I Walk the Line

I Walk the Line

Tipus	cançó
Artista	Johnny Cash & The Tennessee Two i Dolly Parton
Publicat	1956
Llengua	anglès
Compositor	Johnny Cash i DP
Lletres	Johnny Cash i DP
Productor	cap valor

I Walk the Line

Tipus	cançó
Artista	Johnny Cash & The Tennessee Two i Dolly Parton
Publicat	1956
Llengua	anglès
Compositor	Johnny Cash i DP
Lletres	Johnny Cash i DP
Productor	cap valor

	"I Walk the Line" excerpt noicon From the album With His Hot and Blue Guitar (1957)
Problemes de reproducció? Vegeu l'ajuda

	"I Walk the Line" excerpt noicon From the album With His Hot and Blue Guitar (1957)
Problemes de reproducció? Vegeu l'ajuda

"I Walk the Line" is a song written by Johnny Cash and recorded in 1956. It was performed with the help of Marshall Grant and Luther Perkins, two mechanics that his brother introduced him to following his discharge from the Air Force. Cash and his wife, Vivian were living in Memphis, Tennessee at the time. Cash became the front man for the group and precipitated the introduction of the group to Sam Phillips of Sun Records. In 1955 they began recording under the Sun label. After three attempts with moderate chart ratings, "I Walk the Line" became the first number one Billboard hit for the group. The single remained on the record charts for over 43 weeks, and sold over 2 million copies.

Camino la Línia " és una cançó escrita per Johnny Cash i enregistrada el 1956. Es realitzava amb l'ajuda de Marshall Grant i Luther Perkins, dues mecànica que el seu germà el presentava a seguir la seva descàrrega de l'Air Force. Efectiu i la seva muller, Vivian estava vivint a Memphis, Tennessee a l'època. L'efectiu convenia a l'home del davant per al grup i precipitava la introducció del grup a Sam Phillips de Registres De SOL. El 1955 començaven a enregistrar sota l'etiqueta de Sol. Després de tres intents amb índexs de carta moderats, "Camino la Línia" convertia el primer número que una Tanca publicitària colpia per al grup. El single romania a les cartes de registre durant més de 43 setmanes, i es venia sobre 2 milions de còpies..

Fons de Cançó

The unique chord progression for the song was inspired by an accidental backwards playback of guitar runs on Cash's tape recorder while he was in the Air Force stationed in Germany. Later in a telephone interview, Cash stated, “I wrote the song backstage one night in 1956 in Gladewater, Texas. I was newly married at the time, and I suppose I was laying out my pledge of devotion." After the writing of the song Cash had a discussion with fellow performer Carl Perkins who encouraged him to adopt "I Walk the Line" as the song title. Cash originally intended the song as a slow ballad, but producer Sam Phillips preferred a faster arrangement, which Cash grew to like as the uptempo recording met with success.

La progressió d'acord única per a la cançó estava inspirada a prop un accidental al revés play back de curses de guitarres sobre el magnetòfon d'Efectiu mentre era en l'Air Force col·locat a Alemanya. Més tard en una entrevista telefònica, Efectiu manifestat, "Escrivia els bastidors de cançó una nit el 1956 en Gladewater, Texas. Un es casava novament amb mi a l'època, i suposo que estava replantejant la meva promesa de dedicació." Després que l'escriptura de l'Efectiu de cançó tingués una discussió amb l'artista amic Carl Perkins que l'animava a adoptar "Camino la Línia" com el títol de cançó. L'efectiu originalment pretenia la cançó com a balada lenta, però el productor Sam Phillips preferia un arranjament més ràpid,quin Efectiu creixia a com com l'enregistrament d'uptempo trobat amb èxit.

Once while performing the song on his TV show, Cash told the audience, with a smile, "People ask me why I always hum whenever I sing this song. It's to get my pitch." The humming was necessary since the song required Cash to change keys several times while singing it.

Una vegada que mentre realitzant la cançó en el seu Tv apareixen, l'Efectiu deia l'audiència, amb un somriure, "La gent em pregunta per què sempre cantussejo quan sigui que canto aquesta cançó. És aconseguir el meu to." El brunzir era necessari des que la cançó exigia que l'Efectiu canviés claus unes quantes vegades mentre el cantaven.

The song was originally recorded at Sun Studio on April 2, 1956, and was released on May 1. It spent six weeks at the top spot on the U.S. country Juke Box charts that summer, one week on the C&W Jockey charts and number two on the C&W Best Seller charts. "I Walk the Line" crossed over and reached number nineteen on the pop music charts.

