Vescomtat de Carcassona: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 16:52, 27 oct 2006

Història d'Occitània
Prehistòria occitana
Els primers pobladors occitans
Occitània romana
Regne visigot de Tolosa
Regne Burgundi de Provença
Septimània visigòtica
Ducat d'Aquitània
Comtat de Tolosa
Vescomtat de Carcassona
Comtat de Provença
Comtat de Foix
Croada albigesa
Occitània del segle XIV al XVII
Occitània durant la Revolució Francesa
Felibritge
Regionalisme occità
Occitània de 1900 a 1940
Occitània sota el règim de Vichy
Occitània fins la dècada del 1970
Occitània i la regionalització del 1981

El vescomtat de Carcassona sorgí el 1082. En aquesta data Bernat Ató Trencavell vescomte de Nimes i Albi, al·legant els drets de la seva mare Ermengarda (que els havia venut a Barcelona abans del 1070) va reclamar els comtats de Carcassona i Rasès i els vescomtats de Besiers i Agde i se'n va apoderar. Els Trencavell varen ser senyors de fet dels dominis però només amb el títol de vescomtes. Ermengarda va morir el 1101 i el seu fill Bernat Ató I (IV de Nimes i d'Albi) fou llavors proclamat formalment vescomte de Carcassona, Rasès, Besiers i Agde. Barcelona va defendre els seus drets repetidament. El 1107 Ramon Berenguer III es va apoderar de la ciutat de Carcassona. El 1129 o 1130 va morir Bernat Ató i el seus fills Bernat IV i Roger IV el van succeir el primer a Nimes i Agde i el segon a Carcassona, Rasès, Besiers i Albi. Roger va morir sense fills el 1150 i el seu germà Ramon Trencavell I va governar els estats fins el 1167. Després de set guerres (1096, 1107, 1112, 1120, 1124, 1150 i 1157) Ramon Trencavell I va reconèixer el 1157 la sobirania de Barcelona, reconeixement confirmat el 1167. El seu fill Roger V (III de Besiers) fou vescomte fins el 1194 (associat amb el seu germà Ramon Trencavell II), i després el seu fill Ramon Roger I fins el 1209 en que fou desposseït i empresonat per Simó de Montfort i va morir poc després en captiveri, potser emmetzinat. El seu parent Bernat Ató IV de Nimes i Agde, també va perdre els seus dominis el 1214 davant de Simó de Montfort. El 1224 el fill de Ramon Roger I, Ramon Trencavell III , després d'alguns intents fallits, va recuperar els estats del pare, però els va perdre el 1227; va tornar-los a recuperar parcialment el 1240 però finalment el 1247 va cedir els seus drets al rei de França a canvi d'una pensió.

Llista de vescomtes

Ermengarda 1082-1101
Bernat Ató I 1101-1129
Roger IV 1129-1150
Ramon Trencavell I 1150-1167
Roger V 1167-1194
Ramon Trencavell II (associat) 1167-?
Ramon Roger I 1194-1209
Simó de Montfort 1209-1218
Amalric de Montfort 1218-1224
Ramon Trencavell III 1224-1227
a la corona de França 1227-1240
Ramon Trencavell III 1240-1247 (parcialment)
a la corona de França 1247

