Regne de l'Araucania i la Patagònia: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.5.1) (Robot modifica: en:Kingdom of Araucanía and Patagonia
Araucanía
Línia 4: Línia 4:
| style="background:#efefef;" align="center" colspan=2 |
| style="background:#efefef;" align="center" colspan=2 |
{| border="0" cellpadding="2" cellspacing="0" style="background:#efefef;"
{| border="0" cellpadding="2" cellspacing="0" style="background:#efefef;"
| align="center" width="280px" | [[Fitxer: Flag of the Kingdom of Araucania and Patagonia.svg|150px|Bandera de la Regne d'Araucània i Patagònia]]
| align="center" width="280px" | [[Fitxer: Flag of the Kingdom of Araucanía and Patagonia.svg|150px|Bandera de la Regne d'Araucània i Patagònia]]
| align="center" width="280px" | [[Fitxer: Araucania coa.jpg|150px|Escut del Regne d'Araucània i Patagònia]]
| align="center" width="280px" | [[Fitxer: Araucania coa.jpg|150px|Escut del Regne d'Araucània i Patagònia]]
|}
|}

Revisió del 06:28, 31 gen 2011

Regne de l'Araucania i Patagonia
Bandera de la Regne d'Araucània i Patagònia Escut del Regne d'Araucània i Patagònia
Localització d'Araucàniai Patagònia
Capital Perquenco
Creació 1860 Independència
Dissolució 1880 Annexió a Xile
Llengua oficial Castellà (mapugundun més comú)

El Regne de l'Araucània i la Patagònia, també anomenat Nova França, va ser proclamat per l'advocat i aventurer francès Orelie-Antoine de Tounens, provenent del Perigord, a la part meridional d'Amèrica del Sud a mitjans del segle XIX. Al mateix temps, la població maputxe local estava ocupada en una lluita desesperada per conservar la seva independència davant l'hostil usurpació econòmica i militar dels governs de Xile i Argentina, que cobejaven les terres dels maputxes pel seu potencial agrícola.

Mentre visitava la regió el 1860, Orelie-Antoine va començar a simpatitzar amb la causa maputxe, i els líders maputxes el van escollir com el seu rei (probablement amb la creença que un europeu podria defensar millor la seva causa). Un cop rei, Orelie-Antoine va establir un govern, va crear una bandera blava, blanca i verda, i va encunyar monedes per a la nació sota el nom de Nouvelle France.

Història

Els maputxes o araucans, van ser un poble indígena dedicat a l'activitat agrícola i ramadera. Posseïen un caràcter indòmit i guerrer, pel que van resistir davant les amenaces invasores dels inques, espanyols i fins el propi govern xilè, que en 1880 els va incorporar a les reserves (fonamentalment agrícoles, creades d'acord a les seves habilitats per a la terra). Avui dia, els maputxes habiten les terres dels seus avantpassats, tot just superant els 100.000 individus.

Orélie Antoine de Tounens va arribar en 1858 al port de Coquimbo i, després de passar algun temps a Valparaíso i Santiago, es dirigeix a la zona de la Araucania des del port de Valdivia. Allà fa contacte amb el cacic Quilapán, al que entusiasma amb la seva idea de fundar un estat per al poble maputxe com a resistència a l'exèrcit xilè, durant l'època final de la Guerra d'Arauco. Quilapán permet l'ingrés de Tounens a les seves terres, el pas de les quals estava prohibit per als huinques (xilens) i, el 17 de novembre de 1860 funda el Regne de la Araucania i es proclama rei sota el títol de Orélie Antoine I. Durant els dies següents, Tounens promulga la constitució del regne i, el 20 de novembre del mateix any, declara l'annexió de la Patagonia, establint com límits el ric Biobío pel nord, l'Oceà Pacífic per l'oest, el Oceà Atlàntic per l'est des del riu Negre fins a l'estret de Magallanes, límit austral del Regne.

Tounens viatja a Valparaíso per a donar a conèixer el seu país al govern de Xile sota la presidència de Manuel Montt, el qual no reconeix a aquest nou estat. Després de tornar a la Araucania, el govern xilè ordena l'arrest de Tounens per pertorbació de l'ordre públic. Un criat ho lliura a la vora del riu Malleco, en gener de 1862, sent traslladat a Nacimiento i després a Los Àngeles on és condemnat a reclusió en un manicomi. El cònsol francès assoleix treure'l d'allí i és exiliat a Europa.

En el vell continent, Orélie Antoine I promociona la seva aventura i rep el suport d'alguns empresaris per a finançar un segon viatge, el qual és concretat a finals de 1869. No obstant això, durant aquests anys, el govern xilè havia realitzat maniobres de coerció al territori per a incorporar-lo a la República pel que Tounens no va ser rebut amb el suport anterior, havent de fugir a Buenos Aires. Després d'intentar dos ingressos novament en 1874 i 1876, va morir el 17 de setembre de 1878.

Orélie Antoine I

En morir sense hereus, un dels seus amics, Gustave-Aquille Laviard es va proclamar com successor i va sol·licitar ajuda al president dels Estats Units, Grover Cleveland, per a l'alliberament del seu regne, la qual va ser rebutjada.

Des de llavors, es va establir un govern en l'exili a París no reconegut per cap altre estat i que en l'actualitat ven segells postals, monedes i títols de noblesa sota la denominació del Regne de l'Araucania i la Patagonia. El seu actual lider, Philippe Paul Alexandre Henry Boiry (sota el títol de "Príncep Felip") ha tingut contactes amb alguns líders maputxes.

Monarques

Després de la mort d'Aquil·les I, és succeït pel seu fill Antonio II. No obstant això, la seva primerenca mort obliga a la formació d'un Consell de Regència nomenant a Georges Sénéchal de la Grange com successor, el qual declina a assumir com rei, acabant en teoria amb aquest títol. No obstant això, segons el que exposa Phillippe Boiry, el títol hauria estat heretat per Laure Thérèse Cros, filla d'Antonio II i que l'hi hauria lliurat al seu fill, Jacques Alexandre Antoine Bernard, el qual l'hi hauria atorgat voluntàriament a Philippe Boiry. La principal evidència esgrimida és una carta de successió que, no obstant això, no té el nom del successor.

Enllaços externs

Bibliografia

  • Braun Menéndez, Armando. 1973. El Reino de Araucanía y Patagonia. Editorial Francisco de Aguirre. Buenos Aires.
  • Galatoire, Adolfo José. 1967. Reyes franceses para la Patagonia en Todo es Historia, número 8 - Buenos Aires.
  • Galatoire, Adolfo José. 1972. Quien fue el rey de la Patagonia. Editorial Plus Ultra. Buenos Aires.
  • Lepot, François (seudononino de Enrique Oliva). 1995. El Rey de Araucania y Patagonia Editorial Corregidor.
  • Príncipe Felipe I de la Araucanía. 1989. Histoire du Royaume d'Araucanie (1860-1979). Une Dynastie de Princes Français en Amérique Latine. S.F.A. París.