Obsolescència: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
cats
Línia 11: Línia 11:


==Pàgines relacionades==
==Pàgines relacionades==
*[[Obsolescència programada]]
*[[Efecte Ruchti-Lohmann]].
*[[Efecte Ruchti-Lohmann]].



Revisió del 17:55, 20 feb 2011

L' obsolescència és la caiguda en desús de màquines, equips i tecnologies motivada no pas per un mal funcionament del propi equip, sinó per un insuficient acompliment de les seves funcions en comparació de les noves màquines, equips i tecnologies introduïts en el mercat. L'obsolescència pot deure's a diferents causes, encara que totes elles amb un rerefons purament econòmic:

  • La impossibilitat de trobar recanvis adequats, com en el cas dels vehicles automòbils. En aquest cas, l'absència de recanvis es deu a l'encariment de la producció al tractar-se de sèries curtes.
  • L'obsolescència és, també, conseqüència directa de les activitats d'investigació i desenvolupament que permeten en temps relativament breu fabricar i construir equips millorats amb capacitats superiors a les dels precedents. El paradigma, en aquest cas, ho constituïxen els equips informàtics capaços de multiplicar la seva potència en qüestió de mesos.
  • Igualment es produeix en nous mercats o tecnologies substitutives, en les quals l'opció dels consumidors pot fàcilment polaritzar-se a favor d'una d'elles en detriment de les restants, com en el cas del sistema de vídeo VHS enfront del BETA.
  • Finalment, pot ser producte de l'estratègia del fabricant, si aquest comercialitza productes incomplets o de menors prestacions a baix preu amb el propòsit d'afermar-se en el mercat oferint amb posterioritat el producte millorat que bé va poder comercialitzar des d'un principi, amb l'avantatge afegit que el consumidor es duu la falsa imatge d'empresa dinàmica i innovadora.

Les conseqüències de l'obsolescència.

Actualment ens trobem enfront d'una paradoxa les conseqüències de la qual són encara difícils de quantificar; en efecte, quan d'una banda es disposa de la capacitat tecnològica de fabricar productes duradors, ens trobem en la necessitat d'adaptar-nos al canvi permanent de les tecnologies. Això comporta la contínua substitució d'equips que per mancar amb freqüència de mercats de segona mà genera ingents quantitats de residus, amb la problemàtica mediambiental que això suposa.

La resposta a aquesta problemàtica ha estat variada; així, la indústria proposa instal·lacions de reciclatge, amb les despeses que això comporta (consum d'energia, contaminació, etcètera); tenim per exemple el recent anunci d'una empresa de telecomunicacions de la pròxima comercialització d'un telèfon mòbil amb data de caducitat, amb un ús d'un any. D'altra banda, diverses organitzacions humanitàries redistribuïxen aquests equips, perfectament operatius, entre les persones, institucions i països menys desenvolupats i altres. El fenomen de l'obsolescència no només es limita als camps esmenats. És possible identificar-la dintre dels productes immobiliaris. Aquests, a causa de la incongruència entre els requeriments de la vida actual i els programes arquitectònics aliens a ells, veuen les seves velocitats de venda afectades. L'arquitectura de reinterpretació s'especialitza en la readecuació d'un immoble a les noves necessitats.

Pàgines relacionades