Vés al contingut

Autocaracterització: diferència entre les revisions

cap resum d'edició
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
{{Orfe}}
L''''autocaracterització''' és una tècnica d'[[avaluació psicològica]], on es planteja al pacient que es descrigui a sí mateix en tercera persona, com si el narrador fos un amic seu de proximitat i confiança. Fou proposada originalment per [[George A. Kelly]], i actualment és una eina molt utilitzada en el marc de les [[teràpies cognitiu-constructivista]].
 
Aquesta tècnica és especialment útil en les primeres sessions terapèutiques, quan el [[terapeuta]] intenta entendre el pacient en els seus propis termes o, també, en aquells moments en els que interessa saber quina és la pròpia visió interna del pacient.<ref>Caro, I. (1997). Manual de psicoterapias cognitivas. Paidós: Barcelona, p. 83. </ref> No resulta fonamental determinar si els fets explicats són històricament certs, ja que com afirma Kelly <ref>Kelly, G.A. (1955/1991). ''The psychology of personal constructs (Vols 1 and 2)'' London: Routledge, p. 241.</ref>: ''al clínic perceptiu pot interessar-li tant la versió 'incorrecta' d'un esdeveniment que aporta un pacient, com l'esdeveniment mateix o el fet que el pacient no hagi dit la 'veritat'.''
 
 
 
== Procediment ==
 
 
Kelly <ref>Kelly, G.A. (1955/1991). ''The psychology of personal constructs (Vols 1 and 2)'' London: Routledge, p. 242</ref> suggereix la següent fórmula per indicar al pacient la redacció de l'autocaracterització:
 
:''Voldria que escrivís una breu caracterització de vostè com si fos el personatge d'una obra teatral. Escrigui-ho com ho faria un amic que el consegués íntimament i li tingués molta simpatia, algú que el conegués millor del que probablement ningú pugui conèixer-lo. Asseguri's d'escriure en tercera persona. Per exemple, comenci dient "[nom del pacient] és..." ''
 
 
Una vegada el pacient ha completat l'autocaracterització, es procedeix al seu anàlisi. El mateix <ref>Kelly, G.A. (1955/1991). ''The psychology of personal constructs (Vols 1 and 2)'' London: Routledge.</ref> ens suggereix la següent seqüència d'anàlisi:
 
La utilitat final de l'anàlisi d'autocaracterització resideix en la capacitat per generar hipòtesis de diagnòstic transitiu, i conseqüentment, de planificació de les estratègies terapèutiques.<ref>Botella, L., Feixas, G. (1998). ''Teoría de los Constructos Personales: aplicaciones a la práctica psicológica.'' Laertes: Barcelona, pp. 113-117. </ref>
 
== Referències==
{{Referències|2}}
 
[[Categoria:Psicologia]]
236.864

modificacions