Apol·lo

Estàtua romana d'Apol·lo (segles I/II dC).

Apol·lo (grec: Απόλλων, Apóllōn), o Apol·ló és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i posteriorment en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios. És fill de Zeus i Leto, i el germà bessó d'Àrtemis (la deessa de la cacera).

Atributs

Apol·lo anava usualment armat amb arc i fletxes (com la seva germana Àrtemis) o amb una lira o una cítara, ja que era el déu de la música. Diversos animals es relacionaven amb aquest déu; en primer lloc els habitants del bosc, com el llop o el cérvol; d'altra banda, els considerats bonics, com el cigne o el dofí; i per últim aquells relacionat amb la profecia, com la serp o el corb, ja que aquest déu tenia diversos oracles en el seu nom, entre els quals destaca el de Delfos. Com a arbre li estava consagrat el llorer.

Orígens del culte a Apol·lo

Sembla que tant l'Apol·lo grec com l'etrusc arribaren al mar Egeu durant l'Edat del Ferro (entre c.1100 i 800 a.C.) des d'Anatòlia. Homer el presenta en el bàndol troià, contra l'aqueu, en la guerra de Troia. En el Bronze Antic (de 1700 a 1200 a.c.) l'Aplu hitita i hurrita, com l'Apol·lo homèric, era un déu de les plagues i s'assemblava al déu ratolí Apol·lo Esmínteu.

Homer il·lustrà tant Peà déu com la cançó amb l'aspecte d'agraïment apotropaic o triomf, i Hesíode també separà totes dues coses. En la poesia anterior Peà és invocat independentment com déu de la curació. És igualment difícil separar Peà en el sentit de "sanador" de Peà en el sentit de "cançó".

Aquestes cançons eren originalment dirigides a Apol·lo i posteriorment a altres déus relacionats amb ell. Sobre el segle IV a.C. el peà es convertí en una simple fórmula d'adulació, l'objectiu de la qual era implorar protecció contra la malaltia i la desgràcia o bé donar les gràcies després de la protecció. D'aquesta forma Apol·lo arribà a ser reconegut com déu de la música. El seu paper com assassí de Pitó portà la seva associació amb la batalla i la victòria, d'on procedeix el costum romà que els exèrcits cantessin un peà quan marxaven i abans d'entrar en batalla, quan una flota abandonava el port i també després d'aconseguir una victòria.

Els vincles d'Apol·lo amb els oracles semblen també estar relacionats amb el desig de saber el desenllaç d'una malaltia. És el déu de la música i la lira. La curació pertany al seu regne: era el pare d'Asclepi, el déu de la medecina. Les Muses eren part del seu seguici, de forma que la música, la història, la poesia i la dansa li pertanyien.

Apol·lo romà

Els romans adoptaren el culte a Apol·lo dels grecs. Com déu genuïnament grec, Apol·lo no tenia equivalent directe en la mitologia romana, tot i que els poetes posteriors al·ludiren freqüentment a ell com Febo. Hi havia una tradició en la que l'oracle dèlfic era consultat tan aviat com en el període dels reis romans durant el regnat de Tarquini el Soberb. Amb motiu d'una pesta el 430 aC, s'establí a Roma el primer temple als camps Flaminis, reemplaçant un antic lloc de culte conegut allà com l'Apollinare. Durant la Segona Guerra Púnica (212 aC) els Ludi Apollinares, foren instituïts en el seu honor, seguint les instruccions d'una profecia atribuïda a Marció. A l'època d'August, que es considerava a si mateix sota l'especial protecció d'Apol·lo i fins i tot es deia que era el seu fill, el seu culte es desenvolupà i es convertí en un dels principals déus de Roma. Després de la batalla d'Actium, que es lliurà prop d'un santuari d'Apol·lo, August amplià el seu antic temple, dedicà una porció del botí a ell i instituí jocs quinquennals en el seu honor. També va erigir un nou temple a ell dedicat al mont Palatí. Els sacrificis i oracions al Palatí dedicats a Apol·lo i Diana constituïen la culminació dels jocs seculars, celebrats en el 17 aC per commemorar l'inici d'una nova era.

Relacions amoroses

Apol·lo és famós per les seves relacions amoroses.

• Dafne, qui fugint d'ell va demanar ajuda als déus i va ser convertida en un llorer
• Marpesa, una mortal que el va acabar abandonant per un home, ja que tenia por d'envellir i que ell la rebutgés
• Leucotoe, una altra mortal que va acabar convertida en un gira-sol per poder mirar sempre el seu estimat
• Cirene, amb qui va tenir Aristeu, patró del ramat
• Hècuba, amb qui va tenir a Troilus, que jugà un paper rellevant en la Guerra de Troia
• Cassandra, a qui va regalar el do de la profecia
• Coronis, amb qui va tenir a Asclepi
• Creüsa, amb qui va tenir a Ió
• Acanta
• Jacint
• Ciparís
• Cal·líope
• Cirene
• Manto
• Urània
• Mèlia

Mite

Naixement

Quan Hera descobrí que Leto estava embarassada i que Zeus era el pare dels futurs fills, va prohibir que donés a llum en una terra ferma, o el continent, o qualsevol illa del mar. Mentre Leto deambulava, trobà una illa que surava acabada de fer, de Delos, que no era el continent ni una illa real, i hi donà a llum. L'illa estava envoltada de cignes. Després, Zeus assegurà Delos al fons de l'oceà. Més tard aquesta illa fou consagrada a Apol·lo.

També s'afirma que Hera segrestà Ilitia, la deesa dels parts, per evitar que Leto donés a llum. Els altres déus enganyaren Hera perquè la deixés anar-se oferint-li un collaret d'ambre de vuit metres de llargada. Els mitògrafs coincideixen que primer va néixer Àrtemis i aquesta ajudà la seva mare perquè donés a llum Apol·lo, o que Àrtemis va néixer un dia abans que Apol·lo, en l'illa d'Ortígia, i que ajudà Leto a creuar el mar fins a Delos l'endemà per donar-hi a llum Apol·lo. Apol·lo va néixer el 7è dia (ἡβδομαγενης) de Targelió segons la tradició dèlia o en el mes de Bisi, segons la tradició dèlfica. Els dies 7è i 20è, llunes nova i plena, foren d'ençà consagrats a ell.

Durant la guerra de Troia

Apol·lo disparà fletxes infectades amb la pesta en el campament grec durant la guerra de Troia en resposta a l'insult d'Agamèmnon a Crises, un dels seus sacerdots la filla del qual, Criseida, havia estat segresgada. Apol·lo exigia la seva lliberació, i els aqueus (grecs) van acabar cedint-hi, provocant indirectament la fúria d'Aquil·les, que és el tema principal de la Ilíada (d'Homer).

Quan Diomedes va ferir Enees Apol·lo el rescatà. Primer Afrodita, la seva protectora mare, intentà rescatar Enees però Diomedes la va ferir també. Llavors Enees fou envoltat per un núvol creat per Apol·lo, qui el portà a Pèrgam, un lloc sagrat de Troia.

Apol·lo ajudà Paris a matar Aquil·les guiant la fletxa d'arc fins al taló d'ell. Una interpretació d'aquest motiu és que fou en venjança pel sacrilegi d'Aquil·les en matar Troilo, fill d'Apol·lo amb Hècuba, en el mateix altar del temple a ell dedicat.

Descendència d'Apol·lo

• Ismeni: fill d'Apol·lo i de Mèlia.
• Urània: a més fou una peça important en la guerra de Troia.

Planes relacionades

• Carmànor
• Metagítnia

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Apol·lo