El soldat fanfarró: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 13:57, 9 feb 2011

El soldat fanfarró (en llatí Miles gloriosus) és una comèdia escrita pel comediògraf romà Plaute basada en una comèdia grega anterior, ara perduda, intitulada Alazon. L'acció té lloc a Efes, una ciutat grega a la costa de l'Àsia Menor, famosa pel seu temple d'Àrtemis, una de les Set Meravelles del Món Antic. El personatge principal ha esdevingut un arquetip literari.

Personatges

Pirgopolínices (l'arrasador de moltes torres), soldat
Palestrió, (lit: el lluitador), esclau.
Artotrogos, (lit:l'endrapador de pa), paràsit.
Periplectomen (el que teixeix embolics) vell que viu al costat de l'esclau
Esceler, esclau de Pirgopolínices.
Filocomàsia, estimada de Pleúsides, raptada per Pirgopolínices
Pleúsides (més o menys el navegant) , jove atenès.
Acrotelèutia, cortesana.
Lucrió, criat de Pirgopolínices.
Milfidipa, criada d'Acrotelèutia.

Argument

Pirgopolínices, un soldat fanfarró del qual es burlen fins i tot els esclaus, rapta Filocomàsia, una cortesana atenesa, i se l'emporta a Efes amb ell; a més a més, el mateix soldat rep com a regal d'uns pirates Palestrió, criat del jove atenès Plèusides, l'enamorat de Filocomàsia. Plèusides viatja a Efes per intentar recuperar Filocomàsia, i s'hostatja a la casa del costat de la del militar. El criat fa un forat a la paret per tal que els enamorats es puguin veure. Escèler, un dels criats del militar, descobreix Filocomàsia i Pléusides fent-se petons, però ells i Palestrió ho neguen, i li fan creure que ha arribat d'Atenes la germana bessona de Filocomàsia (que era qui s'estava besant amb Plèusides).

Amb la complicitat de Periplectomen, el vell veí del militar, Plèusides i Palestrió paren una trampa al soldat, fent-li creure que la dona del veí està enamorada d'ell, i li envien un anell de regal com a prova del seu amor. Palestrió aconsella al militar que abandoni Filocomàsia, que la deixi marxar a Atenes amb la seva germana bessona i que, a més a més, li regali les seves joies per guanyar el seu perdó. Plèusides fingeix ser un capità que ve a buscar Filocomàsia de part de la seva mare malalta. El militar allibera Palestrió en agraïment pels seus serveis, i ell se'n va amb Plèusides i Filocomàsia, que fingeix una gran pena per haver de separar-se del soldat. Quan el soldat entra a casa del vell, aquest darrer l'hi reté i l'acusa d'adúlter, i fa que el seu cuiner el castigui. Quan surt de la casa del vell, Escèler l'informa que ha vist Filocomàsia i Plèusides fent-se petons, i el militar comprèn que ha estat enganyat per Palestrió i per la seva pròpia vanitat.

Enllaços externs

Text de Miles Gloriosus (llatí)
Text de Miles Gloriosus (anglès)

@@ Línia 15: / Línia 15: @@
 ==Argument==
-Pirgopolínices, un soldat fanfarró del qual es burlen fins i tot els esclaus, rapta Filocomasia, cortesana atenense, i se l'emporta Èfes amb ell; a més, el mateix soldat rep com a regal d'uns pirates, Palestrión, criat del jove atenès Pleúsides,l' enamorat de Filocomasia. Pleúsides viatja Èfes per intentar recuperar Filocomasia, i s'hostatja a la casa del costat a la del militar. El criat fa un forat a la paret per tal que els enamorats es puguin veure. Escèler un dels criats del militar, descobreix Filocomasia i Pléusides fent-se petons, però ells i Palestrión ho neguen, i li fan creure que ha arribat d'Atenes la germana bessona de Filocomasia (que era la que en realitat s'estava besant amb Pleúsides)
+Pirgopolínices, un soldat fanfarró del qual es burlen fins i tot els esclaus, rapta Filocomàsia, una cortesana atenesa, i se l'emporta a Efes amb ell; a més a més, el mateix soldat rep com a regal d'uns pirates Palestrió, criat del jove atenès Plèusides, l'enamorat de Filocomàsia. Plèusides viatja a Efes per intentar recuperar Filocomàsia, i s'hostatja a la casa del costat de la del militar. El criat fa un forat a la paret per tal que els enamorats es puguin veure. Escèler, un dels criats del militar, descobreix Filocomàsia i Pléusides fent-se petons, però ells i Palestrió ho neguen, i li fan creure que ha arribat d'Atenes la germana bessona de Filocomàsia (que era qui s'estava besant amb Plèusides).
-Amb la complicitat de Periplectòmen, el vell veí del militar, Pleúsides i Palestrión paren una trampa al soldat, fent-li creure que la dona del veí està enamorada d'ell, i li envien un anell de regal com a prova del seu amor. Palestrión aconsella al militar que abandoni a Filocomasa, que la deixi marxar a Atenes amb la seva germana bessona i que, a més, li regali les seves joies per guanyar el seu perdó. Pléusides fingeix ser un capità que ve a buscar Filocomasa de part de la seva mare malalta. El militar allibera Palestrió en agraïment pels seus serveis, i aquest  marxa amb Pléusides i Filocomasa, que fingeix una gran pena per haver de separar-se del soldat. Quan el soldat entra a casa del vell,aquest darrer el reté i l'acusa de adúlter, i fa que el seu cuiner el castigui. Quan surt de la casa del vell, Escèler l'informa que ha vist Filocomasia i Pléusides fent-se petons, i el militar comprèn que ha estat enganyat per Palestrión i per la seva pròpia vanitat.
+Amb la complicitat de Periplectomen, el vell veí del militar, Plèusides i Palestrió paren una trampa al soldat, fent-li creure que la dona del veí està enamorada d'ell, i li envien un anell de regal com a prova del seu amor. Palestrió aconsella al militar que abandoni Filocomàsia, que la deixi marxar a Atenes amb la seva germana bessona i que, a més a més, li regali les seves joies per guanyar el seu perdó. Plèusides fingeix ser un capità que ve a buscar Filocomàsia de part de la seva mare malalta. El militar allibera Palestrió en agraïment pels seus serveis, i ell se'n va amb Plèusides i Filocomàsia, que fingeix una gran pena per haver de separar-se del soldat. Quan el soldat entra a casa del vell, aquest darrer l'hi reté i l'acusa d'adúlter, i fa que el seu cuiner el castigui. Quan surt de la casa del vell, Escèler l'informa que ha vist Filocomàsia i Plèusides fent-se petons, i el militar comprèn que ha estat enganyat per Palestrió i per la seva pròpia vanitat.
 == Enllaços externs ==