La cançó s'enregistrava originalment en Estudi De Sol el 2 d'abril, de 1956, i s'alliberava l'1 de maig. Passava sis setmanes al primer lloc en les cartes Juke Box de país dels EUA aquell estiu, una setmana a les cartes de Joquei de C&W i el número dos a les cartes de Best Seller de C&W."Jo Caminar la Línia" creuada i arribada número dinou a les cartes de música pop..

The song was re-recorded four times during Cash's career. In 1964 for the I Walk the Line album, again in 1969 for the At San Quentin album, in 1970 for the I Walk the Line soundtrack, and finally in 1988 for the Classic Cash: Hall of Fame Series album.

La cançó es reenregistrava quatre vegades durant la carrera d'Efectiu. El 1964 pel Camino la Línia àlbum, una altra vegada el 1969 pel A San Quentin àlbum, el 1970 pel Camino la Línia banda sonora, i finalment el 1988 pel Efectiu Clàssic: Rebedor de Sèrie de Fama àlbum.

In 2004, Rolling Stone ranked the song at #30 on their list of the 500 Greatest Songs of All Time.

El 2004 Pedra Rodadora classificat la cançó a #30 sobre la seva llista de les 500 Cançons Més Grans De Tot El Temps..

Escriptura i Composició

The song is very simple and like most Cash songs, the lyrics tell more of a story than the music conveys. (You've got a way to keep me on your side/You give me cause for love that I can't hide/For you I know I'd even try to turn the tide).

La cançó és molt simple i com la majoria de les cançons d'Efectiu, les líriques expliquen una història a més que no la música transmet. (ha aconseguit una manera que em guardi en el seu costat/Et donar-me causa per amor que no puc amagar/per a vostè sé que intentaria fins i tot girar la marea) .

It is based upon the "boom-chicka-boom" or "freight train" rhythm common in many of Cash's songs. In the original recording of the song, there is a key change between each of the five verses, and Cash hums the new root note before singing each verse. The final verse, a reprise of the first, is sung a full octave lower than the first verse. According to Cash, he loved the sound of a snare drum, but drums were not used in country music back then, so he placed a piece of paper in his guitar strings and created his own unique "snare drum". From that point onwards, at many concerts, Cash would tell the story and perform the song the same way.

Es basa en el "boom-chicka-boom" o ritme de "trens de mercaderies" comú en moltes de les cançons d'Efectiu. En l'enregistrament original de la cançó, hi ha un canvi clau entre cada un dels cinc versos, i l'Efectiu brunzeix la nota d'arrel nova abans de cantar cada vers. El vers final, un reprise del primer, es canta una plena octava més baixa que el primer vers. Segons Efectiu, li encantava el so d'un tambor de trampes, però els tambors no s'utilitzaven en la música de país altra vegada llavors, així posava un paper en les seves cordes de guitarres i creava el seu propi "tambor de trampes" únic. Des d'allò juga cap endavant, a molts concerts, l'Efectiu diria la història i realitzaria la cançó la mateixa manera.

Cobertes

In 1998, Rodney Crowell covered the song as a duet with Cash on Crowell's album The Houston Kid. This version was titled "I Walk the Line Revisited" and peaked at number 61 on the country music charts.

El 1998, Rodney Crowell cobria la cançó com a duet amb Efectiu a l'àlbum de Crowell El Nen D'houston . Aquesta versió es titulava "Camino la Línia Revisitada" i culminava al número 61 a les cartes de música de país..

Dean Martin also recorded a version of this song, the French DJ Laurent Wolf did so too.

Degà que Martin també enregistrava una versió d'aquesta cançó, el francès Dj LAURENT WOLF feia tan també.

Bobby Darin sang a parody of this song live at the Flamingo Las Vegas.

Bobby Darin cantava una paròdia d'aquesta cançó vivament al Flamingo Las Vegas.

Dax did a World of Warcraft parody of this song called Aggro is mine (The Tank Song).

Dax feia un Món Of Warcraft parody d'aquesta cançó que Aggro anomenat és meu (La Cançó de Tanc).

posicions de Carta

Chart (1957)	Peak position
U.S. Billboard Hot Country Singles	1
U.S. Billboard Hot 100	17

Carta (1957)	Peak position
EUA Tanca Publicitària Individuals de País Calents	1
EUA Tanca Publicitària Calent 100	17