Muhàmmad al-Bàqir: diferència entre les revisions
Pàgina nova, amb el contingut: «'''Abu Jafar Muhàmmad al-Bàqir ibn Alí Zayn al-Abidín''' (Medina 16 de desembre del 676 o 10 de maig de 677-entre 732 i 735) fou el cinquè imam dels [[x...». |
mCap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
'''Abu |
'''Abu-Jàfar Muhàmmad al-Bàqir ibn Alí Zayn-al-Abidín''', o simplement '''Muhàmmad al-Bàqir''' ([[Medina]] 16 de desembre del 676 o 10 de maig de 677-entre 732 i 735), fou el cinquè [[imam]] dels [[xiïtes]] [[duodecimans]] i dels xiïtes [[ismaïlites]]. El nom Al-Bàqir era l'abreujat de ''bàqir al-ilm'' ("el que sap molt" o "el que dóna la llum"). |
||
Va succeir com imam |
Va succeir com a imam el seu difunt pare [[Alí Zayn-al-Abidín]] (la data varia entre 712 i 714) i va seguir la seva política quietista. La seva fama d'il·lustrat en matèria religiosa i de profeta es va estendre.{{CN}} Va instaurar el dogma de l'[[imamat]]: la transmissió d'un imam a l'altre per un orde diví revelat i per cada imam designant el successor. Va sostenir discussions teològiques amb altres musulmans [[mutazalites]] i [[kharigites]], així com amb cristians. |
||
Va tenir bones relacions amb el seu germà Zayd ibn Alí, però el va advertir de no revoltar-se contra els omeies abans d'hora. Un cosí, Zayd ibn al- |
Va tenir bones relacions amb el seu germà [[Zayd ibn Alí]], però el va advertir de no revoltar-se contra els [[omeies]] abans d'hora. Un cosí, Zayd ibn al-Hàssan (+738), va intentar agafar la direcció de l'herència del [[Mahoma|Profeta]], però no se'n va sortir. |
||
La data de la seva mort no s'ha determinat i les fonts parles de diverses dates (732, 733, 734 i 735). Fou enterrat al |
La data de la seva mort no s'ha determinat i les fonts parles de diverses dates (732, 733, 734 i 735). Fou enterrat al Baqi-al-Gharkad a [[Medina]]. La secta dels baqíriyya va refusar acceptar la seva mort i va esperar el seu retorn com a [[Mahdí]]. |
||
==Referència== |
==Referència== |
||
Enciclopèdia de l'islam, VII. 399 a 401. |
Enciclopèdia de l'islam, VII. 399 a 401. |
||
{{Inicia taula}} |
|||
{{Filera de successions|títol=[[Llista d'imams xiïtes imamites|6è imam xiïta]]|abans=[[Alí Zayn-al-Abidín]]|després=[[Jàfar as-Sàdiq]])|anys=[[743]]-[[765]]}} |
|||
{{Finalitza taula}} |
|||
{{ORDENA:Muhammad Al-Baqir}} |
|||
[[Categoria:Imams imamites]] |
[[Categoria:Imams imamites]] |
||
[[Categoria:Imams ismaïlites]] |
[[Categoria:Imams ismaïlites]] |
||
Revisió del 15:21, 4 feb 2011
Abu-Jàfar Muhàmmad al-Bàqir ibn Alí Zayn-al-Abidín, o simplement Muhàmmad al-Bàqir (Medina 16 de desembre del 676 o 10 de maig de 677-entre 732 i 735), fou el cinquè imam dels xiïtes duodecimans i dels xiïtes ismaïlites. El nom Al-Bàqir era l'abreujat de bàqir al-ilm ("el que sap molt" o "el que dóna la llum").
Va succeir com a imam el seu difunt pare Alí Zayn-al-Abidín (la data varia entre 712 i 714) i va seguir la seva política quietista. La seva fama d'il·lustrat en matèria religiosa i de profeta es va estendre. Va instaurar el dogma de l'imamat: la transmissió d'un imam a l'altre per un orde diví revelat i per cada imam designant el successor. Va sostenir discussions teològiques amb altres musulmans mutazalites i kharigites, així com amb cristians.
Va tenir bones relacions amb el seu germà Zayd ibn Alí, però el va advertir de no revoltar-se contra els omeies abans d'hora. Un cosí, Zayd ibn al-Hàssan (+738), va intentar agafar la direcció de l'herència del Profeta, però no se'n va sortir.
La data de la seva mort no s'ha determinat i les fonts parles de diverses dates (732, 733, 734 i 735). Fou enterrat al Baqi-al-Gharkad a Medina. La secta dels baqíriyya va refusar acceptar la seva mort i va esperar el seu retorn com a Mahdí.
Referència
Enciclopèdia de l'islam, VII. 399 a 401.
| Precedit per: Alí Zayn-al-Abidín |
6è imam xiïta 743-765 |
Succeït per: Jàfar as-Sàdiq) |