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
 {{Historiaoccitana}}
-El '''vescomtat de Carcassona''' sorgí el [[1082]]. En aquesta data Bernat Ató Trencavell vescomte de [[Nimes]] i [[Albi]], al·legant els drets de la seva mare Ermengarda (que els havia venut a Barcelona abans del [[1070]]) va reclamar els comtats de [[Carcassona]] i [[Rasès]] i els vescomtats de [[Besiers]] i [[Agde]] i se’n va apoderar. Els [[Trencavell]] varen ser senyors de fet dels dominis però només amb el títol de vescomtes. Ermengarda va morir el [[1101]] i el seu fill Bernat Ató I (IV de Nimes i d'Albi) fou llavors proclamat formalment vescomte de Carcassona, Rasès, Besiers i Agde. Barcelona va defendre els seus drets repetidament. El [[1107]] [[Ramon Berenguer III]] es va apoderar de la ciutat de Carcassona. El [[1129]] o [[1130]] va morir Bernat Ató i el seus fills Bernat IV i Roger IV el van succeir el primer a Nimes i Agde i el segon a Carcassona, Rasès, Besiers i Albi. Roger va morir sense fills el [[1150]] i el seu germà Ramon Trencavell I va governar els estats fins el [[1167]]. Després de set guerres ([[1096]], [[1107]], [[1112]], [[1120]], [[1124]], [[1150]] i [[1157]]) Ramon Trencavell I va reconèixer el [[1157]] la sobirania de Barcelona, reconeixement confirmat el [[1167]]. El seu fill Roger V (III de Besiers) fou vescomte fins el [[1194]] (associat amb el seu germà Ramon Trencavell II), i després el seu fill Ramon Roger I fins el [[1209]] en que fou desposseït i empresonat per [[Simó de Montfort]] i va morir poc després en captiveri, potser emmetzinat. El seu parent Bernat Ató IV de Nimes i Agde, també va perdre els seus dominis el [[1214]] davant de Simó de Montfort. El [[1224]] el fill de Ramon Roger I, Ramon Trencavell III , després d’alguns intents fallits, va recuperar els estats del pare, però els va perdre el [[1227]]; va tornar-los a recuperar parcialment el [[1240]] però finalment el [[1247]] va cedir els seus drets al rei de [[França]] a canvi d’una pensió.
+El '''vescomtat de Carcassona''' sorgí el [[1082]]. En aquesta data Bernat Ató Trencavell vescomte de [[Nimes]] i [[Albi]], al·legant els drets de la seva mare Ermengarda (que els havia venut a Barcelona abans del [[1070]]) va reclamar els comtats de [[Carcassona]] i [[Rasès]] i els vescomtats de [[Besiers]] i [[Agde]] i se'n va apoderar. Els [[Trencavell]] varen ser senyors de fet dels dominis però només amb el títol de vescomtes. Ermengarda va morir el [[1101]] i el seu fill Bernat Ató I (IV de Nimes i d'Albi) fou llavors proclamat formalment vescomte de Carcassona, Rasès, Besiers i Agde. Barcelona va defendre els seus drets repetidament. El [[1107]] [[Ramon Berenguer III]] es va apoderar de la ciutat de Carcassona. El [[1129]] o [[1130]] va morir Bernat Ató i el seus fills Bernat IV i Roger IV el van succeir el primer a Nimes i Agde i el segon a Carcassona, Rasès, Besiers i Albi. Roger va morir sense fills el [[1150]] i el seu germà Ramon Trencavell I va governar els estats fins el [[1167]]. Després de set guerres ([[1096]], [[1107]], [[1112]], [[1120]], [[1124]], [[1150]] i [[1157]]) Ramon Trencavell I va reconèixer el [[1157]] la sobirania de Barcelona, reconeixement confirmat el [[1167]]. El seu fill Roger V (III de Besiers) fou vescomte fins el [[1194]] (associat amb el seu germà Ramon Trencavell II), i després el seu fill Ramon Roger I fins el [[1209]] en que fou desposseït i empresonat per [[Simó de Montfort]] i va morir poc després en captiveri, potser emmetzinat. El seu parent Bernat Ató IV de Nimes i Agde, també va perdre els seus dominis el [[1214]] davant de Simó de Montfort. El [[1224]] el fill de Ramon Roger I, Ramon Trencavell III , després d'alguns intents fallits, va recuperar els estats del pare, però els va perdre el [[1227]]; va tornar-los a recuperar parcialment el [[1240]] però finalment el [[1247]] va cedir els seus drets al rei de [[França]] a canvi d'una pensió.
 ==Llista de vescomtes ==