Cròtals: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
|||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
[[Fitxer: |
[[Fitxer:Koceks - Surname-i Vehbi.jpg|thumb|Dones turques [[dansa del ventre|ballant]] amb cròtals]] |
||
Els '''cròtals''' són un [[instrument musical]] de [[percussió]] fet amb [[bronze]] que empren les [[dansa|ballarines]] a les [[dances tradicionals]] de [[Grècia]], [[Turquia]], [[Egipte]] i altres països i que són una mica semblants a les [[castanyoles]]<ref>[http://www.termcat.cat/scripts/rwisapi.dll/@Termcat_dev.env Cròtal] [[Termcat]]</ref> (aparegudes al [[segle XV]]) de [[fusta]] o altres materials. Són formats per dos objectes idèntics o semblants que es fan xocar entre ells. Han estat emprats des de l'antiguitat per fer acompanyaments rítmics. Els cròtals s'usen a la [[dansa del ventre]] i com a percussió menor a algunes [[orquestra|orquestres]] orientals i occidentals. |
Els '''cròtals''' són un [[instrument musical]] de [[percussió]] fet amb [[bronze]] que empren les [[dansa|ballarines]] a les [[dances tradicionals]] de [[Grècia]], [[Turquia]], [[Egipte]] i altres països i que són una mica semblants a les [[castanyoles]]<ref>[http://www.termcat.cat/scripts/rwisapi.dll/@Termcat_dev.env Cròtal] [[Termcat]]</ref> (aparegudes al [[segle XV]]) de [[fusta]] o altres materials. Són formats per dos objectes idèntics o semblants que es fan xocar entre ells. Han estat emprats des de l'antiguitat per fer acompanyaments rítmics. Els cròtals s'usen a la [[dansa del ventre]] i com a percussió menor a algunes [[orquestra|orquestres]] orientals i occidentals. |
||
Revisió del 11:54, 23 feb 2011
Els cròtals són un instrument musical de percussió fet amb bronze que empren les ballarines a les dances tradicionals de Grècia, Turquia, Egipte i altres països i que són una mica semblants a les castanyoles[1] (aparegudes al segle XV) de fusta o altres materials. Són formats per dos objectes idèntics o semblants que es fan xocar entre ells. Han estat emprats des de l'antiguitat per fer acompanyaments rítmics. Els cròtals s'usen a la dansa del ventre i com a percussió menor a algunes orquestres orientals i occidentals.
De vegades s'usa el mot cròtal per a designar genèricament tota mena de castanyoles allargades (en forma de cullera o d'embut), com per exemple els craqueb (o també carcabat, en àrab, قراقب) de Marroc.
No s'han de confondre amb els platerets o címbals, que es toquen fent picar el d'una mà contra el de l'altra mà.[2]
Història
Les formes de cròtals més primitives que perduren actualment tenen forma de dos petits pals, rectes o una mica corbs, que es toquen amb les dues mans (un parell de cròtals, o de pals, a cada mà) i que poden ser de pedra, d'os o de fusta. A l'antic Egipte èren de fusta o ivori i solien estar decorats amb figures humanes o d'animals.[2] A l'antiga Grècia, a l'època entre les dues guerres púniques, els cròtals èren un instrument musical respectable, amb el qual els fills dels senadors aprenien a ballar a les escoles de dansa.[3]
Sembla que a Catalunya van ser usats a l'Edat Mitjana. Al claustre romànic de Santa Maria de l'Estany (segle XIII), per exemple, es pot observar en un capitell una figura d'una joglaresa en actitud de dansa i amb cròtals a les mans. Apareix amb un joglar que toca el rabequet i sembla que ella canta, balla i fa l'acompanyament amb els cròtals.[4]
Referències
- ↑ Cròtal Termcat
- ↑ 2,0 2,1 Idiòfons de so indeterminat Corda, vent i percussió en l'art, Caterina Ramis Cabrer i Montse Soler Mestres, 4 de desembre de 2008 (català)
- ↑ Les Saturnals, de Jordi Serra Raventós, Fundació Bernat Metge, 2003. ISBN 9788472258327 (català)
- ↑ La música a Catalunya fins al segle XIII, d'Higini Anglès, Universitat Autònoma de Barcelona, 1988. ISBN 9788487006807 (català)