l'est, i Assíria i Líban cap al sud. Fou després del 333 aC que la ciutat va agafar el nom de Áγκυρα (Ànkyra, que volia dir Ancora en grec).

Vers el 277 aC els tectòsages, una de les tribus dels gàlates celtes, va establir la seva capital a Ankara que van anomenar Ancyra. La població celta devia ser reduïda en el conjunt, però era la classe dirigent, mentre el poble era encara frigi. El 190 aC els gàlates van combatre al bàndol d'Antíoc III el gran contra Roma a la batalla de Magnèsia del Sipilos, i el cònsol Gneu Manli Vulsó va entrar a Galàcia el 189 aC, per la comarca dels tolistobois. Llavors va creuar el Sangàrios o Sangarius i va arribar a Gordium. Els frigis del país van rebre als romans com alliberadors; els sacerdots de Pessinus van anunciar la victòria i sembla que els romans van assegurar el seu suport contra els gàlates, que eren intrusos entre els frigis; els tectòsages es van refugiar a les muntanes Magaba; els trocmi van deixar les dones i fills amb els tectòsages i es van reunir amb els tolistobois, per lluitar contra els romans, però foren derrotats i milers de gals van morir i d'altres milers foren fets presoners. Gneu Manli va marxar llavors contra Ancira (Ancyra) i prop de la ciutat els gals van demanar negociacions.

Les negociacions havien permès als gàlates posar les dones i fills en seguretat mes enllà del Halis. Un intent de capturar per sorpresa a Manli va fracassar i aquest els va derrotar, però poc després va arribar el fred i les operacions van quedar aturades i Manli es va retirar a Efes on els caps gals foren convocats pel bon temps. L'any següent, Manli que ara era procònsol, va rebre regals de molts reis del Àsia Menor en recompensa per haver-los lliurat dels gàlates. El delegats gàlates es van presentar a Efes però foren conduits a l'Hel·lespont on havia arribat el rei Èumenes I de Pèrgam, i allí els va dictar les imposicions romanes: pau amb Èumenes, i viure confinats dins els seus límits establerts. El 158 aC el Senat va confirmar la independència de Galàcia (de fet un estat client romà).

Vers el 88 aC Mitridates VI Eupator es va apoderar de la tetrarquia dels tectòsages però la va perdre el 86 aC al revoltar-se els gàlates locals. El 25 aC Galàcia fou feta província romana i Ancyra fou reanomenada Sebaste (Sebaste Tectosagum). El Monumentum Ancyranum (Temple d'August i Roma) inclogué els registres oficials de les "Actes d'August" (Res Gestae Divi Augusti), una inscripció en marbre a les parets del temple. Més tard rebé el títol de metròpolis, títol que ja tenia en temps de Neró. Fins a dues-centes mil persones van viure a la ciutat als millors temps de l'Imperi. El riu Ankara Çayı passava pel centre de la ciutat. La zona moderna de Çankaya era una zona residencial amb vil·les, i la ciutat arribava a l'oest fins on avui dia hi ha el parc Gençlik i l'estació ferroviària i al sud fins a la universitat Hacettepe, el que el feia una gran ciutat superior a altres d'occident a la Gàl·lia i Britània per exemple. El 51 fou visitada per l'apòstol Sant Pau que hi va fundar una comunitat cristiana, a la qual va adreçar la seva "Carta als gàlates".

A la segona meitat del segle III hi van haver diverses invasions de gots. Zenòbia de Palmira la va dominar per un temps fins que el 272 Aurelià la va recuperar. Sota Dioclecià es van fer noves construccions i es van construir camins cap a Germe i Dorilea (moderna Eskisehir).

