Cisma

Gràfic dels principals cismes cristians i els seus Concilis associats.

Cisma es una paraula que significa divisió, discòrdia entre els individus d'una mateixa comunitat. Per antonomàsia es parla del Gran Cisma d'Occident referint-se a la ruptura de l'any 1054 i a la del període comprès entre 1378 i 1417, dates en què hi hagué una ruptura de l'Església oriental.

Als inicis de l'islam també es va produir un gran cisma entre els sunnites i els xiïtes.

Entre els principals cismes podem destacar:

• Cisma de l'Església Copta i de les Antigues esglésies orientals, o cisma dels monofisites. Conseqüència del desacord en el Concili de Calcedònia, després del qual el Patriarca d'Alexandria va escindir l'any 451 el seu patriarcat de la resta de l'Església.
• Cisma d'Orient i Occident
• Cisma d'Occident
• Cisma a la església ortodoxa russa

La paraula cisma deriva del grec σχισμα, Schism, que significa divisió o separació (de σχιζο, Schizo). Entre els catòlics, es distingeix a algú que s'ha separat, un cismàtic, d'un heretge, que és qui persisteix en l'error en matèria de fe, així, un cismàtic trenca la unitat de l'Església en la seva organització, però no en la unitat de la fe.

Un cismàtic és una persona que crea o inicia un cisma en una organització o és un membre d'una organització cismàtica.

Cismàtic com a adjectiu es refereix a tendències, idees, polítiques, etc. que porten cap o promouen el cisma, o descriu una comunitat cristiana que s'ha allunyat de la Comunió de l'Església.