Hi van haver màrtirs de la ciutat; Proclos i Hilari eren nadius de Kallippi, un llogaret proper a Ancyra, i van patir martiri sota Trajà (98-117). Després del 280 van ser màrtir Philumenos i Eustathius en temps de Dioclecià. El bisbe local Clliment, de 38 anys, fou enviat a Roma i junt amb el seu germà i altres companys foren executats. Encara es conserven les restes de l'església després dedicada a Sant Climent prop d' Işıklar Caddesi al districte d' Ulus, probablement construïda al lloc on fou enterrat. Altres màrtirs foren el metge Plató i el seu germà Antíoc sota Galeri. Teodot d'Ancira també es venerat com a màrtir i sant. El 314 els cristians van fer un concili a la ciutat, i es va tractar el tema de què fer amb els cristians que havien acceptat retornar al paganisme durant les persecucions. Tres concilis es van fer al segle IV a la ciutat que era un feu dels cristians. El senat local va donar pas al bisbat com a òrgan principal de la ciutat. L'arrianisme sembla que es va originar a Ancyra. El sínode del 358 fou un concilabulum semiarrià presidit per Basili d'Ancira, on es van condemnar les doctrines arrianes però va establir una doctrina igualment considerada herètica. El 362 hi va passar Julià l'Apòstata en camí cap a Pèrsia; una inscripció i una columna que encara existeixen recorden aquesta visita. El 375, els bisbes arrians es van trobar a la ciutat i van decretar la deposició de diversos bisbes entre els quals Gregori de Nissa. la llista de bisbes d'Ancyra apareix a Gams, "Series episc. Eccl. cath."

Després del 395 va quedar dins l'Imperi Romà Oriental, i va esdevenir un important assentament bizantí. Teodosi II hi va tenir la seva cort d'estiu per motius de clima. El 620 fou conquerida pels perses sassànides però després de la seva derrota a Ninivè el 627 la van haver d'evacuar. Fou llavors capital del thema del Buccel·laris. Al segle VII va patir algunes sayfa dels àrabs que la van ocupar el 654 per poc temps; el 806 Harun al-Rashid la va ocupar altre cop i la va saquejar, i el 838 la va ocupar el seu fill al-Mutasim. El 871 fou saquejada pels paulicians de Tefrícia. El 931 fou atacada pels àrabs de Tars.

L'any 1071, el sultà seljúcida Alp Arslan, després de la seva victòria a Mantzikert, va prendre la ciutat (després del 1073 en què encara era bizantina) i va començar una llarga època de dominació seljúcida i otomana que durarà fins al començament del segle XX. El 1101 els croats dirigits per Ramon de Tolosa la van recuperar i la van entregar a Bizanci, però al cap de poc temps va retornar a mans dels seljúcides (la data no es coneix). El 1127 va passar als danishmèndides i a la mort de Muhammad Ghazi el 1143 va retornar als seljúcides. El 1190 sota Kilidje Arslan II es va repartir el sultanat de Rum i Ankara va passar al seu fill Muhyi al-Din Masud al que li va arrabassar el 1204 el seu germà Rukn al-Din Sulayman Shah. Masud va construir (final de 1197 o gener del 1198) el mínbar de fusta a la mesquita d'Ala al-Din dins la ciutadella, que és el primer monument conservat dels seljúcides. A la mort de Kay Khusraw I el 1210 el seu fill Ala al-Din Kay Kobad es va revoltar contra el seu germà gran Izz al-Din Kay Kawus I, i es va apoderar d'Ankara, on fou assetjat un any fins que es va rendir; Kay Kobad va ser portat presoner a Malatya, però fou alliberat i portat al tron a la mort del seu germà (1219); el seu regnat fou l'apogeu del sultanat de Rum. Va construir el pont blanc (Ak Köpru) el 1222 que travessa el Čubuk Suyu, a una hora de camí al nord de la ciutat, assegurant les comunicacions cap a l'oest (a Beypazar); un altra ponts podria ser també obra seva però no esta datat: el pont que creua el Kizil Irmal prop de Köprüköy (al sud-est), anomenat Cesnigir Köprüsü, en direcció a Kirsheir i Kayseri.

El sultanat de Rum va esdevenir després un protectorat dels Il-khan de Pèrsia i es va construir en aquest temps la gran mesquita d'Arslan-Khane (vers 1290) i el mínbar de Kizilbey Djami (vers 1299-1300) construït per Yakub ben Ali Shir que podria ser un membre de la família dels Germiyan-oghlu. Germiyan devia dominar la ciutat a l'entorn del 1300 segurament com a feudataris nominals de Rum. A la primera part del segle XIV (vers 1304) fou incorporada als dominis directes dels Il-khan. Els Il-khan dominaven directament fins Siwrihisar, a l'oest. Després del 1342 va caure en mans de l'emir Eretna de Sivas, i va restar en mans de la seva dinastia els Eretnites o Eretna-oghlu. No obstant la ciutat devia tenir una forta autonomia interna dirigida per una aristocràcia de mercaders i artesans coneguts com Lliga dels Akhi; el principal dirigent fou Akhi Sharaf al-Din anomenat Akhi Muazzam (mort el 1350) que va establir fundacions per la mesquita d'Ankara (Arslan-Khane) i fou enterrat a un mausoleu prop d'aquesta mesquita.

Segons Joan Cantacuzè el otomà Sulayman, fill d'Orhan, va ocupar la ciutat el 1354 però devia ser de manera temporal. Murat I la va tornar a ocupar el 1361 i el cronista otomà Neshri diu que en aquell moment la ciutat estava governada pels Akhi, i que foren aquestos qui la van entregar a Murat. El 1362 la sobirania de Murat està testimoniada per una inscripció commemorant la restauració de la mesquita d'Ala al-Din; els Akhi encara gaudien de cert poder local que van conservar per un temps com testimonien algunes inscripcions a les mesquites fundades pels otomans on apareixen Akhi Yakub (1391) i Akhi Elvand o Evran (1450). Després desaparegueren. El personatge més cèlebre fou Hadjdj Bayram Wali (nascut el 1352 a Ankara) que va fundar la orde dels dervixos Bayramiyya; un mausoleu i una mesquita el recorden. El 1427/1428 Karadja Beg (probablement el personatge mort a Varna el 1445) va fundar la mesquita Imaret Djami

El 20 de juliol del 1402 Tamerlà va derrotar els otomans a la batalla d'Ankara i va entrar a la ciutat; Baiazet I fou fet presoner; però a l'any següent ja tornava a estar en poder dels otomans, i va quedar en mans de Mehmet Celebi en les lluites contra els seus germans que van atacar la ciutat al menys dues vegades: Isa Celebi el 1404 i Emir Sulayman el 1406. En la lluita entre Baiazet II i Djem, el governador local es va declarar per aquest darrer (1482) però Baiazet la va ocupar poc després. El 1565/1566 es va fundar una mesquita dedicada a Djabi Ahmad Pasha (coneguda per Yeni o Kurshunlu Djami) que havia mort uns quatre anys abans.

El 1607 fou teatre d'una revolta dirigida pel cap de bandits Kalender-oghlu, nadiu de la ciutat, que va afectar a tota l'Anatòlia, però el 1608 fou recuperada pel gran visir Kuyudju Murad Pasha. Durant el domini otomà Ankara fou capital d'un sandjak o liwa de l'eyalet d'Anadolu, i al començament fou capital de l'eyalet fins que fou traslladada a Kutahya. A la reorganització administrativa del 7 de novembre de 1864 va ser capital d'un wilayet amb diversos kada (districtes): Ankara, Ayash, Bala, Zir, Beypazar, Djibukabad, Haymana, Sivrihisar, Mihalicdjik, Nalihan i Yabanabad. A Europa era coneguda com Angora i famosa per les ovelles locals que produïen la llana d'angora (en turc tiftik). Un altre cosa peculiar eren els gats locals de pel llarg (gats d'angora). El 1892 es va unir a Haydarpasha (prop d'Istanbul) per via fèrria. Vers el 1890 tenia uns 27.825 habitants (un 10% cristians), però era una ciutat relativament petita quan va esclatar la I Guerra Mundial.

Després de la derrota otomana a la guerra el novembre del 1918, i el congres nacional de Sivas del juny de 1919, va passar a ser capital del govern revolucionari (octubre de 1919) i Mustafa Kemal Atatürk hi va anar a residir el 27 de desembre de 1919. La Gran Assemblea Nacional la va declarar capital de l'estat el 23 d'octubre de 1923 i el dia 29 es va proclamar la República. Al moment de la fundació de la República de Turquia, Ankara era una petita localitat que tot just tenia uns 15.000 habitants. Després de 1925 va patir profundes transformacions. H. Jansen va dissenyar el nou pla urbà. El 1955 tenia 453.151 habitants.

Transports

Estació de Kızılay, al metro d'Ankara.

Ankara és al centre de la península d'Anatòlia, a l'Àsia Menor, en una posició privilegiada a mig camí entre l'orient i l'occident. És un punt important en les comunicacions turques: és el centre de la xarxa estatal de carreteres i ferrocarrils, que la uneix amb la resta del país. Hi ha comunicacions freqüents amb Istanbul: cada quinze minuts surt un autobús i cada hora parteix un avió que les connecta.

Personatges il·lustres

• Mehmet Murat ildan, escriptor.
• Bayram Wali, sant patró de la ciutat.

Referències i notes

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ankara